Primeres cases cooperatives per a gent gran a Catalunya: "Som una petita revolució"

El Joan i el Josep obren la porta d'un antic hotel de Sant Feliu de Guíxols i travessen les restes del bar d'aquest establiment turístic, tancat des de fa uns anys. Van cap a la setantena, i ensenyen el que serà casa seva.

Tots dos formen part del projecte d'habitatge cooperatiu sènior Walden XXI, de la cooperativa Sostre Cívic.

Fa dos anys van comprar aquest hotel per dos milions d'euros. Per fer-ho, els socis van haver d'aportar 45.000 euros al projecte, uns diners que es recuperen si marxen o es moren, i ara busquen finançament dels bancs per poder començar les obres.

Calculen que tindran un cost de cinc milions d'euros.

El finançament, el primer escull

Aconseguir el crèdit els està costant perquè els bancs no coneixen aquest model i els fa por que no el puguin tornar a causa de l'edat, malgrat que la propietat és de la cooperativa i no dels particulars, i quan algun soci mori la resta continuaran pagant.

Però són pioners i tot són dificultats, fins i tot aconseguir llicències dels ajuntaments.

Unes dificultats que encaren amb energia i il·lusió, perquè tenen clar que no volen viure a casa sols ni a una residència, on diuen que se'ls infantilitza, com explica en Josep Maria Ricart.

"Per mi és una caserna on funcionen a toc de campana. Ens tracten com a un nen, a nosaltres, que hem sigut empresaris, mestres, psicòlegs i tenim 70 anys. Això no ho volem i estem canviant el sistema per fer un model autogestionat i decidit per nosaltres."

I sobretot, volen combatre la soledat i compartir al màxim les seves vides i això ho fan dissenyant ells directament els espais on viuran, on destaquen molts més espais compartits que en altres projectes de cooperatives de cohabitatge.

En Joan Garcia, que també forma part del projecte Walden XXI, explica com distribuiran aquests espais:

"Tota la planta baixa, de 900 metres quadrats, estarà destinada a espais compartits, com el menjador, la cuina, espais per fer teatre o cine, una sala per fer el cafè i xerrar."

Són conscients que alguns d'ells tindran problemes de salut i ja ho tenen en compte. Han previst una sala de cures i altres espais que es podran modificar amb el temps, si hi ha més necessitats en el futur.

Les antigues habitacions de l'hotel es transformaran en 32 unitats familiars, petites i funcionals, perquè continuïn tenint la seva intimitat quan vulguin.

Ells calculen que hauran d'acabar pagant, com a molt, uns 1.800 euros al mes per tornar el crèdit al banc, pagar despeses de subministraments, serveis, menjar o cuiner i, quan ho necessitin, la quota de cures, com explica el Josep Maria Ricart:

"Pensem que això és com una mútua. Som solidaris entre nosaltres. Seria impossible que una persona sola pogués pagar el que costa una dependència de segon o tercer grau, però entre quaranta sí que podrem. Estarem més ben cuidats i es pagaran salaris justos als cuidadors, evitant l'explotació que hi ha a la majoria de casos en el món de les cures."

Picar "formigó armat"

Ara hi ha tres projectes cooperatius d'habitatge sènior en marxa a Catalunya que obren un camí que es va iniciar a Dinamarca fa quaranta anys, i que ara per ara és un model molt establert a països del nord d'Europa.

Un dels motors a Catalunya és la cooperativa Sostre Cívic, que ajuda i guia els grups de convivència gràcies a l'experiència que ja té en projectes d'aquest tipus i es pot avançar a les pedres que s'aniran trobant al camí, com demanar finançament als bancs.

Els tres projectes d'habitatge sènior que hi ha ara a Catalunya són: el Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols; un grup de sèniors rurals, que acaben de pagar les arres per comprar un antic balneari a Sant Hilari Sacalm; i Can 70, a Barcelona.

El projecte Can 70

Aquest serà el primer projecte d'habitatge cooperatiu per a gent gran que es farà en sòl públic a tot Espanya, ja que l'Ajuntament de Barcelona els ha cedit el solar per 75 anys, continuant l'aposta per aquest model d'habitatge que van iniciar fa anys.

Can 70 va engegar motors fa sis anys quan l'embrió, la majoria dones, va decidir que volien envellir d'una altra manera. Buscaven un solar per construir a Barcelona però els preus exorbitants les van dirigir cap a l'Ajuntament, on van presentar el seu projecte.

Ara ja tenen el solar en règim de cessió d'ús, a Sarrià, a tocar de la Via Augusta, i estan començant a projectar amb els arquitectes com volen viure.

Ens ensenyen el solar i el projecte, amb grans espais compartits i una trentena d'apartaments. Per elles, el més important és fugir de la soledat i de les residències i decidir com volen viure la vellesa, com explica la Lluïsa Vericat:

"Hem sigut tota la vida independents i que a aquestes alçades ens diguin què hem de fer, doncs no ens agrada gaire. Compartint espais, lluitem contra la soledat i també volem tenir una vellesa activa. L'Elena, una caminadora, ens organitzarà una marxa, la Maria o jo proposarem una exposició o una obra de teatre. Això en un pis sola no ho pots fer."

La Maria Marrugat defineix, amb poques paraules, l'objectiu de Can 70:

"La principal cura és el suport mutu i l'edifici ha de reflectir això."

El despatx d'arquitectes Peris-Toral és la primera vegada que dissenya un projecte per a gent gran amb les persones que hi acabaran vivint i han de materialitzar una manera de viure en comunitat.

L'arquitecta Marta Peris ens explica que per a ells també és un projecte molt il·lusionant i creuen que és una gran alternativa per combatre la pandèmia de la soledat.

"Hi ha més quantitat d'espais compartits que als edificis dotacionals per a gent gran que es fan des de les administracions i, a més, estem connectant les unitats on viuen perquè es puguin cuidar entre ells. S'evita la soledat i es cuiden. És un projecte que ha de ser flexible perquè ells aniran canviant amb l'envelliment."

Els tres projectes busquen nous socis

Malgrat estar en diferents fases, els tres projectes d'habitatge cooperatiu sènior que estan en marxa tenen vacants disponibles.

El requisit fonamental és que, en el moment d'apuntar-se a la cooperativa, els socis han de tenir entre 55 i 70 anys i també han de poder pagar els més de 30.000 euros d'entrada per finançar el projecte.

I, encara més important, han d'encaixar i els han d'acceptar dins del grup impulsor, que ha d'estar ben cohesionat perquè el projecte acabi rutllant.

Aquests grups porten anys de feina, molt abans de tenir els solars, per anar establint les bases.

Són processos molt llargs que encara trigaran anys a construir-se i, com a pioners que són, s'estan trobant molts entrebancs, però confien que estan obrint un camí per a un nou model d'habitatge, com ens expliquen la Lluïsa Vericat i la María José Valdemoro, de Can 70.

"Ens està costant molt i tenim molta feina i moltes reunions, però ens fa molta il·lusió. Falten ben bé uns tres anys i no veiem el dia de venir aquí amb la maleta."

Des de Sant Feliu de Guíxols, el Josep i el Joan corroboren aquesta feinada que afronten com a pioners del model i asseguren que no estan picant pedra sinó formigó armat, per tots els entrebancs administratius que han d'esquivar.

Ells volen ajudar a replicar aquest projecte a altres llocs i creuen que estan fent una petita revolució: crear una alternativa d'habitatge per a la gent gran.