Mare de Déu de Montserrat vs. Sant Jordi, amb el desconfinament de nenes i nens

TEMA:
Coronavirus

No serà Sant Jordi, serà la Mare de Déu de Montserrat qui el dilluns 27 d'abril faci sortir per la seva Diada més gent al carrer. Li ha guanyat la partida. I ho ha fet amb la població més jove. Els nens podran sortir al carrer unes hores per estirar les cames, respirar i poder fer trobades mantenint la distància prudencial.

En aquesta cursa contra el coronavirus i en què les institucions tenen els seus estira-i-arronses, ja sigui pels àmbits de confinament, la represa d'activitat, o el material de protecció sanitària, els tests o el paper de l'exèrcit, ja sigui per una renda bàsica, els ajuts a empreses i autònoms, o els recomptes de les víctimes mortals, les sortides de nenes i nens al carrer ha estat una batalla més entre governs.

De fet, parlar de batalla té un punt d'absurd perquè amb l'estat d'alarma, que s'allarga fins al 9 de maig, qui té les competències assumides i l'última paraula és La Moncloa, i potser no cal afegir més connotacions de llenguatge bèl·lic al que ja anem sentint en les rodes de premsa.

El govern català té el seu pla dissenyat, i el va voler presentar dissabte, abans que Pedro Sánchez fes el seu anunci del semàfor verd per a la canalla per al dia 27 i abans que comentés la jugada amb les comunitats autònomes en la reunió telemàtica dels diumenges.

 

Tot i el grau de resiliència que han demostrat els més petits, el clam perquè els nens poguessin sortir una estona al dia no només venia des de Catalunya, també des del País Basc i les Illes, entre d'altres autonomies, basant-se en l'estudi comparat de com es fan els confinaments a d'altres punts d'Europa i del planeta, la recomanació de psicòlegs, pedagogs, síndic de greuges i defensor del poble.

Quan des de Catalunya ja es fa un plantejament per hores i edats i es contempla que també puguin sortir els joves fins a 18 anys amb les mesures de prevenció i higiene recomanades, sempre que no hi hagi un rebrot, Pedro Sánchez apel·la a la llei de sanitat i fixa el límit en els nens i nenes fins als 12 anys.

Però més enllà de qui arriba abans a tocar paret i de quina manera ho fa, potser sí que hi ha un canvi de to, un canvi de plantejament. Aquest pla de reconstrucció per a la sortida de la crisi que Pedro Sánchez planteja als grups parlamentaris en l'àmbit sanitari, econòmic i el de la protecció social, i la necessitat de no perdre suports, li ha fet replantejar certes actituds.  

Nens finestra
 

Si el confinament va ser homogeni a tot l'Estat i no es van tenir en compte les peticions de confinament estricte per tancar Madrid o Catalunya, ara amb el pic superat, es planteja que el desconfinament sigui gradual, i no només per autonomies o províncies, sinó per comarques o ciutats i pobles, si així es considera millor. Perquè aquesta fase de desescalada es preveu llarga i lenta.

La canalla té a punt una sortida diària sense opció a anar als parcs a jugar ni a menjar pel carrer. Aquesta passejada tampoc serà com la que va escriure el 1917 el suís Robert Walser, considerada una peça mestra, i que va emmirallar des de Franz Kafka a W.G. Sebald o a Claudio Magris.

Walser no surt a passejar per contemplar el paisatge sinó per entotsolar-se, i d'entotsolats ja ho estem prou a casa amb el confinament.

Però aquest passeig que començarà per la Diada de la Mare de Déu de Montserrat em deixa amb el regust de la nostàlgia de la festa més reivindicada i exportada que tenim al calendari, la de Sant Jordi. La que ens podria permetre retrobar els llibres de Robert Walser, malgrat que ell morís sol i damunt la neu.

Sant Jordi
Sant Jordi (ACN)

El Sant Jordi cavaller que llança en mà ens serveix cada any per matar un drac que esdevé metàfora dels mals averanys, aquest 2020 el veurem caricaturitzat en forma de coronavirus. Un Sant Jordi que ha habilitat un seguit de fórmules perquè no ens quedem sense llibres, ni sense roses, aquest dijous, tot i que també es posposi la festa als carrers al 23 de juliol.

També és cert que no totes les editorials ni llibreries han acabat de consensuar de quina manera s'ha de fer la festa: hi haurà compra virtual, hi haurà llibres que arribaran a casa ara i que es pagaran quan obrin físicament les llibreries. Hi haurà de tot en aquest Sant Jordi estrany. Perdrà bona part de la seva essència, que passa per la riuada de gent badant a les parades i comprant al mig dels carrers llibres i roses.

Però hi haurà Sant Jordi malgrat que hi haurà més gent als carrers el dia de les Montserrats. També és cert que en aquest temps de coronavirus ja hi ha hagut abans altres coses que han canviat el seu sentit. Abans rentar-se les mans, en record a Ponç Pilats, volia dir desentendre's d'alguna cosa, i ara en canvi, rentar-se-les és el compromís primer i directe i que, reiterat, és la millor eina per anar frenant el virus.

ARXIVAT A:
Coronavirus Reflexions des del confinament Sant Jordi
Anar al contingut