La via eslovena: la independència sense diàleg i amb sang

La via eslovena: la independència sense diàleg i amb sang

La via eslovena: la independència sense diàleg i amb sang

Actualitzat
TEMA:
Procés català

El president Quim Torra va plantejar la via eslovena per aconseguir la independència durant la seva intervenció en l'acte de presentació del Consell per la República que aquest dissabte es va fer a Brussel·les. Una via que ja ha rebut fortes crítiques de l'oposició. Però què és la via eslovena?

Situada als Balcans, en ple centre d'Europa, Eslovènia formava part fins el 1991 de la Federació Iugoslava, avui desmembrada en set estats. Eslovènia no ho va tenir fàcil per ser un estat independent. Però se'n va sortir amb una majoria aclaparadora a favor de la secessió, encara que sense poder evitar desenes de morts.

Dos referèndums i cap diàleg

Eslovènia, cansada de la Federació Iugoslava que no acceptava el diàleg per la creació d'un nou marc confederal, va fer dos referèndums il·legals per la independència. L'últim, el desembre del 1990, amb uns resultats favorables ben clars: un 93% de participació i un 95% pel sí. Abans d'aplicar-los van tornar a proposar una negociació. Cap resposta.

 

 

La independència sense suports

El 25 de juny del 1991, a Ljubljana es tirava pel dret i es feia la declaració unilateral d'independència. Dos dies abans, la Comunitat Europea i els Estats Units havien afirmat categòricament que donaven suport a la unitat de Iugoslàvia i que mai reconeixerien una Eslovènia independent. El president de la Comunitat Europea, Jacques Delors, també va deixar clar que mai podria formar part del club europeu. Sèrbia, però, ja havia trencat el marc federal iugoslau un any abans i Croàcia feia el mateix camí.

 

 

La Guerra dels Deu Dies

El president eslovè, Milan Kucan, va organitzar una petita milícia armada que va controlar fronteres, l'aeroport i punts estratègics.

 

Iugoslàvia va iniciar la intervenció militar. Començaven deu dies de resistència armada i popular amb una imatge de David contra Goliat.

Després de 74 morts, l'alto el foc, forçat per la Comunitat Europea, va obligar Eslovènia a suspendre tres mesos la declaració d'independència. Els Estats Units i Alemanya, però, ja van considerar la secessió com a inevitable.

 

 

El reconeixement del món

A poc a poc, altres estats europeus i del món van reconèixer el nou estat. Avui, Eslovènia és membre de la Unió Europea i de la zona euro. Un país amb forts lligams comercials amb Alemanya i Àustria i amb un creixement estable després d'una devastadora crisi econòmica.

 

 

La via eslovena, segons els experts

Pel professor de Ciència Política i Administració de la UPF, Jaume López, la via eslovena consistiria a fer diversos reconeixements a la vegada:

"En el primer moment es fa un reconeixement de la voluntat de la ciutadania i al mateix temps es fa un reconeixement de la voluntat d'establir negociacions amb l'estat matriu."

"També hi ha un reconeixement de la participació de la gent, del referèndum i fins i tot de la defensa de la democràcia. Al mateix temps, ara que el món ens observa, hi ha un reconeixement de no voler fer les coses de manera aliena a qualsevol altre actor."

Segons Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciència Política de la Universitat Queen Mary, Catalunya ja ha demostrat al món quina és la seva voluntat:

"Ara ens trobem amb una situació que és molt difícil, certament, però hem avançat moltíssim. Em sembla que hem demostrat al món quina és l'ambició de Catalunya. Catalunya defensa que vol ser un Estat dins de la Unió Europea."

ARXIVAT A:
Procés català Quim Torra

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS