Les eleccions, en xifres
Aquest diumenge es decideixen els representants dels més de 8.000 municipis espanyols, de 13 Parlaments autonòmics i de les assemblees de Ceuta i Melilla
Aquest diumenge, a Catalunya, 5.376.160 persones poden votar els seus representants als 947 ajuntaments.
Hi ha 2.730 col·legis electorals a tot Catalunya i més de 24.000 mil persones al capdavant de les meses electorals. I perquè tot es desenvolupi amb normalitat, hi ha un dispositiu de 5.545 mossos i policia local, 2.000 menys que fa 4 anys. A 77 municipis els ciutadans només es pot votar una llista, l'única que s'hi ha presentat.
A partir dels resultats electorals, també es constituiran els 41 consells comarcals, amb la novetat del Moianès. La nova llei de governs locals catalana encara està en tràmit al Parlament i, per tant, no es reduirà el nombre de consellers. Se'n triaran 1.067, que són designats pels partits i no directament pels electors. Els ciutadans tampoc escolliran els membres de les Diputacions de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona. En funció dels resultats, els partits escolliran els regidors a cada municipi que ocuparan un lloc de diputat.
Les xifres d'Espanya
Si ens fixem en les xifres de tot Espanya, 35.104.986 persones tenen dret a votar aquest diumenge. A 8.122 municipis i també a 13 parlaments autonòmics i a les assemblees de Ceuta i Melilla. És a dir, a totes les comunitats excepte Catalunya, Andalusia, Galícia i el País Basc.
En total, hi ha 23.322 col·legis electorals amb 57.739 meses. Són les desenes eleccions municipals que se celebren en l'actual etapa democràtica.
Nou sistema informàticA 21 ciutats espanyoles, entre les quals hi ha Tarragona i Badalona, s'utilitzen les anomenades Meses Administrades Electrònicament (MAE).
La MAE posa a disposició dels membres de la mesa electoral un ordinador portàtil amb mòdem GPRS i lector de DNI electrònic, una impressora i una aplicació "clara, intuïtiva i de maneig senzill", segons la Delegació del Govern. No és un sistema de vot electrònic, sinó un sistema per agilitzar la gestió del procés electoral. L'eina permet més immediatesa en l'enviament de les dades de participació i resultats al centre de recollida d'informació del Ministeri de l'Interior i s'eviten errors humans en la transcripció i enviament de les dades.
La MAE es va posar en marxa per primera vegada en les eleccions al Parlament Europeu del 2009.
