Musk diu ara que no accepta bitcoins pel cost mediambiental i la moneda cau un 17%

La cotització de la moneda virtual bitcoin ha caigut aquesta matinada de dijous en poques hores des dels 54.819 dòlars la unitat fins als 45.700, una caiguda d'un 17%.

El motiu ha estat un tuit del multimilionari nord-americà Elon Musk, propietari de Tesla, en què ha anunciat que aquesta marca no acceptarà bitcoins per comprar els seus cotxes.

Segons el text del tuit, ho ha decidit perquè el "preocupa" l'electricitat generada amb combustibles fòssils que s'està gastant al món per crear i gestionar aquesta moneda:

"La criptomoneda és una bona idea a molts nivells i creiem que té un futur prometedor, però això no pot suposar un gran cost per al medi ambient."

Energy usage trend over past few months is insane https://t.co/E6o9s87trw pic.twitter.com/bmv9wotwKe

— Elon Musk (@elonmusk) May 13, 2021

Musk, però, ha afegit que Tesla no es vendrà els 1.700 milions d'euros que té invertits en bitcoins, i que no els farà servir fins que la moneda no es gestioni amb "una energia més sostenible".

També que està analitzat altres criptomonedes "que utilitzen menys d'1% de l'energia" que exigeix el bitcoin.

La fi d'un curt idili

Aparentment és el final de l'idili de Musk amb el bitcoin, que va començar a principis de febrer, quan va anunciar que es podien fer servir per comprar Teslas i també la inversió de 1.700 milions.

Aquest suport a la principal criptomoneda va ser molt criticat pels que denuncien des de fa temps que els bitcoins han generat tota una indústria molt contaminant per crear-los o "minar-los".

Segons Meltem Demirors, de l'empresa de gestió de criptomonedes CoinShares, difícilment Tesla ha arribat a vendre cap cotxe cobrant amb bitcoins:

"Musk ha rebut moltes crítiques i aquest anunci li permet tranquil·litzar els crítics sense deixar de mantenir bitcoins en els seus balanços."

De tota manera, després de la caiguda, el bitcoin no ha trigat gaire a recuperar-se: poques hores després ja tornava a cotitzar-se a 50.000 dòlars als mercats asiàtics.

De moneda alternativa a valor especulatiu

El bitcoin la va posar en marxa a principis del 2009 una persona o grup anònim amb la intenció de fos la primera moneda que no depengués de bancs ni entitats estatals.

En pocs anys es va convertir en un fenomen amb vida pròpia, i la seva cotització com a valor especulatiu va començar a pujar: el 2017 va arribar als 11.000 dòlars la unitat.

Aquest gener ja valia 38.000 dòlars, després de pujar un 370% durant el 2020, i l'anunci de Musk del febrer el va catapultar als 45.000 dòlars la unitat.

"Mines" molt contaminants

El problema és que les noves unitats d'aquesta moneda es creen resolent enigmes matemàtics molt complexos que exigeixen enormes capacitats de computació.

El seu valor altíssim ha fet proliferar "granges" o "mines" de bitcoins, enormes instal·lacions informàtiques que requereixen grans quantitats d'electricitat.

Es calcula que el 70% d'aquestes "mines" són a la Xina, i que l'electricitat que consumeixen és en bona part procedent de centrals que cremen carbó, el combustible fòssil que més emissions genera.