Què ens espera el 2023, un any amb eleccions municipals, generals i a moltes autonomies
L'any nou portarà eleccions municipals, generals i a moltes autonomies, però no es preveu que hi hagi comicis al Parlament
Aquest 2023 hi haurà eleccions municipals el 28 de maig i eleccions generals a finals d'any, encara sense data fixada.
A Catalunya, no hi ha previstes eleccions al Parlament. El govern d'Esquerra, en minoria, vol aconseguir un acord pels pressupostos de la Generalitat a principis d'aquest any.
Eleccions municipals
Les eleccions per escollir alcaldes i alcaldesses seran el diumenge 28 de maig. La campanya electoral començarà la nit del dijous 11 al divendres 12 de maig i s'allargarà fins al divendres 26 de maig.
Es podran presentar les candidatures davant la Junta Electoral de Zona entre el 19 i el 24 d'abril.
Seran unes eleccions competitives. Quin partit tindrà més alcaldies de Catalunya? Junts per Catalunya --ara sense el PDeCAT--, Esquerra o el PSC?
Barcelona ja té la majoria de candidats escollits. Repetirà Ada Colau un tercer mandat? L'alcaldia serà per a Jaume Collboni? Per a Ernest Maragall? O Xavier Trias recuperarà el càrrec?
Pressupostos de la Generalitat
El govern vol tancar un acord de pressupostos a principis d'aquest any. Ja té un acord amb el grup d'En Comú Podem, però només sumen 41 vots.
Al govern encara li falta el suport d'algun altre gran grup: el del PSC i/o el de Junts per Catalunya. La negociació continua amb els dos grups.
L'acord podria arribar perquè el govern aprovi el projecte el 10 de gener? En cas afirmatiu, una previsió seria que els pressupostos es debatessin al Parlament al gener i que s'aprovessin perquè poguessin entrar en vigor al febrer.
No es preveuen eleccions a Catalunya
Aquest 2023 no hi ha previstes eleccions al Parlament, almenys ara per ara. Si el govern d'Aragonès, en minoria, aconsegueix aprovar els pressupostos, tindrà més oxigen per continuar.
El president, que és qui té la potestat de convocar-les, sempre ha dit que vol que la legislatura duri els quatre anys; és a dir, fins al 2025, perquè els anteriors comicis van ser el 14 de febrer del 2021.
Acord de claredat
El president Aragonès vol que aquest 2023 sigui "l'any de donar forma a l'acord de claredat".
Com a primer pas, el president convocarà un debat a Catalunya. Planteja que, de Catalunya, en surti una proposta "amb tota la força i tota la legitimitat interna". La proposta resultant és la que la part catalana defensarà davant del govern espanyol, per poder decidir quan i com fer un referèndum.
El president ho va explicar durant el missatge de Sant Esteve: "Un gran acord a Catalunya que ens ofereixi tota la força i tota la legitimitat interna per ser defensat davant de l'Estat com una proposta de país."
El president Aragonès s'haurà d'escarrassar a buscar acords, perquè la proposta de l'acord de claredat va ser tombada al Parlament, al debat de política general del setembre. Només hi van donar suport Esquerra i els Comuns. Junts s'hi va abstenir i hi van votar en contra el PSC, la CUP, Vox, Cs i el PP.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va respondre que el govern català "pot reclamar el que vulgui", però que el referèndum "no es produirà", "perquè no hi cap a la Constitució espanyola ni en cap altra constitució". Sánchez ho va dir a l'última compareixença del 2022 des del palau de La Moncloa.
Taula de diàleg
El govern espanyol no ha volgut tornar a reunir la taula de diàleg i negociació abans que acabés el 2022. S'haurà de veure si aquest 2023 hi haurà una nova convocatòria, en un context marcadament electoral, amb eleccions generals i autonòmiques a la gran majoria de comunitats.
L'anterior taula es va reunir el 27 de juliol, d'on va sorgir el compromís de "desjudicialitzar" la política. La traducció, la reforma del Codi Penal aprovada el 22 de desembre al Senat.
Els efectes polítics de la reforma del Codi Penal
El nou Codi Penal ja no té el delicte de sedició, pel qual van ser condemnats els líders del procés. També té modificat el de malversació, ara amb penes més baixes. Però sí que hi ha el delicte de desordres públics agreujats.
Aquest 2023 s'haurà de veure quines conseqüències té, tant jurídiques com polítiques. Oriol Junqueras i Jordi Turull, encara a primera línia política, podran tornar a presentar-se a unes eleccions? L'estat espanyol, com denuncia Junts per Catalunya, podrà extradir el president Puigdemont i portar-lo a la presó?
Eleccions generals, a finals d'any
Aquest 2023 hi ha d'haver eleccions generals, però encara no hi ha una data fixada. Una possibilitat: el desembre del 2023, però no hi ha res segur. La decisió està en mans del president del govern espanyol.
Les generals anteriors van ser el 10 de novembre del 2019. La data de les pròximes estarà condicionada per un esdeveniment: de juliol a desembre, Espanya tindrà la presidència de torn de la Unió Europea.
Una previsió feta per un lletrat del Congrés apunta que, com a molt tard, serien el 10 de desembre del 2023. Es basa en l'article 42 de la llei electoral. Calcula que, si el president del govern espanyol no convoca les eleccions, les Corts espanyoles es dissoldrien automàticament el 16 d'octubre i les eleccions quedarien convocades per al dia 10, un diumenge enganxat al pont de la Puríssima.
Tot i que s'havia especulat que l'aniversari de la princesa Elionor podria condicionar el calendari, no serà així. El pròxim 31 d'octubre farà 18 anys i ha de jurar la Constitució per passar a ser l'hereva automàtica de la Corona espanyola, en cas que faltés el seu pare, el rei Felip VI. Fins ara, seria la reina Letícia com a regent.
Hi ha dues opcions: si s'haguessin convocat les eleccions generals, es podria fer l'acte solemne el mateix dia 31 d'octubre (o al voltant d'aquesta data) encara que les Corts espanyoles estiguessin dissoltes. O situar aquest jurament passades les eleccions, amb el Congrés i el Senat ja constituïts.
Eleccions a la majoria d'autonomies
El 28 de maig, coincidint amb les municipals, hi haurà eleccions autonòmiques a la gran majoria de comunitats. També a la de Madrid, governada per Isabel Díaz Ayuso, del PP, encara que ja va tenir eleccions el 4 de maig del 2021.
Seran unes eleccions autonòmiques en què barons socialistes pugnaran per revalidar el càrrec de president, com el de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i el de l'Aragó, Javier Lambán.
