L'Audiència Nacional va ordenar investigar el procés per rebel·lió 2 anys abans de l'1-O

La declaració del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena al judici del procés d'aquest dimarts al Tribunal Suprem era molt esperada, i no ha decebut.

Principalment perquè ha incorporat un element nou, una revelació de pes que pot tenir molta rellevància en el procés.

Segons ha explicat, el novembre del 2015 la Fiscalia de l'Audiència Nacional ja va demanar que s'investigués una possible rebel·lió a Catalunya:

"El fiscal en cap de l'Audiència Nacional ordena als 3 cossos policials, arran de l'inici del procés de sobirania, i es parla allà, en aquella ordre, ja el novembre del 2015, de possibles delictes de sedició, rebel·lió i malversació."

Després del segon 9N

La cronologia del procés sobiranista ajuda a entendre el perquè d'aquesta petició: quan feia un any del procés participatiu del 9N, el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració que era l'inici d'un procés constituent, el segon 9N.

El Tribunal Constitucional la va declarar inconstitucional i el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, llavors Javier Zaragoza, va demanar la investigació a la Guàrdia Civil, i també a la Policia Nacional i als Mossos.

L'Audiència Nacional, per tant, afegia la lluita contra el procés sobiranista als seus tradicionals objectius, inicialment el terrorisme d'ETA i posteriorment també la corrupció i el terrorisme jihadista.

La fiscal Consuelo Madrigal, aquest dimarts interrogant Daniel Baena al Tribunal Suprem

No l'ha interrogat Javier Zaragoza

Aquest dimarts Javier Zaragoza no era a la sala, i de l'interrogatori a Baena com a testimoni se n'ha fet càrrec Consuelo Madrigal.

Baena ha explicat que va dedicar-se a posar per escrit l'evolució del procés independentista d'acord amb el que deien públicament els líders polítics:

"Mitjans de comunicació, publicacions en diaris oficials, premsa escrita..."

"Artur Mas parla d'estructures d'estat i inicia les estructures d'estat. Arran del 9N comença, tot això és públic."

El març del 2017 s'hi afegeix el jutjat 13

Per tant, quan el març del 2017 el jutjat número 13 de Barcelona va començar a investigar les declaracions de Santi Vidal en actes sobiranistes, Baena ja feia més de 2 anys que havia començat a investigar.

A preguntes de la fiscal, Baena ha explicat amb orgull que la seva feina ha alimentat 3 jutjats diferents, el 13 però també la mateixa Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha arribat a tallar l'interrogatori de Madrigal a Baena perquè la seva declaració era massa valorativa:

"No demanem al testimoni que faci valoracions i, sobretot, d'autories o de responsabilitats. El testimoni no ha de valorar... Una de les preguntes de l'excel·lentíssima senyora fiscal és sobre a qui corresponien els nivells de direcció."

El relat de Baena ha destacat que els documents requisat s als col·laboradors d'Oriol Junqueras Lluís Salvadó i Josep Maria Jové van corroborar les seves investigacions, sobretot el document conegut com EnfoCats, que ha assenyalat com la guia del procés independentista.

A preguntes de l'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, Baena ha admès, però, que en les investigacions no van trobar cap referència d'aquest document a cap correu electrònic ni cap conversa telefònica.

"El fiscal ens dona la porta per investigar"

L'advocat li ha repreguntat sobre la petició de la Fiscalia de l'Audiència Nacional del 2015, i Baena ha dit que va ser "la porta" que els va permetre investigar l'independentisme, començant pels possibles indicis de malversació:

Van den Eynde: "Com havien vostès d'investigar quins fets de sedició estaven investigant, és a dir, en quin centraven la seva investigació en relació amb l'alçament tumultuari d'una sedició?"

Baena: "No, no! Aquí el fiscal ens dona la porta per investigar, però nosaltres..."

Van den Eynde: "Investigar què?"

Baena: "La inversió de diners públics en estructures d'estat per al desenvolupament d'una capacitat per a quan l'estat de Catalunya fos independent. El que primer fem i, de fet, si es fixa en la investigació, el que fem aquí és, eminentment, una investigació econòmica, recopilar contractes, contractacions, contracte marc, veu per a què s'està utilitzant aquests diners públics. Aquest és el primer objecte. Evidentment, no anem buscant sediciosos, sinó que anem veient una mica la malversació i, escolta, potser veiem algunes diligències..."

En l'interrogatori, Baena ha comès un error atribuint les diligències de principis del 2016 al jutjat 13 de Barcelona, un any abans, però l'ha corregit de seguida.

En un moment de l'interrogatori, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha reclamat a Van den Eynde que no "s'enfadés", en referència al to que estava utilitzant en les preguntes a Baena.

El testimoni ha insistit diverses vegades que ell no investigava el procés independentista, però ha admès que per les seves investigacions es guiaven pel que deia la premsa:

Van den Eynde: Quin element estudiava vostè, a part del fet que s'anunciava públicament, que es volia ser independent?"

Baena: "Perquè es deia."

Van den Eynde: "Aquest era llavors l'element?"

Baena: "Clar. Si veient la tele, es veu."

Investigacions de l'ANC i Sànchez per "donar context"

L'advocada Ana Bernaola ha intervingut com a defensa de Jordi Sànchez

En l'interrogatori de la tarda, l'advocada Ana Bernaola, de l'equip de defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, el testimoni ha hagut de respondre per què va incloure als atestats investigacions de l'ANC o de Sànchez que es remunten al 2013 si, després d'un any i mig d'investigar, no va trobar indicis de malversació de fons públics amb l'entitat. "Són fets relacionats amb una altra mena de delictes", ha justificat Baena.

"El fet que apareguin l'ANC, Òmnium o qui sigui en la investigació no vol dir que estiguin relacionats amb l'ocupació de diners públics amb fins delictius. Poden estar relacionats amb altres delictes".

"Comencem per aquest delicte i el jutge diu: 'si en execució de la línia d'investigació veieu que apareixen indicis relacionats amb altres delictes, ho comuniqueu'."

El tinent ha acabat dient que qüestions com el full de ruta de l'ANC hi estaven inclosos "per context":

"Perquè aquest full de ruta, juntament amb altres indicis, dona context a la investigació."

Sobre la inclusió de notícies de mitjans de comunicació, ha argumentat que n'hi posaven "entre altres moltíssimes fonts d'informació".

El jutge Manuel Marchena ha tallat les preguntes de la defensa de Sànchez sobre els atestats de la Guàrdia Civil

Davant les contínues preguntes sobre el contingut dels atestats, el jutge Marchena ha tallat diverses vegades l'advocada, que s'ha defensat dient que estava fent la seva feina:

"Per això venim, per desmuntar les tesis acusatòries."

Marchena, però, l'ha advertit que no havia de "ressuscitar els atestats" perquè el tribunal no es basarà en això:

"Això no té fonament. És ressuscitar un atestat que no tindrem en compte. Els atestats tenen un paper clau, fonamental, però valen pel que valen. A partir d'aquí, la nostra font de coneixement serà el que es desenvolupa aquí."

Els tuits de descàrrec de Sànchez

La mateixa advocada l'ha interrogat sobre per què en un atestat titulat "Fets concrets d'agressió" s'incloïen tuits de Jordi Sànchez que apel·laven a la "no-violència":

"(Baena) Doncs, fixi's, ja hem inclòs una cosa de descàrrec de Jordi Sànchez.

(Bernaola) Però vostè el qualifica com a fets d'agressió.

(Baena) S'ha de veure en referència quin tuit ha fet i en referència a què. Potser en aquest fet hi ha un element que pot intuir-se que hi ha algun fet de violència. Potser el senyor Jordi Sànchez sobre això fes un contingut de no-violència, però sí que convocava. (...) No vincula per res el títol de l'atestat amb el que hi ha dins."

El tinent ha reconegut que no van trobar cap missatge de Sànchez incitant a la violència:

"Si no és a les diligències, no ho vam trobar."

El responsable de la investigació de l'1-O ha afirmat que va analitzar l'ANC per ordres del fiscal i que no va investigar "la Generalitat com a persona jurídica" ni cap "programa polític", com plantejava el coordinador de les defenses de JxCat, Francesc Homs.
 

"Investiguem persones que fan coses"

Quan l'advocada Marina Roig, que defensa Jordi Cuixart, li ha preguntat pels escorcolls a Òmnium Cultural i li ha demanat si el que s'investigava era el Pacte Nacional pel Referèndum, Baena ha manifestat que no:

"Nosaltres no investiguem el Pacte Nacional pel Referèndum, ni cap entitat social. Investiguem persones que fan coses, no entitats."

Al llarg dels interrogatoris de les defenses, Baena ha contestat diverses vegades "el que consti a les diligències" perquè no podia concretar sobre algunes anotacions de la Moleskine o sobre per què s'havien fet algunes entrades i escorcolls.

Després de Baena havia de declarar el secretari responsable dels atestats judicials, però s'ha ajornat perquè el testimoni no es trobava bé. 
 

El "període insurreccional" després del 20S

L'interrogatori de Van den Eynde ha estat la primera de les defenses. Abans, a preguntes de les acusacions, sobretot de la Fiscalia, Baena ha descrit com a "insurreccional" el període entre el 20S i l'aplicació del 155.

Malgrat que ja se sabia la seva identitat professional, amb el número TIP T43166Q, Baena s'ha acollit al dret de testificar sense divulgar el seu nom ni la seva imatge.

Sobre Tácito: "No soc propietari d'aquest compte"

L'advocat ha començat preguntant-li directament pel perfil de Twitter que presumptament va ser propietat de Baena, i des del qual es van fer tuits anònims contra l'independentisme.

El testimoni ha negat que aquest perfil fos seu, i ha assegurat que això ja es va desmentir fa temps.