Més de 10 persones desaparegudes cada dia a Catalunya: un problema invisible

"Temps d'espera", el "Sense ficció" d'aquest dimarts, dona veu a les famílies de persones que han desaparegut sense causa aparent, gairebé 4.500 a Catalunya l'últim any
Més de 10 persones desaparegudes cada dia a Catalunya: un problema invisible

Més de 10 persones desaparegudes cada dia a Catalunya: un problema invisible

"Temps d'espera", el "Sense ficció" d'aquest dimarts, dona veu a les famílies de persones que han desaparegut sense causa aparent, gairebé 4.500 a Catalunya l'últim any
Montserrat Besses Actualitzat
TEMA:
Televisió
"Temps d'espera". El documental dona veu a les famílies de persones desaparegudes

El 35% de desapareguts són menors de 13 a 18 anys

Les xifres sempre són fredes. Tot i això, quan es diu que, a Catalunya, hi ha una mitjana de 370 denúncies per desaparició cada mes, la fredor s'acompanya de sorpresa. Entre deu i dotze persones cada dia en aquest país desapareixen sense causa aparent, i obren un abisme d'angoixa a les seves famílies. Una angoixa que durarà tot el temps que duri la incertesa, sigui d'unes hores, d'uns dies, d'uns mesos o permanent.

El programa "Sense ficció" d'aquest dimarts, amb el títol "Temps d'espera", aborda el patiment i l'angoixa dels familiars de les persones desaparegudes.

L'any passat el nombre de persones desaparegudes sense causa aparent es va tancar amb 4.447 denúncies a Catalunya i amb 29.740 a tot l'Estat.

A partir de l'estudi d'aquestes xifres, el cos de Mossos d'Esquadra estableix una classificació per edats:

  • Menors - De 0 a 12 anys - Representen un 2% de les desaparicions
  • Menors joves - De 13 a 18 anys - Representen un 34-35% de les desaparicions
  • Adults - Representen un 50-55% de les desaparicions
  • Persones grans a partir de 65 anys - Representen un 6% de les desaparicions  

Tenint en compte que la franja dels joves, que comprèn només 5 anys (entre els 13 i els 18 anys), representa la xifra de 34-35% de les desaparicions, és una de les que més atenció mereix, segons els Mossos d'Esquadra.

S'estan fent estudis per saber els motius que provoquen aquestes desaparicions. Només estudiant amb rigor i profunditat aquestes causes es podrà, un dia, fer-hi accions preventives, sobretot de cara als col·lectius més fràgils i vulnerables.


Les desaparicions, tema d'estat

Darrere de cada desaparició hi ha un drama familiar que comença i que tindrà conseqüències psicològiques, socials i econòmiques.

D'aquí ve que tant les associacions de familiars de persones desaparegudes com algunes veus des d'algunes institucions demanin que el problema de les desaparicions de persones sigui tractat com un problema d'estat, amb una visió global i un tractament integral, ja que les xifres cada any creixen més. No només hi han d'intervenir cossos i forces de seguretat, sinó que també s'hi han d'implicar des de l'àmbit de la justícia, el benestar social i la sanitat.


Desaparicions diferents, problemes comuns

Cada desaparició és un món. Però les famílies afectades passen totes per unes mateixes fases en què han d'afrontar problemes comuns, i plantegen, també, reivindicacions comunes:

Vera Santos,  psicòloga, directora de la Unitat d'Atenció al Dol de l'Institut IPIR:
"De manera natural, el cicle de la vida no contempla el tema de la desaparició, mentre que la mort sí que forma part del cicle de la vida."

Montserrat Torruella, presidenta d'Inter-SOS:
"Tenim uns objectius que es poden resumir en la celeritat en la recerca. El temps que es perd són possibilitats que no es poden recuperar; és a dir, celeritat en la reacció. Després, planificació en la recerca, perquè no és el mateix una situació com la desaparició d'un infant que la d'una persona d'edat avançada."

Patricia Petit, secretària d'AFADES:
"Hem de començar amb els ajuntaments, perquè és l'administració més propera al ciutadà."

 

La celeritat i la planificació són claus en la recerca


En funció de cada cas, el dispositiu de recerca i la investigació es farà d'una manera diferent.

Els cos de Mossos d'Esquadra treballa a partir d'una divisió bàsica:

  • Les desaparicions voluntàries seria el primer tipus de desaparició. La persona adulta deixa l'entorn familiar i professional per decisió pròpia. Hi té dret. Ho pot fer per problemes personals o familiars, o amb la intenció de suïcidar-se. Els menors també poden decidir marxar voluntàriament del seu entorn. Se'n van de casa o dels centres de protecció.
  • Les desaparicions no voluntàries serien el segon tipus. Aquí quedarien incloses les persones, adultes o menors, que desapareixen perquè s'han perdut en l'àmbit que sigui.
  • El tercer grup són les desaparicions criminals o forçades, que representen un percentatge molt petit respecte del total. Aquí s'inclouen els homicidis, els segrestos o les detencions il·legals, i també les desaparicions que obeeixen a la violència de gènere.

Els Mossos classifiquen les desaparicions segons si són voluntàries, no voluntàries, o criminals o forçades


Binomi persones desaparegudes-cadàvers sense identificar

Quan el temps de la recerca de la persona desapareguda s'ha acabat, quan ja s'ha entrat en una fase d'espera que es fa eterna per a les famílies i la incertesa tortura totes les hores del dia, de totes les setmanes de tots els mesos, el fet de poder trobar ni que siguin les restes de la persona estimada suposa poder tancar, finalment, un dol.

Alba Payàs, psicoterapeuta, Unitat d'Atenció al Dol, directora Institut IPIR:
"El temps de la incertesa causa uns estralls a nivell fisiològic i psicològic a la persona. Una desaparició no és un problema psiquiàtric o un problema psicosanitari, com ho és el dol."

Creuar informació, doncs, entre persones desaparegudes i cadàvers sense identificar esdevé essencial. Des del 2011 existeix una base de dades comuna a tot l'Estat en la qual totes les forces i cossos de seguretat comparteixen informació: el PDiRH (Persones Desaparegudes i Restes Humanes).

Paral·lelament, hi ha altres bases de dades, per exemple la que tenen els Mossos d'Esquadra.

El PDiRH significa un esforç de coordinació i ja inclou tots els cadàvers no identificats trobats a Espanya.

En canvi, no inclou totes les denúncies anteriors al 2010. Incloure-hi aquestes denúncies és una feina lenta, que s'ha de fer manualment i que suposa que es treballin les dades abans d'introduir-les. I no hi ha prou recursos.

José Antonio Lorente, director del Laboratori d'Identificació Genètica de la Universitat de Granada:
"Probablement, en aquest moment existeixen més de 4.000 cadàvers sense identificar en el conjunt de l'Estat, en el conjunt d'Espanya."

Aquests 4.000 cadàvers no tenen nom, però tenen unes proves fetes al laboratori que poden ajudar que, en un moment determinat, siguin identificats completament.


Des del Departament de Necroidentificació de la Policia Científica del Cos Nacional de Policia, s'insisteix que si al fitxer del DNI es poguessin fer recerques per impressions dactilars, es podria identificar immediatament un gran volum de cadàvers que ara per ara no tenen nom. Això aportaria una tranquil·litat infinita a moltes famílies.

La identificació de cadàvers pot aportar tranquil·litat a les famílies


Denúncies "passives"

Els Mossos d'Esquadra, com tots els altres cossos de policia, insisteixen: un expedient per desaparició sempre estarà obert, fins que no es trobi la persona.

Albert Oliva, inspector, portaveu dels Mossos d'Esquadra:
"Mossos d'Esquadra no tanca mai cap expedient fins que es localitza la persona, en un sentit o un altre."

Ara bé, quan una denúncia per desaparició no s'ha pogut resoldre, es transforma en "denúncia passiva". Aquest és el terme que s'utilitza oficialment. No es parla de denúncia "arxivada", sinó de denúncia "passiva", perquè sempre es pot reactivar si hi apareix un element nou, afirmen.


El cas dels menors no acompanyats

Cada vegada hi ha més desaparicions de menors no acompanyats, i presenten una problemàtica molt particular. De fet, són desaparicions voluntàries, fugides dels centres d'acollida.

Es constata un fenomen de reiteració. Molt sovint es tracta de joves que surten el cap de setmana i no tornen al centre fins el dimecres o dijous. En altres casos es tracta de joves que fugen per continuar el seu periple cap a altres països d'Europa.

Si es presenta denúncia de cada una d'aquestes desaparicions, les xifres globals queden distorsionades, diuen els especialistes, i això dificulta l'estudi del problema.

A hores d'ara hi ha diferència de criteris entre els cossos i forces de seguretat. El Centre Nacional de Desapareguts (CNDES), que depèn del Ministeri de l'Interior, inclou les desaparicions dels menors no acompanyats en les xifres totals de desaparicions de menors.

A Catalunya, els Mossos d'Esquadra, tenen uns protocols diferents des del 2015 i les comptabilitzen a part.


Enllaços d'interès:

Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes del Departament d'Interior

Centre Nacional de Desapareguts (CNDES) del Ministeri de l'Interior

Associació de Familiars de Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent

Associació de Familiars de Desapareguts i Desaparegudes (AFADES)

ARXIVAT A:
Policial Mossos d'Esquadra Televisió

ÀUDIOS RELACIONATS