Llistes d'espera eternes per a una residència o serveis socials: "Hi ha patiment i impotència"

Milers de persones, concretament 18.825, estan en llista d'espera per accedir alguna plaça en una residència o centre de dia o a serveis socials. Ho denuncia la Taula del Tercer Sector: la majoria són gent gran amb dependència i persones amb discapacitat.

Gairebé 200.000 persones residents a Catalunya reben actualment prestacions socials. Els drets d'accés a aquestes ajudes han anat en augment els últims anys, però el finançament insuficient és un llast encara present.

Així ho posa de manifest la radiografia que fan les entitats agrupades a la Taula del Tercer Sector amb dades oficials. De les 18.825 persones que estan a l'espera de tenir una plaça o d'accedir al servei a què tenen dret, n'hi ha 14.016 en situació de dependència, 4.769 amb algun tipus de discapacitat o 40 víctimes de violència masclista sense accés a cap mesura de protecció.

Això, sense tenir en compte molts altres col·lectius vulnerables que demanen ajuda i dels que no es faciliten dades. Per tot això, les entitats reclamen que el sistema d'ajudes es faci més àgil, com ha denunciat la presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector, Francina Alsina, durant la presentació de l'informe:

"Darrera d'aquests milers de persones i de les seves famílies hi ha patiment, hi ha impotència i, sobretot, hi ha injustícia." 

Els temps d'espera poden ser d'anys

La llista no només és àmplia pel que fa al nombre de persones, també ho és pel que fa al temps d'espera, que en molts casos és d'anys, tal com constaten les persones afectades, les famílies i les entitats socials.

Més àgil és el temps d'espera per a les víctimes de violència masclista que volen accedir a un servei residencial o d'acompanyament social: oscil·la entre una setmana i dos mesos. Pel que fa a les persones migrants, l'informe d'arrelament o de reagrupament familiar es pot demorar més de 7 mesos i la sol·licitud de protecció internacional més de 6 mesos.

De la resta de col·lectius, l'administració no dona dades sobre el temps d'espera entre la sol·licitud i la resolució.

11.000 persones grans esperen plaça en una residència

Una de les dades de l'informe és que, a dia d'avui, hi ha 10.938 persones grans en llista d'espera per aconseguir una plaça de residència a Catalunya. Actualment, hi ha 953 residències de gent gran amb 58.545 places, de les quals 29.968 són públiques i 28.577 són privades.

D'altra banda, hi ha 3.78 persones grans en llista d'espera per accedir a un centre de dia.

Pel que fa a les persones amb discapacitat, n'hi ha 4.373 persones amb una discapacitat intel·lectual esperant plaça per accedir a algun recurs d'habitatge o a un centre de dia. En el cas de persones amb discapacitat física, la llista d'espera és de 396 persones.

Una cartera de serveis desactualitzada

Una altra crítica que fan les entitats del Tercer Sector és que la cartera de serveis està desactualitzada. Hi ha ajudes que ja no existeixen i d'altres de recent creació que encara no hi consten com la Renda Garantida de Ciutadania. Segons les entitats socials, les que tenen més demanda són places d'habitatge, residencials i centres de dia.

També prestacions econòmiques o bonificacions i serveis socials com l'atenció específica per regularitzar la situació administrativa de persones migrants, el reconeixement del grau de discapacitat, de situacions de vulnerabilitat o la tramitació del bo social, entre altres.
 

Valoració positiva en l'atenció a les víctimes de violència masclista

L'atenció a les víctimes de violència masclista és dels pocs àmbits que la Taula del Tercer Sector valora positivament.

Catalunya té una xarxa de 17 SIE (Serveis d'Intervenció Especialitzada) desplegats arreu del país, uns serveis que l'any passat van atendre més de 12.700 persones entre dones, adolescents i menors a càrrec. Espais on s'ofereix atenció social, jurídica i terapèutica per a dones que han patit violència masclista.

Segons el departament d'Igualtat i Feminismes, les places disponibles a Catalunya per allotjar i protegir les víctimes de violència masclista i els seus fills són 217 en diferents serveis. Segons el departament, les llistes d'espera oscil·len, però actualment es calcula que entre 20 i 30 persones esperen entrar en un Servei d'Acolliment i Recuperació (SAR) i entre 5 i 10 estant pendents d'entrar en un Servei Substitutori de la Llar (SSLL).

El temps d'espera oscil·len entre una setmana i dos mesos i mig majoritàriament. Mentrestant, aquestes víctimes i les seves famílies són ateses en serveis residencials d'emergència, per tant, insisteix el departament, la seva protecció està garantida.

Propostes de millora

Davant d'aquest panorama, el Tercer Sector reclama molta més transparència. És urgent, diuen, que les dades siguin accessibles i públiques, i que les diferents administracions les puguin creuar. Les persones i familiars que esperen accedir a un servei públic necessiten i volen saber a què poden aspirar i al Govern també li calen per poder dissenyar les seves polítiques socials de forma més efectiva.

De fet, les mateixes llistes d'espera no mostren una radiografia real dels serveis més o menys demanats perquè es produeix un fenomen de transvasament. Quan hi ha usuaris que no aconsegueixen el servei que necessiten s'apunten a una altra llista amb menys temps d'espera per cobrir, com a mínim parcialment, allò que volen. Una realitat que es dona especialment en el col·lectiu de discapacitats d'alta complexitat.

També és urgent, diuen, acabar amb l'actual greuge comparatiu per la falta de recursos fora de l'àrea metropolitana. I, mentre això no passi, cal millorar la xarxa de transports adaptats i reforçar els serveis d'atenció personal a domicili.

El col·lectiu de la tercera edat no pararà de créixer en els pròxims anys i, per tant, cada cop hi haurà més persones dependents. El tercer sector, tot i reconèixer l'esforç pressupostari que s'està fent per crear més residències i centres i per millorar les condicions salarials del sector, exigeix la creació de més places públiques.

Pel que fa a la pobresa, també cal posar xifres reals. El fenomen del sensellarisme no té una plasmació real en censos de carrer, cosa que fa que molts municipis no puguin dimensionar els serveis que caldria per fer-hi front. Una demanda que, en principi, quedarà recollida a la llei per erradicar el sensellarisme, presentada per les entitats socials que hi treballen i que fa més d'un any que s'està debatent al Parlament.

Aposten per la concertació

A l'acte de presentació de l'informe hi ha assistit, en representació de la conselleria de Drets Socials, el secretari general Oriol Amorós, que ha reconegut que la radiografia que presenta aquest informe s'ajusta a la realitat.

El govern ha reconegut la falta de recursos públics, tot i els últims esforços pressupostaris, i la necessitat de millorar la gestió de les dades. També ha admès que cal una millor concertació amb el sector privat, que és qui ofereix el 90% dels serveis socials.

"Si volem que el tercer sector de l'estat del benestar tingui l'estructura de Salut i Educació hem de fer sector. Hem de construir una regulació legal amb els drets i les obligacions del nostre sector concertat, i això no va en contra del sector públic perquè, al mateix temps, hem de dotar d'eines el sector públic perquè sigui més fort", ha conclòs Amorós.