Què implicaria l'amnistia i l'autodeterminació, el preu que Junts marca per investir Sánchez

Les principals demandes de l'independentisme dels últims anys, en el focus del debat per investir Pedro Sánchez

Oriol Company MartínezActualitzat

Els resultats de les eleccions del 23J forcen Pedro Sánchez, si vol ser investit, a negociar amb les forces independentistes. L'autodeterminació i l'amnistia tornen a ser en el focus del debat.

El mantra de l'independentisme dels darrers anys s'ha convertit en la moneda de canvi que exigeix Junts per Catalunya, ara en una posició clau del tauler de joc, per al pacte d'investidura. En el recompte del vot exterior, el  PP ha pres un diputat al PSOE a Madrid i Sánchez necessitaria el "sí" de Junts.

Les dues demandes clares són per posar fi, diuen, a la repressió de l'Estat.
 

Amnistia

Del grec amnestia, l'amnistia és la negació de la memòria, l'oblit del passat. Fa referència al perdó de certs delictes, per eximir els seus autors de responsabilitat, i aconseguir la reconciliació nacional i l'estabilitat política en situacions de conflicte. L'exemple més recent i únic a l'Estat: la Llei d'Amnistia de 1977, per passar pàgina del franquisme i donar pas a la transició. Va servir per alliberar els presos polítics i amnistiar delictes com el de rebel·lió, el de sedició o la celebració d'actes polítics.

Ara l'objectiu de l'independentisme és extingir tots els antecedents penals i econòmics derivats del referèndum del 2017 als exiliats i encausats. Segons dades d'Òmnium, són més de 4.200 persones represaliades per defensar el dret a l'autodeterminació i més de 400 estan pendents de judici.

A banda, en aquest cas, l'amnistia implicaria, també, el reconeixement obert per part de l'Estat d'una persecució política, com denuncia des de l'abril de l'any passat l'Acord Social per a l'Amnistia i l'Autodeterminació.

A diferència de l'indult, que només elimina el compliment d'una pena a persones concretes, com el cas dels líders del procés que van ser empresonats, l'amnistia implica un nou judici de valor: el perdó del delicte, majoritàriament polític, a tot un col·lectiu.

Per aplicar-lo, cal fer-ho per llei, però en tractar-se d'una llei orgànica, hauria de ser aprovada per la majoria del Congrés dels Diputats. La hipotètica majoria de la investidura que planteja Sánchez seria, per tant, suficient, però fins ara el govern espanyol sempre ha dit que no hi té cabuda i ha tombat les propostes de llei dels partits sobiranistes.

 

Autodeterminació

La de l'autodeterminació és una altra batalla que, per ara, tampoc ha arribat a bon port. Es basa en el dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur, formalitzat a la Carta de les Nacions Unides el 1945, i que els partits independentistes reivindiquen des de fa temps. La demanda que, per ara, sempre ha obtingut un no com a resposta: el traspàs de competències per fer un referèndum pactat amb l'Estat.

Des de Junts és una proposta de màxims. D'entrada, a l'espera de com avanci la negociació, de tot o res. Mentre que per a Esquerra ha de ser progressiva, pas per pas, durant la pròxima legislatura. En els pròxims quatre anys, les prioritats a Madrid d'ERC passen per acabar amb el dèficit fiscal, exigir el traspàs de Rodalies i avançar en l'autodeterminació.

ARXIVAT A:
Procés català
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut