Què passarà ara amb El Kubo i La Ruïna, els edificis desallotjats al barri de la Bonanova

Amb el desallotjament aquest dijous d'El Kubo i la Ruïna, els edificis ocupats al barri de la Bonanova de Barcelona, ara s'obre l'interrogant de què se'n farà.

Els edificis i les dues parcel·les on estan ubicats fan un total d'uns 1.000 metres quadrats en una de les zones més cotitzades de la ciutat, però el marge per edificar-hi és petit.

Fortes limitacions per construir-hi

El motiu és que el solar d'El Kubo, un antic edifici d'oficines, està qualificat com a zona verda, i el màxim que s'hi podria fer és rehabilitar-lo com a oficines, perquè si s'enderroca no s'hi podrà construir res.

En el cas de La Ruïna, una antiga torre modernista, també es pot rehabilitar, però si s'enderroca, només s'hi podran construir habitatges equivalents a la meitat de la superfície construïda.

El principal propietari és la Sareb, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, coneguda també com el banc dolent, que va servir per rescatar la banca després de la crisi immobiliària.

De moment, no se sap que hi hagi cap empresa o comprador interessat a quedar-se-les amb intenció de fer-hi una operació immobiliària per rendibilitzar-ne la inversió.

Collboni diu que s'analitzarà "la viabilitat dels edificis"

En aquest sentit, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha dit després del desallotjament que ara el consistori analitzarà "la viabilitat dels edificis" i prendrà "les decisions corresponents".

Collboni, que ha anat al centre de control dels Mossos, des del qual s'ha coordinat el desallotjament, ha elogiat "la professionalitat" dels agents i ha afirmat que l'objectiu del desallotjament era "garantir la convivència":

"El compromís és garantir la convivència, el respecte a les normes i preservar aquells béns que tenen utilitat pública o privada."

Aquest matí he visitat el CECOR on els diferents serveis municipals seguien el desallotjament d'El Kubo i La Ruïna. Valoro molt positivament la tasca dels cossos @mossos, @GUBBarcelona i @BCN_Bombers, que han actuat amb professionalitat i respecte, garantint en tot moment la… pic.twitter.com/pWSKgk9wNP

— Jaume Collboni (@jaumecollboni) November 30, 2023

Malgrat aquesta referència a la convivència de Collboni, la conflictivitat al voltant dels edificis ha estat força baixa, com han reconegut fonts del mateix Ajuntament els últims mesos.

Els propietaris van demanar al gener fer fora els ocupes

El procediment judicial per desallotjar El Kubo i la Ruïna va començar el gener, i al març es va estar a punt de desallotjar el primer, però no es va fer perquè els Mossos van demanar fer-ho en tots dos alhora.

Els gestors de la Sareb havien demanat el desallotjament al·legant que n'és propietària, que l'estat dels edificis és precari i també per suposats problemes d'ordre públic.

Segons va poder saber llavors TV3, El Kubo és propietat 100% de la Sareb, mentre té el 60% de La Ruïna, que comparteix amb dues societats limitades anomenades Logiplans Vallés i Sintra Cover.

Argument electoral per a Ciutadans, Vox i PP

Amb l'arribada de la campanya electoral de les municipals, al maig el cas va passar a l'espai públic quan la polèmica empresa Desokupa va anunciar que volia desallotjar els edificis pel seu compte.

A aquest anunci es van afegir els partits polítics més bel·ligerants contra el moviment ocupa, el PP, Ciutadans i Vox, que van fer actes de precampanya a la plaça Bonanova, a prop dels edificis.

Els Mossos van recordar que només ells poden executar desallotjaments judicials, i l'11 de maig van haver d'actuar per impedir que dues manifestacions de signe contrari xoquessin.

Aquell dia un operatiu d'uns 300 agents van desplegar-se per controlar les dues manifestacions, d'unes 500 persones cadascuna, i la presència policial es va allargar durant setmanes per evitar enfrontaments.

El procediment judicial després de la campanya

Un cop passades les eleccions la situació va tornar a la normalitat, i el recorregut judicial va seguir el seu curs, amb la jutge rebutjant la petició dels ocupes d'aturar el procediment perquè no se'ls havia ofert un lloguer social.

Finalment, el 30 de maig la jutge va donar la raó a la Sareb i va ordenar als ocupes que marxessin, i al juliol va fixar el 30 de novembre, és a dir, aquest dijous, com la data límit perquè ho fessin.

Queda la incògnita de què hauria passat amb els dos edificis ocupats des de fa 15 anys si en les eleccions municipals no s'haguessin convertit en un argument electoral dels partits de dreta.