Per què Madrid és una de les grans ciutats del món amb més índex de contagi de Covid
Obertura d'establiments massa avançada i manca de controls i de diagnòstics, entre les causes probables
Per què Madrid és una de les grans ciutats del món amb més índex de contagi de Covid

Per què Madrid és una de les grans ciutats del món amb més índex de contagi de Covid

Obertura d'establiments massa avançada i manca de controls i de diagnòstics, entre les causes probables

Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Per què Madrid és una de les grans ciutats del món amb més índex de contagi de Covid
Cua en una parada d'autobús de Madrid (EFE/Emilio Naranjo)

Al juny, Madrid i Nova York havien aconseguit reduir la incidència de la Covid. Avui, Madrid té vora 800 casos acumulats en els últims 14 dies i Nova York en té 33, només els últims set dies.

Finalment, Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, ha acceptat aplicar les restriccions que li exigia el Ministeri de Sanitat. Però fins i tot els límits marcats per l'acord entre el govern espanyol i el de la Comunitat estan molt per sobre dels que l'OMS situa com a senyal per prendre mesures contundents.

A l'espera del resultat de les mesures que s'apliquin ara, una de les preguntes és per què Madrid ha evolucionat de forma tan diferent que Nova York i per què té una incidència molt més elevada que altres ciutats. Un quadre elaborat per ElDiario.es i publicat dimecres mostra que Madrid té el triple de casos acumulats que la segona ciutat de la llista, París, amb 251 –inclòs tot el departament parisenc. Darrere hi ha Buenos Aires, amb 214, i Barcelon, amb 177 – de Madrid i Barcelona es compten els últims 14 dies. I les següents, com Rio de Janeiro o el gran Londres, ja queden molt lluny, amb 63 i 44 respectivament.


Mancances sanitàries i de control

És molt probable, gairebé segur, que no hi hagi una sola causa d'aquesta situació. D'entrada, hi deu haver algunes raons referides al conjunt de l'Estat. En un estudi publicat divendres a la revista The Lancet, es comparava l'evolució de la pandèmia en 9 territoris -Hong Kong, el Japó, Nova Zelanda, Singapur, Corea del Sud, Alemanya, Noruega, Espanya i el Regne Unit.

Una de les conclusions és que el Regne Unit i Espanya han fallat a l'hora d'establir un sistema efectiu de rastreig i aïllament i de suport per alleugerir les restriccions.
 

També comenta, entre altres mancances, que España va ser l'únic país que no va imposar quarantenes o restriccions als viatgers que arribaven des de l'exterior, després d'obrir totes les fronteres l'1 d juliol.

Quant a estructura sanitària, Espanya només tenia 10 llits de cures intensives per cada 100.000 habitants, mentre que Alemanya en tenia 34 i, així, va tenir una ocupació inferior a la total, fins i tot en els pics de la pandèmia. Els autors consideren que el Regne Unit i Espanya han pagat el preu d'anys d'austeritat en la despesa sanitària.
 

Avisats des de l'agost

En una entrevista a "Els matins" de TV3, el metge i expert en salut pública Daniel López Acuña ha explicat que ja a l'agost va reclamar, a diversos mitjans, que Madrid hauria d'haver tornat a la fase 1, amb restriccions a tota la comunitat, cosa que, ha aclarit, no significava confinament total, però si "una reducció considerable de la interacció entre persones".

Considera que s'ha perdut un temps valuós no fent-ho ni preparant-se després:

"No s'han fet els deures en matèria sanitària de reforçar l'atenció primària i d'efectuar els rastreigs i diagnòstics amb PCRs necessaris i aïllament de positius. I estem davant d'una situació amb Madrid com a epicentre d'aquests repunts de l'estiu tardà a Europa."

Ha afegit que "si no s'atura la corba a Madrid això tindrà una ona expansiva, per dir-ho així, cap a la resta del territori d'Espanya".
 

La comparació amb Nova York

L'article que hem citat abans d'ElDiario.es assenyala diferències en les mesures adoptades. Així, a Madrid i a Barcelona, bars i restaurant tancaven a la una de la matinada i tenien un aforament limitat del 50% a l'interior i a l'exterior –a Madrid, a l'exterior, es podia arribar al 75%.

En comparació, a París i a Londres, aquests establiments tancaven a les 10 del vespre.

Centrant-nos en comparar Nova York i Madrid, Miguel Hernán, professor d'Epidemiologia a Harvard, ja les comentava l'11 de Setembre en un fil a Twitter:
 

 

Així destaca que, partint d'una situació similar, els casos a Madrid van tornar a augmentar al juliol, però que Nova York no ha registrat cap rebrot. I això que es tracta, com diu, de "dues grans i denses ciutats", amb una gran xarxa de transport públic i molts visitants.

Sobre les causes, Hernán n'apunta bàsicament tres. Nova York tenia uns 6.000 rastrejadors de contactes per cada cent mil habitants i Madrid en tenia uns 200 al juliol.
 

Explica que, a l'abril, tant a Nova York com a Madrid el 70% de les PCRs donaven positiu. Abans de reobrir comerços i establiments, Nova York estava per sota del 5%. En canvi, a Madrid era al voltant del 20%. Això indica la positivitat, el nombre de persones que donen positiu en la PCR. Per Hernán, indica que a Madrid no es feien prou testos.

Finalment, assenyala que l'accés a l'interior de bars i restaurants va estar prohibit a Nova York i que aquest dimecres es van reobrir amb una limitació del 25% de capacitat. No hi havia servei de bar, s'establiren uns protocols estrictes i hi havia un número de telèfon per informar de gent que se saltés les normes. Centenars de persones controlaven que les restriccions es complissin escrupolosament.

A Madrid, en canvi, al juny estaven oberts al 60% de capacitat, amb servei de bar, sense aplicació contundent dels protocols. Afirma que es podien veure barres i taules molt concorregudes i que "el contrast amb Nova York era sorprenent, com qualsevol que hagués estat en totes dues ciutats pot explicar". Finalment, conclou això:
 

"Nova York va obrir l'economia sense sobrepassar els hospitals i confirmava les seves credencials com un lloc seriós on fer negocis. Simplement fent allò que els experts deien des del març".

 

Prendre mesures i no abaixar la guàrdia

En l'entrevista a "Els matins", Daniel López Acuña posava com a exemple de bones pràctiques Astúries, amb una actuaicó sostinguda en el temps que incloïa quadriplicar la capacitat de fer PCRs, reforçar l'atenció primària i fer plans de contingència per a l'ambit hospitalari. Així ha aconseguit la incidència i la positivitat més baixes d'Espanya i, tot i així, el seu president crida a no abaixar la guàrdia.

Àlex Arenas, professor de Ciències de la Computació i de Matemàtiques a la Universitat Rovira i Virgili, ja es va referir també a la situació de Madrid el 7 de setembre:

 

 

I dimarts apuntava sis propostes de cara a la tardor i l'hivern a Catalunya:

 

 

Arenas demana mantenir les mesures actuals de distància, rentat de mans, màscares i més ventilació i filtrat d'aire en llocs tancats, inclòs el transport públic, incentivar empreses i institucions per arribar al 30% de teletreball en la població activa, fer educació telemàtica a partir de secundària, realitzar diagnòstic freqüent amb testos ràpids a tota la població escolar i laboral, aplicar un pla de protecció socioeconòmica a la població vulnerable i, finalment, instaurar mesures per fer possible oci i restauració a l'aire lliure, fins i tot a l'hivern, si cal amb calefactors.

ARXIVAT A:
Coronavirus Salut

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut