Les millors ciutats on viure: Viena guanya, i Barcelona i Madrid cauen en el rànquing

Viena, la capital austríaca, torna el 2022 a la primera posició de la classificació de les millors ciutats del món per viure que fa The Economist, un lloc que ja havia ocupat el 2018 i el 2019, sobretot perquè els museus i restaurants, que havien estat tancats per la covid, han tornat a funcionar.

L'any passat encapçalava el rànquing Auckland, a Nova Zelanda, i Viena va baixar al número 12.

La nova llista s'assembla més a la que hi havia abans de la covid, però amb una puntuació mitjana encara per sota. La pandèmia es continua notant en els sistemes sanitaris, la cultura, el medi ambient i l'educació.

Les ciutats millors

Les ciutats d'Europa occidental i el Canadà tenen les millors posicions. "La vida gairebé ha tornat a ser normal en aquestes ciutats a causa de les altes taxes de vacunació contra la covid-19 i de la flexibilització de les restriccions", explica The Economist.

Aquestes són les onze ciutats on es viu millor, amb un empat en la posició deu:

• Viena (Àustria)
• Copenhaguen (Dinamarca)
• Zuric (Suïssa)
• Calgary (Canadà)
• Vancouver (Canadà)
• Ginebra (Suïssa)
• Frankfurt (Alemanya)
• Toronto (Canadà)
• Amsterdam (Països Baixos)
• Osaka (Japó) i Melbourne (Austràlia)

El Departament d'Estudis i Anàlisis de la revista britànica ha fet la llista de 172 països a partir de trenta variables de cinc grups: estabilitat, salut, cultura, medi ambient, educació i infraestructures.

Barcelona està entre les deu ciutats del món que més empitjoren amb relació al rànquing anterior. Ara ocupa el número 35, 19 llocs per sota del que tenia. Aconsegueix, en aquesta edició, 89,1 punts dels 100 possibles.

Encara cau més Madrid, que baixa 24 posicions, fins al número 43 de la llista. Suma, en total, 87,6 punts.

En canvi, entre les millores més importants hi ha la de Londres, que puja 27 posicions, fins al número 33, i París, que en puja 23 i està més ben situada: al número 19 de la llista.

Ucraïna afecta tothom

La invasió russa d'Ucraïna, que va començar el 24 de febrer, ha fet que Kíiv hagi quedat exclosa de l'estudi.

Aquesta guerra també ha influït en els rànquings de les ciutats russes de Moscou i Sant Petersburg per "l'augment de la inestabilitat, la censura, la imposició de sancions occidentals i les empreses que s'han retirat del país".

Tot i que el cost de la vida no forma part de l'anàlisi de The Economist, sí que apunta el següent: "El fort augment de la inflació farà perdre qualitat de vida a moltes ciutats en risc, sobretot si s'interromp el subministrament d'aliments i combustible per la guerra d'Ucraïna".

L'estudi afegeix que els preus més alts "faran més difícil gaudir de la cultura i l'entorn urbà" i, en el cas que els governs n'assumeixin els costos, "es posarà en risc la capacitat de proporcionar serveis públics de qualitat".

Igualment, la revista explica que la pujada dels tipus d'interès "reduirà la capacitat de despesa dels consumidors" i farà que "algunes empreses, inclosos hotels i restaurants ja debilitats per la pandèmia, potser no puguin sobreviure".

Les ciutats pitjors

Als últims llocs de la llista hi ha pocs canvis, perquè són zones amb disturbis socials, terrorisme i altres conflictes. En comparació amb l'any anterior, hi ha una lleugera millora de les puntuacions, perquè la pressió de la pandèmia ha afluixat una mica.

Aquestes són les deu ciutats on es viu pitjor, les que tanquen el rànquing de The Economist:

• Teheran (Iran)
• Douala (Camerun)
• Harare (Zimbàbue)
• Dhaka (Bangladesh)
• Port Moresby (Papua Nova Guinea)
• Karachi (Pakistan)
• Alger (Algèria)
• Trípoli (Líbia)
• Lagos (Nigèria)
• Damasc (Síria)