L'exalcalde d'Alcarràs nega al judici haver facilitat el referèndum de l'1-O al municipi

Aquest dilluns han jutjat l'exalcalde d'Alcarràs, el republicà Miquel Serra, per un delicte de desobediència durant l'1 d'Octubre. La Fiscalia li demana 1 any i 3 mesos d'inhabilitació i una multa de 10.800 euros, mentre que la defensa en demana l'absolució.

Al jutjat penal 3 de Lleida, Serra ha negat haver col·laborat en l'organització del referèndum. Ha dit que no va cedir el centre cultural Lo Casino per a la celebració de l'1-O i que no va donar instruccions a la ciutadania la nit abans per anar a votar o com calia actuar si venia la policia.

Així mateix, ha declarat que no va rebre els requeriments de la delegació del govern espanyol a Catalunya, per carta i per correu electrònic, instant-lo a evitar la celebració del referèndum al municipi. La Fiscalia ha assenyalat que l'Ajuntament va rebre la carta per l'existència del justificant de recepció i, per tant, considera que Serra hauria desobeït en no donar compliment a la resolució judicial.

Una de les proves aportades per la Fiscalia és un vídeo d'internet amb una intervenció pública de Miquel Serra la nit del 30 de setembre presumptament relacionada amb la celebració del referèndum, així com unes fotografies de l'exalcalde l'1-O amb altres persones que, segons el ministeri fiscal, intentaven impedir fent un "mur" que pogués passar la policia per complir el mandat judicial.

L'actual president de la federació regional d'ERC a Lleida s'ha negat a respondre les preguntes del ministeri fiscal i ha dit que durant l'1-O simplement va "vetllar per la gent del municipi i per mantenir l'ordre públic". "Si estava davant de la barrera era perquè no es fes cap acte violent", ha dit.

La defensa de Serra ha demanat que aquestes proves visuals no es tinguin en compte perquè s'han presentat, diuen, un cop superat el període d'instrucció. La jutge haurà de decidir ara si les accepta o no a l'hora de dictar sentència.

Abans d'entrar als jutjats, Serra ha rebut el suport d'una setantena de persones, entre les quals el delegat del govern a Lleida, Bernat Solé; el president de la Diputació, Joan Talarn; l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i altres càrrecs electes, a més de representants d'ERC i veïns d'Alcarràs.

Càrregues de la Guàrdia Civil

Serra ha dit que tot i haver-se identificat com a alcalde davant la Guàrdia Civil, els agents no li van mostrar cap requeriment judicial per poder entrar a Lo Casino, on s'estaven fent les votacions. "El primer contacte –amb el cos policial– van ser els cops d'escut i porra", ha remarcat. "Potser a qui s'hauria de jutjar és a ells", ha afegit l'exalcalde d'Alcarràs.

A Alcarràs, l'1 d'Octubre hi va haver una forta càrrega de la Guàrdia Civil després que centenars de veïns, amb l'alcalde al capdavant, van bloquejar els accessos al col·legi electoral.

Al judici també han declarat quatre agents de la Guàrdia Civil com a testimonis, a petició de la Fiscalia. Tres d'ells han dit que Serra hauria donat instruccions a la gent del poble el dia abans per impedir l'entrada de la policia i que hauria format part d'una "massa activa" durant l'1-O amb aquest objectiu.

L'altre agent, que va participar en el dispositiu de l'1-O a Alcarràs i que ha declarat per videoconferència, ha detallat que "el poble estava pres per la gent per impedir l'actuació policial". "Hi havia resistència passiva, activa i agressiva en alguns moments", ha afirmat, tot afegint que no van entrar al lloc on es votava "per evitar mals majors".

També han declarat nou veïns d'Alcarràs que van anar a votar l'1-O a Lo Casino. Tots han coincidit que no van rebre cap instrucció o directriu per part de l'aleshores alcalde perquè anessin a votar o per com havien d'actuar, i també han afirmat que no tenien constància que fos Serra qui hagués obert el local on es va celebrar el referèndum perquè molta gent en tenia claus.

El judici s'havia de fer el 22 de juny però es va suspendre i ajornar fins aquest dilluns perquè un dels agents de la Guàrdia Civil va dir que volia declarar des de Sevilla, on està destinat. La defensa de Serra s'hi va oposar en considerar que no podia garantir el dret de defensa i que, segons la llei, la declaració s'havia de fer en seu judicial.