Piròmans al Bundestag: com Alternativa per a Alemanya intenta dinamitar la democràcia

Aquesta setmana, Berlín ha tornat a ser l'escenari de protestes de negacionistes del coronavirus amb tot el que això comporta. És a dir, que a Berlín s'hi han arreplegat entre dues-mil i tres-mil persones, moltes arribades d'altres parts d'Alemanya, disposades a fer sentir el seu descontentament amb les polítiques antipandèmiques del govern federal encapçalat per la cancellera Angela Merkel.

Manifestants amb perfils molt diferents: conspiracionistes amb barrets fets amb paper d'alumini, cristians radicals que arrossegaven crucifixos i cantaven amb les mans agafades i els ull tancats una vegada i una altra frases profètiques, membres de l'extrema dreta predisposats a enfrontar-se violentament amb qui se'ls posés per davant –inclosa la policia- i nombroses banderes del partit polític més jove de l'espectre alemany: Alternativa per a Alemanya, l'AfD.
 

Professionals del populisme i de la provocació parlamentària

Des de la tardor del 2017 el Parlament Federal alemany, el Bundestag, compta amb la presència d'una formació política clarament diferenciada de la resta perquè basa la seva acció política en la provocació.

Parlem d'Alternativa per a Alemanya, l'AfD, un partit que no em cansaré de dir-ho, no es pot situar al calaix de l'extrema dreta en el seu conjunt. Si bé se n'alimenta electoralment i compta amb grupuscles i personatges la ideologia dels quals concorda perfectament amb l'extrema dreta, fins i tot a l'hora d'insinuar l'ús de la violència.

Però tornem a l'ús de la provocació sistemàtica com a estratègia política. L'AfD ha protagonitzat nombrosos episodis insòlits fins a la seva arribada a la cambra baixa alemanya. A Alemanya, l'AfD és el partit dels cartellets, de l'escenificació i de les sortides de to.

És el partit que banalitza el nazisme, que acusa el govern federal d'estar al servei de forces ocultes i que llança tota mena de bombes incendiàries en forma de falses notícies sense ni tan sols esforçar-se a l'hora de tramar una argumentació que les sostingui encara que sigui aparentment.

Però aquesta formació no només va aconseguir entrar al Bundestag fa tres anys, sinó que hi va entrar convertint-se en la primera força de l'oposició parlamentària.

Manifestacions prohibides davant de les institucions

Després de l'intent d'assalt contra al Reichstag, l'edifici històric que acull el Bundestag (el Parlament Federal), arran de la manifestació negacionista de finals d'agost, les autoritats berlineses d'acord amb les federals van decidir prohibir les manifestacions al davant d'edificis institucionals.

Crònica de l'intent d'assalt:

Per aquest motiu, les protestes i concentracions d'aquesta setmana no es van poder acostar a menys de dos-cents metres del Bundestag, on dimecres s'havia de votar sobre la reforma d'un apartat de la "llei de protecció contra les infeccions".

Els partits de la "gran coalició" de conservadors i socialdemòcrates comptaven amb la majoria parlamentària de sortida. L'oposició en bloc es va mostrar crítica amb la remodelació exprés d'una llei que afecta plenament la llibertat individual, però el to i els arguments dels tres partits polítics que hi ha a l'oposició era extramament diferent.

Mentre Els Verds expressaven el seu desacord amb una certa timidesa, L'Esquerra va subratllar que, tot i la seva desaprovació, la llei no era en cap cas una expressió dictatorial i ho feia amb la mirada posada a la bancada de l'AfD. La primera intervenció d'Alternativa per a Alemanya va ser, precisament, per demanar la retirada de l'ordre del dia, òbviament sense èxit.

Però no només això: des del púlpit del Parlament, un dels seus líders, Alexander Gauland, va arribar a justificar la ràbia que expressaven els ciutadans que estaven concentrats a la Porta de Brandenburg, situada a uns dos-cents metres del Parlament.

El creuament de la línia vermella per part de l'AfD

Alternativa per a Alemanya havia preparat al mil·límetre un guió farcit de gesticulacions per al dia de la votació. El partit havia concentrat la seva energia no en preparar arguments en contra de la reforma legislativa, sinó en boicotejar la sessió parlamentària.

Els diputats ultrapopulistes havien preparat fotocòpies gegants a color amb la portada de la Constitució federal alemanya coberta amb una banda amb el 18 de novembre –el dia de la votació- com a data de defunció. Evidentment les van exhibir tots alhora en un tipus d'acció que també s'ha vist per part de partits similars als parlaments d'altres països.

El pitjor, però, estava per arribar perquè mentrestant, al carrer, alguns dels seus diputats s'encarregaven d'escalfar l'ambient al carrer. Un dels seus diputats, Hansjörg Müller, demanava "accions contra un govern mafiós" a la multitud que s'aplegava en un dels ponts que travessen el riu Spree, a prop del Bundestag.

Un altre diputat del mateix partit, Karsten Hilse, era detingut per la policia per resistir-se a dur la mascareta enmig de la gentada i, segons alguns testimonis, es van proferir consignes de bloquejar els accessos exteriors a la seu parlamentària amb la finalitat de boicotejar la votació.

La gota que va fer vessar el got va ser l'entrada de persones externes al Bundestag en qualitat de convidades pels diputats d'Alternativa per a Alemanya, els quals se'n van desentendre un cop van ser a l'interior de l'edifici. Simpatitzants de l'AfD, o de partits situats encara més a la dreta, que van aprofitar l'ocasió per assetjar diputats, per intentar entrar als seus despatxos i fins i tot per coaccionar-los abans de la votació.

L'assetjament a un membre del govern federal

El ministre federal d'Economia, Peter Altmaier, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), va patir l'assetjament per part d'una de les persones convidades per l'AfD mentre esperava entrar en un ascensor del Parlament. Tal com es pot veure al vídeo enregistrat per una tercera persona, l'assetjadora intimida el ministre gravant-lo amb el telèfon mòbil mentre li etziba diversos retrets, entre els quals, que no té consciència.

Altmaier im Reichstag konfrontiert, bevor er für das Ermächtigungsgesetz stimmt. pic.twitter.com/czKRDUR1Ru

— BJQERN Lemke (@BjPetersenOrn) November 18, 2020

El ministre, indefens perquè en aquell moment no compta amb la presència de personal de seguretat, respon a la dona que la té ben tranquil·la, la consciència, perquè ell representa els seus electors mentre que ella -l'assetjadora- forma part d'una clara minoria. Al final del vídeo se senten insults contra el ministre.

Els fets no quedaran impunes

Les imatges que es van veure dimecres als carrers de Berlín van ser greus: manifestants negacionistes violents i una resposta policial contundent amb l'ús de canons d'aigua i més de 300 detencions. Però el més greu es va produir en seu parlamentària.

Alternativa per a Alemanya podria pagar greument les seves accions en haver-se saltat el reglament parlamentari i haver contribuït a un delicte tipificat com és la "coerció contra un membre d'un òrgan constitucional".

El Consell d'ancians del Bundestag (tot i el seu nom està basat en l'experiència dels seus membres i no pas en la seva edat) estudia ara les accions legals pertinents per no deixar impunes els fets de dimecres.

El fet que la cúpula de l'AfD, començant per Alexander Gauland, ja hagin demanat públicament disculpes amb un to de penediment inèdit és un senyal que no tot està perdut amb un partit polític que posa en qüestió la democràcia permanentment. Almenys des de la seva actual cúpula han reconegut que s'han passat de frenada. Ara bé, com actuaran els que vindran al darrere?