Mor la restauradora que va salvar "El Sant Sopar", de Leonardo da Vinci
Del 1978 al 1990, Pinin Brambilla Barcilon va dedicar 21 anys de la seva vida al que es va considerar la "restauració del segle"
La restauradora italiana Pinin Brambilla Barcilon, coneguda per haver dedicat 21 anys a recuperar "El Sant Sopar" de Leonardo da Vinci, va morir dissabte als 95 anys. Aquest treball ingent la va convertir en una de les restauradores més importants del segle XX, com ha destacat aquest diumenge el Centre de Conservació i Restauració La Venaria Reale a les xarxes socials.
"Ahir es va apagar Pinin Brambilla Barcilon. No hi ha paraules per acomiadar una figura tan important per al nostre centre, per tots nosaltres i per tothom de l'àmbit de la restauració. El seu rigor i exemple continuaran sent un punt de referència i continuarà vivint a les nostres eleccions i accions."
Aquest centre d'excel·lència per a la formació universitària de restauradors i investigació avançada del patrimoni cultural va ser fundat i dirigit per Brambilla des del 2005.
La restauració del segle
Entre el 1978 al 1999, Brambilla va dedicar 21 anys de la seva vida a restaurar "El Sant Sopar" o "El cenacle", aquesta obra d'art d'importància cabdal del Renaixement italià, situada al monestir de Santa Maria delle Grazie, a Milà. Molts la van considerar la "restauració del segle", pels danys inicials que presentava l'obra.
La restauradora va aconseguir salvar la pintura i aturar la degradació dels colors originals. Leonardo no va fer servir pintura al fresc per fixar-la a la paret, sinó un altre mètode, que va provocar que es comencés a deteriorar ja a finals del segle XV. Leonardo va acabar aquesta obra el 1497, però ignorava que sota el baptisteri hi passava un riu que humitejava la paret del fresc i que aquesta humitat absorbiria la pintura. Pinin Brambilla va treballar per reconstruir el color amb dissolvent i paper japonès per dissoldre les coles i netejar les impureses mil·límetre a mil·límetre.
Durant la Segona Guerra Mundial, el mural va estar a punt de desaparèixer, a causa del bombardeig del monestir, però la restauració de Brambilla va aconseguir esborrar les restauracions anteriors dels segles XX, XIX i XVIII, tornar-li l'aspecte originar, aïllar la sala i assegurar-ne la conservació.
Una empresa extraordinària i llegendària, que Pinin Brambilla va relatar en el llibre "Mi vida con Leonardo", de Mondadori Electa 2015. Una aventura de 21 anys intercalada amb interrupcions forçades per problemes burocràtics i que va poder culminar gràcies al finançament de 7.000 milions de lires, uns 4 milions d'euros, donats per l'empresa Olivetti.
Però la peça de Leonardo no va ser l'única que va passar pels pinzells de Brambilla. La restauradora de Monza també va recuperar peces de Giotto, Piero della Fancesca, Caravaggio, Tiziano o Tiepolo. I també obres molt més recents d'autors com Man Ray.
Brambilla també va treballar com a consultora per a altres museus, com el Louvre de París i el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
