La UE comença a Brussel·les una cimera clau per resoldre la crisi de l'euro
Els líders de la Unió Europea han començat a Brussel·les una cimera clau de dos dies per intentar aconseguir una solució definitiva a la crisi de l'euro, amb noves crides que donen un caràcter d'urgència a la reunió. Els caps d'Estat i de govern han començat la cimera amb un sopar informal, previ a les discussions formals de demà, encara que es preveu que ja tractin a fons les dues propostes plantejades. D'una banda, les idees d'Alemanya i França i, de l'altra, les del president del Consell Europeu, Herman van Rompuy. La cimera busca un nou pacte per consagrar la disciplina fiscal en els tractats comunitaris, així com mesures financeres immediates per afrontar la crisi.
RedaccióActualitzat
Merkel ha insistit a l'arribar a Brussel·les a demanar "més compromís" amb la disciplina pressupostària com a requisit per recuperar la credibilitat de la moneda única. "L'euro només podrà recuperar la seva credibilitat si canviem els tractats de tal manera que avancem cap a una unió d'estabilitat, i espero que ho aconseguirem".
Sarkozy, que juntament amb Merkel ha format un front centrat en la disciplina pressupostària i el respecte al Pacte d'Estabilitat i Creixement, no ha fet declaracions a l'arribar, però ha marcat el to de la cimera amb la seva intervenció davant el Congrés del Partit Popular Europeu, a Marsella, on ha advertit que, si aquest divendres no hi ha acord en el Consell Europeu, "no hi haurà una segona oportunitat", i ha recalcat que "mai el risc d'explosió ha estat tan gran", de manera que "Europa s'enfronta a una situació extremadament perillosa".
El sopar d'aquest dijous ha tingut lloc després d'una reunió prèvia de l'anomenat "Grup de Frankfurt" (format per Van Rompuy, Merkel, Sarkozy, i els presidents del Banc Central Europeu, Mario Draghi, la Comissió Europea, José Manuel Barroso, i del Eurogrup, Jean-Claude Juncker, així com la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde).
Aquesta cita prèvia es va programar per intentar acostar posicions davant les importants diferències entre les propostes que ha fet Van Rompuy per a aquesta cimera i les idees plantejades de forma conjunta per Merkel i Sarkozy. Algunes de les principals diferències es refereixen als mecanismes usats per consagrar en els tractats comunitaris la disciplina pressupostària i la supervisió comunitària dels comptes nacionals, així com al visceral rebuig francoalemany als eurobons. Van Rompuy proposa una solució mixta i paral·lela de reforma de textos: un canvi d'un protocol a curt termini i una modificació dels tractats a llarg termini, mentre que Alemanya només vol aquesta segona opció.
Els primers ministres de Suècia, Fredrik Reinfeldt, i Finlàndia, Jyrki Katainen, han descartat donar suport a una reforma dels tractats, ja que consideren que prendrà massa temps i no solucionarà els problemes econòmics a curt termini. La cap del govern danès, Helle Thorning-Schmidt, s'ha mostrat més flexible al declarar que "si els països de l'euro creuen que introduir canvis en el Tractat és part de la solució, estem disposats a donar suport aquests canvis en el Tractat".
Pel que fa a les mesures immediates, Alemanya rebutja les idees de Van Rompuy de donar una dotació major al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Medea, el fons permanent de rescat) i de donar-li una llicència bancària, cosa a la que sí dóna suport França. Van Rompuy proposa que el Medea pugui recapitalitzar directament la banca i tenir la naturalesa d'una institució de crèdit, el que li donaria accés als recursos del BCE, a més de tenir una capacitat de préstec per sobre dels 500.000 milions d'euros establerts.
Berlín i París pretenen avançar un any el Medea i, igual que Van Rompuy, eliminar l'error comès per Alemanya quan va convèncer a França fa un any per implicar els creditors privats de deute en una potencial quita de bons. Juncker, president de l'Eurogrup i també primer ministre de Luxemburg, ha afirmat en arribar a la reunió que no li agrada la idea d'atorgar una llicència bancària al fons de rescat.
El primer ministre britànic, David Cameron, ha insistit a buscar una solució a la crisi de l'euro que protegeixi "els interessos del Regne Unit", en referència a la City de Londres, que suposa prop del 10% del PIB del Regne Unit.
L'agenda de la cimera
Aquest divendres, després del sopar infomal d'aquest dijous, començarà formalment la cimera comunitària. El primer acte, a dos quarts de deu del matí, serà la cerimònia de la firma del Tractat d'adhesió de Croàcia. Tot seguit, es farà la tradicional foto de família i cap a tres quarts d'onze hi haurà la també habitual trobada dels caps d'Estat i de govern amb el president del Parlament Europeu.
La primera sessió de treball començarà a les onze i es perllongarà fins a dos quarts de dues de la tarda, hora en que els caps d'Estat i de govern dels països membres de la UE aniran a dinar. A partir de les tres de la tarda estan previstes les conferències de premsa per informar sobre els resultats de la cimera.
A l'agenda de la cimera destaca, per damunt de tot, el paquet de mesures per fer front a la crisi. Sobre la taula hi ha, d'una banda, la proposta presentada per Berlín i París, i de l'altra la que proposen els presidents del Consell i de la Comissió, Herman van Rompuy i José Manuel Durao Barroso.
Després, els líders europeus hauran d'avaluar els avanços realitzats en l'objectiu d'enllestir el mercat interior de l'energia el 2014, així com el reforçament de l'eficàcia energètica i el desenvolupament d'infraestructures. Està previst que es faci una crida a garantir la seguretat nuclear. El Consell Europeu examinarà també l'ampliació de la UE i debatrà les adhesions de Bulgària i Romania a l'espai Schengen, així com la situació de l'Iran.
Sarkozy, que juntament amb Merkel ha format un front centrat en la disciplina pressupostària i el respecte al Pacte d'Estabilitat i Creixement, no ha fet declaracions a l'arribar, però ha marcat el to de la cimera amb la seva intervenció davant el Congrés del Partit Popular Europeu, a Marsella, on ha advertit que, si aquest divendres no hi ha acord en el Consell Europeu, "no hi haurà una segona oportunitat", i ha recalcat que "mai el risc d'explosió ha estat tan gran", de manera que "Europa s'enfronta a una situació extremadament perillosa".
El sopar d'aquest dijous ha tingut lloc després d'una reunió prèvia de l'anomenat "Grup de Frankfurt" (format per Van Rompuy, Merkel, Sarkozy, i els presidents del Banc Central Europeu, Mario Draghi, la Comissió Europea, José Manuel Barroso, i del Eurogrup, Jean-Claude Juncker, així com la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde).
Aquesta cita prèvia es va programar per intentar acostar posicions davant les importants diferències entre les propostes que ha fet Van Rompuy per a aquesta cimera i les idees plantejades de forma conjunta per Merkel i Sarkozy. Algunes de les principals diferències es refereixen als mecanismes usats per consagrar en els tractats comunitaris la disciplina pressupostària i la supervisió comunitària dels comptes nacionals, així com al visceral rebuig francoalemany als eurobons. Van Rompuy proposa una solució mixta i paral·lela de reforma de textos: un canvi d'un protocol a curt termini i una modificació dels tractats a llarg termini, mentre que Alemanya només vol aquesta segona opció.
Els primers ministres de Suècia, Fredrik Reinfeldt, i Finlàndia, Jyrki Katainen, han descartat donar suport a una reforma dels tractats, ja que consideren que prendrà massa temps i no solucionarà els problemes econòmics a curt termini. La cap del govern danès, Helle Thorning-Schmidt, s'ha mostrat més flexible al declarar que "si els països de l'euro creuen que introduir canvis en el Tractat és part de la solució, estem disposats a donar suport aquests canvis en el Tractat".
Pel que fa a les mesures immediates, Alemanya rebutja les idees de Van Rompuy de donar una dotació major al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Medea, el fons permanent de rescat) i de donar-li una llicència bancària, cosa a la que sí dóna suport França. Van Rompuy proposa que el Medea pugui recapitalitzar directament la banca i tenir la naturalesa d'una institució de crèdit, el que li donaria accés als recursos del BCE, a més de tenir una capacitat de préstec per sobre dels 500.000 milions d'euros establerts.
Berlín i París pretenen avançar un any el Medea i, igual que Van Rompuy, eliminar l'error comès per Alemanya quan va convèncer a França fa un any per implicar els creditors privats de deute en una potencial quita de bons. Juncker, president de l'Eurogrup i també primer ministre de Luxemburg, ha afirmat en arribar a la reunió que no li agrada la idea d'atorgar una llicència bancària al fons de rescat.
El primer ministre britànic, David Cameron, ha insistit a buscar una solució a la crisi de l'euro que protegeixi "els interessos del Regne Unit", en referència a la City de Londres, que suposa prop del 10% del PIB del Regne Unit.
L'agenda de la cimera
Aquest divendres, després del sopar infomal d'aquest dijous, començarà formalment la cimera comunitària. El primer acte, a dos quarts de deu del matí, serà la cerimònia de la firma del Tractat d'adhesió de Croàcia. Tot seguit, es farà la tradicional foto de família i cap a tres quarts d'onze hi haurà la també habitual trobada dels caps d'Estat i de govern amb el president del Parlament Europeu.
La primera sessió de treball començarà a les onze i es perllongarà fins a dos quarts de dues de la tarda, hora en que els caps d'Estat i de govern dels països membres de la UE aniran a dinar. A partir de les tres de la tarda estan previstes les conferències de premsa per informar sobre els resultats de la cimera.
A l'agenda de la cimera destaca, per damunt de tot, el paquet de mesures per fer front a la crisi. Sobre la taula hi ha, d'una banda, la proposta presentada per Berlín i París, i de l'altra la que proposen els presidents del Consell i de la Comissió, Herman van Rompuy i José Manuel Durao Barroso.
Després, els líders europeus hauran d'avaluar els avanços realitzats en l'objectiu d'enllestir el mercat interior de l'energia el 2014, així com el reforçament de l'eficàcia energètica i el desenvolupament d'infraestructures. Està previst que es faci una crida a garantir la seguretat nuclear. El Consell Europeu examinarà també l'ampliació de la UE i debatrà les adhesions de Bulgària i Romania a l'espai Schengen, així com la situació de l'Iran.
