L'executiu de Rajoy passa en 10 dies de negar rotundament un rescat de la banca a demanar-lo
El rescat de la banca espanyola era fins fa pocs dies una possibilitat que l'executiu s'esforçava a allunyar de la seva agenda. Al final, però, allò de no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré torna a caure implacable sobre Mariano Rajoy i el seu equip.
RedaccióActualitzat
Diu la dita que no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré i menys en una època en què les hemeroteques estan tan a l'abast de la mà. A hores d'ara ja és un fet el rescat "tou", destinat a una part de la banca espanyola.
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, deia divendres que el govern espanyol estava pendent dels resultats de l'informe de l'FMI, però també del dels seus auditors sobre les necessitats del sector financer espanyol, i confirmava implícitament la imminència del rescat.
Es trencava, així, el discurs que durant mesos havia mantingut l'executiu en contra de qualsevol rescat. L'últim exemple, contundent i concís, del mateix Rajoy fa ben pocs dies. Era el 23 de maig i Rajoy s'havia reunit amb el recentment elegit president francès, François Hollande. En aquella ocasió va assegurar que no hi hauria cap rescat per sanejar la banca espanyola.
El govern espanyol ha evitat presentar la decisió tècnicament com a rescat, aprofitant també que el model amb què s'ajudarà Espanya és nou i no tan profund com en els casos de Grècia, Irlanda o Portugal, sinó una injecció dels fons de rescat destinada directament als bancs, però que també comportarà condicions que, com que no hi ha precedents, també s'han de negociar.
No és la primera vegada que membres del govern i dirigents del PP són esclaus de les seves paraules en els últims mesos. La promesa electoral de no apujar els impostos va quedar en no res només quinze dies després d'arribar a la Moncloa. També les crítiques a la reforma laboral del govern Zapatero i contra l'abaratiment de la contractació van acabar sent una arma de doble tall.
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, deia divendres que el govern espanyol estava pendent dels resultats de l'informe de l'FMI, però també del dels seus auditors sobre les necessitats del sector financer espanyol, i confirmava implícitament la imminència del rescat.
Es trencava, així, el discurs que durant mesos havia mantingut l'executiu en contra de qualsevol rescat. L'últim exemple, contundent i concís, del mateix Rajoy fa ben pocs dies. Era el 23 de maig i Rajoy s'havia reunit amb el recentment elegit president francès, François Hollande. En aquella ocasió va assegurar que no hi hauria cap rescat per sanejar la banca espanyola.
El govern espanyol ha evitat presentar la decisió tècnicament com a rescat, aprofitant també que el model amb què s'ajudarà Espanya és nou i no tan profund com en els casos de Grècia, Irlanda o Portugal, sinó una injecció dels fons de rescat destinada directament als bancs, però que també comportarà condicions que, com que no hi ha precedents, també s'han de negociar.
No és la primera vegada que membres del govern i dirigents del PP són esclaus de les seves paraules en els últims mesos. La promesa electoral de no apujar els impostos va quedar en no res només quinze dies després d'arribar a la Moncloa. També les crítiques a la reforma laboral del govern Zapatero i contra l'abaratiment de la contractació van acabar sent una arma de doble tall.
