L'Audiència confirma la pena de presó i inhabilitació per a l'exalcalde de la Torre de Claramunt per unes obres il·legals
ACN Barcelona.-L'Audiència de Barcelona ha confirmat la condemna d'un any i tres mesos de presó i nou anys d'inhabilitació per a càrrec públic a l'exalcalde de la Torre de Claramunt Ramon Ferri (CiU) per un delicte sobre l'ordenació del territori. Els magistrats de la secció 8a de l'Audiència de Barcelona han desestimat els recursos presentats en contra de la sentència del titular del jutjat penal 8 de Barcelona. La sentència de l'Audiència també confirma la pena d'un any i sis mesos de presó i deu anys d'inhabilitació per a l'arquitecte municipal, així com també la pena d'un any i tres mesos de presó per als propietaris de la finca rústica Cal Tiquet, on es van construir les edificacions il·legals. Tant l'exalcalde com l'arquitecte haurien permès, entre els anys 2002 i 2006, la construcció d'un complex recreatiu en sòl no urbanitzable i d'interès agrícola. A més, els jutges també obliguen a enderrocar totes les edificacions.
La secció 8a de l'Audiència de Barcelona ha desestimat els recursos presentats per l'exalcalde i l'arquitecte municipal de la Torre de Claramunt per un delicte sobre l'ordenació del territori i confirma la condemna de penes de presó i inhabilitació per a tots dos. A més, també desestima el recurs que van presentar els propietaris dels terrenys on es van fer les construccions il·legals i els condemna per un delicte continuat contra l'ordenació del territori a 15 mesos de presó amb inhabilitació especial durant el temps de la condemna. Així doncs, els magistrats de l'Audiència confirmen "íntegrament" la resolució dictada el passat 1 de setembre de 2017 per part del Jutjat penal 8 de Barcelona. A banda de les penes de presó i inhabilitació, la sentencia també condemna a enderrocar tot allò que es va construir a la finca rústica coneguda com a Cal Tiquet. En concret, deu petites edificacions d'entre 20 i 75 metres quadrats que es van construir en un solar de 6.095 metres quadrats. Segons els magistrats, aquesta era una finca que es trobava en "sòl no urbanitzable d'interès agrícola permanent". En la interlocutòria els magistrats consideren provat que l'exbatlle i l'arquitecte municipal "actuant de comú acord" van concedir diverses llicències d'obres malgrat "ser conscients de la seva contradicció amb l'ordenament jurídic administratiu". Pel que fa als propietaris de la finca, també els acusa de construir un "complex urbanístic" que estava "desvinculat per complet dels fins agrícoles, ramaders o forestals" tot i que "sabien que contravenien la qualificació del sòl".
