Mor als 80 anys el científic català Joan Oró

Joan Oró i Florensa va néixer a Lleida el 26 d'octubre de 1923. Bioquímic, llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Barcelona (1947), es va doctorar en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston, als Estats Units, l'any 1956. El 1959, Joan Oró va resoldre una de les grans preguntes que es fa l'ésser humà: l'origen de la vida a la Terra. Oró intuïa que els cometes tenien relació amb la vida, perquè contenen aigua, amoníac i àcid cianhídric. Els dos compostos van reaccionar i van agafar un color negrós, que és el color que tenen els cometes. Quan ho va analitzar, va veure que hi havia adenina, un dels components de l'ADN. La NASA el va triar per investigar les possibilitats de vida fora de la Terra i l'anàlisi de les roques lunars. El 1976, quan la resta de científics de la NASA van commocionar el món en dir que les sondes "Víking" havien detectat vida microbiana a Mart, Oró els va desmentir: s'havien equivocat en la formulació dels experiments. El 1980 va ocupar un escó al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió. Va tornar per impulsar la recerca, convençut que Catalunya havia d'imitar els Estats Units, un país on només li van demanar que treballés per la ciència. La seva dilatada trajectòria en el camp de la bioquímica es va veure compensada amb la concessió de la Medalla d'Or de la Generalitat. El seu delicat estat de salut no li permetia assistir a actes públics i el president Maragall li va anar a entregar a casa seva.