Moment de la votació de l'informe sobre l'ús de Pegasus aquest migdia (ACN/Parlament Europeu)

Catalangate: l'Eurocambra insta Espanya a investigar a fons l'espionatge amb Pegasus

També demana a les institucions europees que lluitin contra l'ús indiscriminat de programaris espia

RedaccióActualitzat

El Parlament Europeu ha aprovat aquest migdia l'informe Pegasus, que insta Espanya a investigar de manera "completa, justa i efectiva" l'espionatge amb el programari Pegasus, inclòs el Catalangate. També a reformar el Centre Nacional d'Intel·ligència, el CNI.

L'informe, elaborat per un comitè d'eurodiputats després d'un any i tres mesos d'investigacions, situa Espanya darrere el Catalangate sense cap mena de dubte.

També fa un toc d'atenció a les institucions europees perquè combatin de manera decidida l'ús indiscriminat de programaris espia per part dels estats membres que s'emparen en la seguretat nacional.

L'Eurocambra insta les institucions de la UE a combatre l'espionatge amb Pegasus (Reuters/Yves Hermnan)

Les recomanacions elaborades pel comitè redactor de l'informe han estat aprovades pel plenari, amb 411 vots a favor, 97 en contra i 37 abstencions.

En la votació han estat tombades, en canvi, les cinc esmenes introduïdes pel partit d'extrema dreta Vox. Una qualificava de "cop d'estat" els fets de l'octubre del 2017. Una altra qüestionava Citizen Lab, el laboratori interdisciplinari de la Universitat de Toronto que investiga qüestions relacionades amb la informació, la tecnologia de la comunicació, els drets humans i la seguretat, que va detectar l'escàndol d'espionatge batejat com a Catalangate.


Recomanacions a Espanya

El paquet de recomanacions a Espanya inclou una petició perquè faci una investigació "completa, justa i eficaç" de l'espionatge amb Pegasus. Dels 65 casos coneguts, és a dir: no només dels 18 espiats que s'ha reconegut que ho van ser per ordre judicial, sinó també els altres 47 que apunta Citizen Lab.

Per cert, que l'informe reconeix aquest institut canadenc com un actor fiable en les seves investigacions i conclusions. Citizen Lab va ser objecte de descrèdit per part d'alguns eurodiputats, com Jordi Cañas, de Ciutadans, que va denunciar falta de rigor en les seves investigacions i metodologies.

Reunió de la comissió d'investigació de l'Eurocambra sobre Pegasus en una imatge d'arxiu (CCMA)

Altres recomanacions a Espanya: sumar Europol, amb la seva "expertesa tècnica", a les investigacions sobre l'ús de Pegasus; i impulsar una reforma del CNI, el Centre Nacional d'Intel·ligència. Aquest organisme, malgrat tot, no queda clar, segons l'informe, que fos directament qui va espiar líders independentistes catalans.


Retrets a les institucions europees

L'informe aprovat aquest dijous al Parlament Europeu també mostra preocupació per les "reticències" dels estats membre a investigar l'espionatge i lamenta un "lent progrés i manca de transparència en les investigacions judicials" sobre "l'abús" de programaris espia. A més, els eurodiputats lamenten la manca de cooperació tant dels governs dels estats com del Consell i la Comissió Europea.

"Ni el estats membres ni el Consell ni la Comissió semblen estar interessats a maximitzar els esforços per investigar completament l'abús en l'espionatge."

En la votació també s'ha rebutjat una moratòria en l'ús de programes espia mentre s'estableix una regulació, una iniciativa inclosa en una esmena presentada pels Verds.


"Una crisi de la democràcia"

Aquest dimecres, abans del debat plenari sobre l'informe, la seva ponent, la liberal neerlandesa Sophie in 't Veld, ha instat la Comissió Europea a prendre's "seriosament" les recomanacions que s'han de votar dijous, i a actuar amb celeritat davant del que considera "una crisi de la democràcia".

"La Comissió Europea hauria d'estar a l'altura, sentir la urgència i respondre en detall a les nostres recomanacions. I no en sis mesos, preferiblement abans de l'estiu", ha defensat en una roda de premsa conjunta amb el president del comitè, el també neerlandès Jeroen Lenaers, del grup popular.

També ha lamentat que a cap dels estats on s'han detectat casos d'espionatge "s'hagi fet justícia":

"S'han de fer accions. La democràcia està sent destruïda des de dins pels mateixos governs. És inacceptable."

Lenaers, per la seva banda, ha argumentat que "és una qüestió d'estat de dret" i que "la Unió Europea té competències en matèria d'estat de dret i les ha d'exercir".

A més, ha demanat "no oblidar la naturalesa tremendament invasiva d'aquesta tecnologia".


Què hi diuen els eurodiputats catalans?

En el debat, l'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha avisat que l'espionatge és un "escàndol" que afecta "el cor de la democràcia" i ha advertit que els estats, "violadors dels drets fonamentals", seran els responsables d'impedir que es tornin a produir violacions per espionatge.

L'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha lamentat que els estats no ho hagin posat "fàcil" per investigar els casos per "jocs polítics, interessos nacionals i dobles estàndards". Riba també ha criticat el "front comú" de PP, PSOE, Ciutadans i Vox contra la investigació de l'espionatge a l'Estat, mentre el també eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha advertit que l'espionatge "erosiona la democràcia".

Jordi Cañas, eurodiputat de Cs, aquest migdia a Estrasburg (ACN/Nazaret Romero)

L'eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas ha indicat que l'independentisme ha "instrumentalitzat" el comitè i ha reivindicat que els estats tenen "dret a defensar els seus ciutadans".


Cañas i Riba, satisfets

Aquest dijous, després de la votació, Cañas ha destacat que les recomanacions de l'informe suposen "un fracàs per al separatisme i una victòria per a aquells que defensem que realment els programes espies no poden ser utilitzats per espiar persones innocents, però sí per espiar presumptes delinqüents, com va ser el cas d'Espanya".

Diana Riba, eurodiputada d'ERC, aquest migdia a Estrasburg (ACN/Nazaret Romero)

Riba també s'ha mostrat satisfeta amb el resultat de la votació, perquè considera que posa Espanya "al mateix nivell que Polònia i Hongria", contra la voluntat del "PSOE, el PP, Vox i Ciutadans, que volien que no es parlés de cap manera del Catalangate".


Quinze mesos d'investigació

La votació de les recomanacions ha posat fi a quinze mesos de treball del comitè parlamentari creat després de començar a saber-se els escàndols sobre l'ús de Pegasus a diversos països de la Unió Europea. Durant aquest temps, els integrants del comitè han debatut amb uns 215 interlocutors, han celebrat desenes d'audiències i han fet viatges a diversos països, també a Espanya.

ARXIVAT A:
CatalangatePegasus
Anar al contingut