Una seixantena de dones ramaderes s'uneixen per reivindicar-se a la xarxa

La Teresa Torner va néixer a la Cerdanya, en una família ramadera, i continua treballant amb la cria de la vaca bruna a Queixans. En canvi, la Judit López ve del Maresme i fa vuit anys es va instal·lar amb el seu company al mas de Cal Janola, a Guardiola de Berguedà.

Dues dones, mares, amb orígens diferents, però que tenen uns objectius comuns: viure del sector primari i trencar amb l'estereotip que la ramaderia és feina d'homes.

Judit: "És un projecte vital, és un projecte familiar, sense rols, en què tothom ho fa tot."

Teresa: "Jo a casa meva ja tinc l'experiència de l'avi i del pare, que eren homes molt autoritaris, i la dona no tenia gaire ni veu ni vot. En no voler això per a les meves filles, ens repartim les feines segons el temps que tenim i segons les ganes i l'humor."

La Teresa Torner i la Judit López són dues de la seixantena de ramaderes que s'han unit per reivindicar-se. Les Ramaderes de Catalunya fan trobades trimestrals per compartir vivències i inquietuds, però on són més actives és a les xarxes socials.

Amb compte a Instagram, Facebook, Twitter i YouTube, pengen novetats o simplement escenes quotidianes del seu dia a dia, per donar a conèixer fora del món rural la seva feina.

Judit: "Sorgeix de la necessitat del que ens hem trobat, no? Que és 'on hi ha el teu home?', 'la dona de tal'... no, la dona de tal, no: la Judith López."

Teresa: "Surts a treballar, ja no només amb els teus recursos, sinó amb els recursos de seixanta dones. És un grup molt actiu on exposem tot el nostre dia a dia i, llavors, entre totes fem que tot sigui molt més fàcil."

Defensen la preservació del medi natural i un mode de vida amb una gestió del temps diferent. Però la seva és una doble tasca: treballar i fer-ho trencant estereotips.

Teresa: "El patró cultural és: dones no visibles. Ara, això va canviant de mica en mica."

Judit: "Quan et coneixen, t'han vist munyir, t'han vist remenar, t'han vist pasturar... però, veus?, hi ha la necessitat d'haver de demostrar que ho pots fer."

Totes dues no imaginen un futur lluny del món rural. Volen continuar fent de ramaderes:

Teresa: "M'agrada perquè em desperta passions. M'agrada perquè sóc nascuda, he viscut i sóc feliç aquí."

Judit: "El meu futur el veig pasturant el meu bestiar i apostant per aquesta vida del sector primari... que és molt difícil viure-hi, però alhora és una de les més autorealitzants que existeixen per mi."