L'Església accepta arbitrar en el conflicte que està paralitzant Bolívia
L'Església ha acceptat fer d'àrbitre en la crisi que viu Bolívia, i les Forces Armades han tornat a expressar, per segon cop en deu dies, el seu respecte a l'ordre constitucional, enmig d'una nova jornada de protestes. Les comunicacions terrestres amb els països veïns estan tallades i centenars de camperols han ocupat un jaciment de la British Petrolium. Un segon ministre, el de Desenvolupament Econòmic, ha presentat la seva dimissió en una setmana. Tot plegat es produeix després que Mesa intentés pal·liar la crisi convocant eleccions.
Davant la intensificació del conflicte i les demandes de diversos sectors, l'església catòlica ha acceptat el paper d'àrbitre en la crisi que viu Bolívia, sota la condició de l'abandonament dels extremismes per les dues parts, el govern i els sectors socials, i amb el pressupost d'"un diàleg sincer i constructiu, respectant la persona i les opinions diferents".
Evo Morales, líder del Moviment Al Socialisme (MAS), que junt amb els cultivadors de coca són un dels sectors socials que pressionen per nacionalitzar el sector dels hidrocarburs a Bolívia, ha respost que tot i l'oferiment, no cessaran les mesures de pressió encetades des de la setmana passada. Segons Morales, les protestes continuaran perquè busquen "recuperar els hidrocarburs, la nacionalització de fet i l'Assemblea Constituent". Altres sectors socials han vist amb bons ulls la intervenció de l'Església.
Segons el Servei Nacional de Camins, fins a 54 talls s'han registrat a diverses vies del país, molts d'aquests, a les principals connexions amb l'Argentina, Xile, el Perú i el Paraguai. Alguns vols de l'aeroport internacional de La Paz han estat suspesos i, amb menor mesura que els dies anteriors, la vaga de transports i les protestes han tornat a deixar sota mínims l'activitat normal de la ciutat. A Senkata, punt d'emmagatzematge de combustible per a La Paz, les protestes s'han radicalitzat fins al punt que a la capital ja comencen a notar-se problemes de subministrament.
Al departament oriental de Santa Cruz, al voltant de 300 camperols han ocupat un jaciment de l'empresa Chaco, de la petroliera britànica Brittish Petrolium. Encara que no han especificat les seves exigències, la gernació ha obligat a aturar l'extracció. Segons la companyia, el camp produeix 1.500 barrils al dia.
El ministre de Desenvolupament Econòmic, Walter Kreidler, ha formalitzat la seva dimissió. L'exministre ha qüestionat la mesura presa per Carlos Mesa de fixar una sola data, el 16 d'octubre, per convocar les eleccions de les assemblees constituents i el referèndum autonòmic. En una setmana, dos ministres han abandonat les seves responsabilitats. Amb anterioritat, ho va fer la titular d'Educació, que no va adduir cap motiu concret, només "discrepàncies" amb Mesa. La renúncia es va produir enmig d'una vaga de mestres que té paralitzada l'activitat escolar des de mitjans de maig.
D'altra banda, un grapat de persones han reclamat davant la seu de l'Estat Major de l'exèrcit la instauració d'un govern militar. Com fa deu dies, quan dos oficials van defensar la creació d'un govern cívico-militar, el comandant en cap de les Forces Armades ha desmentit que l'exèrcit tingui la intenció d'alterar l'ordre vigent i ha tornat a comprometre's amb la Constitució del país.
El president de Bolívia, Carlos Mesa, va dimitir el març passat, però se'n va desdir dies després, per "no donar l'esquena" al país. Mesa va presentar llavors la seva renúncia per les amenaces de bloqueig de carreteres, que ara s'han fet realitat.
