La Perona, el barri de barraques a Barcelona que reviu en fotografies d'Esteve Lucerón

Entre els barris de la Sagrera i la Verneda, al llarg de dos quilòmetres en paral·lel a les vies del tren, on ara es construeix l'estació del tren d'alta velocitat de la Sagrera, durant més de 40 anys va existir el barri de barraques de la Perona.

L'any 1980, Esteve Lucerón, un fotògraf no professional, comença a documentar un barri habitat en aquell moment en un 90% per famílies gitanes. Els va fotografiar fins a l'enderroc, el 1989.

A la ciutat de Barcelona molts veien el barri de la Perona com un espai de marginalitat, però Esteve Lucerón, amb una forta consciència social i militància comunista, s'hi va endinsar durant nou anys i en les seves imatges va captar la realitat del barri amb empatia i sense prejudicis.

"És un barri que tots els que vivíem al centre de la ciutat, les classes mitjanes, ni trepitjàvem perquè ens feia terror. I ell, en canvi, s'hi apropa sense cap tipus de complex ni prejudici."

Jordi Calafell de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, ha comissariat l'exposició "Esteve Lucerón. La Perona, l'espai i la gent" juntament amb l'autor. Explica per què Lucerón es va apropar al barri sense complexos: "Ell pertany a la classe treballadora, per això està molt a prop també d'aquesta gent. Se'n va precisament a un barri de desclassats, llocs on fins i tot la militància d'esquerres tampoc hi acabava d'entrar."

Lucerón s'aboca a la Perona "amb molta tranquil·litat", segons Calafell. Comença a fer fotografies i es fa amic de les famílies gitanes: "Els va fotografiar al llarg de nou anys."

Els primers anys Lucerón va anar a la Perona pel seu compte, però a partir del 1985 el Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona li va donar una feina com a conserge als tallers d'inserció laboral on es feien cursos de cistelleria, fusteria, metal·lúrgia, mecànica o costura. Això li va permetre implicar-se encara més en la vida de la població.

Una fotografia d'Esteve Lucerón amb joves que participaven en els tallers mostra l'estreta relació i la complicitat que es va establir entre ell i la gent que l'envoltava.

Les dues mil fotografies que va fer Esteve Lucerón de la Perona són un document essencial per explicar el que va ser un dels últims barris de barraques de Barcelona.

El 2017 Lucerón les va donar a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona que ara el reivindica com a gran fotògraf.

Esteve Lucerón va estudiar al Centre Internacional de Fotografia, tot un referent a finals dels anys 70 i principis dels 80. Lucerón va trobar inspiració en el treball dels fotògrafs, com Walker Evans o Dorothea Lange, que van descriure la pobresa i la segregació social en els temps de la Gran Depressió dels anys 30 als Estats Units dins el projecte de la Security Farm Administration.

Una clau important de la seva manera de treballar i de guanyar-se la confiança de la gent va ser la seva senzillesa i humilitat, i que no hi ha el distanciament ni la mirada des de fora d'alguns fotògrafs de l'època. Això li va permetre mostrar les famílies en la seva intimitat. I com els veïns de la Perona exercien la seva inventiva i posaven en marxa una economia pròpia en els marges de la ciutat.

Les fotografies de Lucerón no transmeten paternalisme, no hi ha una proclama d'esquerres, ni tampoc el folklore que era bastant habitual en el retrat fotogràfic dels barris qualificats de marginals. 

"Els retrats presenten els individus amb una dignitat espectacular: no fan pena, tot el contrari, són imatges molt atractives."

Jordi Calafell posa l'accent en la mirada sobre les persones en el seu entorn, a la casa i al carrer: "És molt interesant veure les fotografies que fa dels homes, que habitualment apareixen sense fer pràcticament res i, en canvi, quan fotografia les dones sempre estan fent alguna cosa: o estan cuinant o estan amb les criatures, o es relacionen entre elles, és molt bonic."

L'existència del barri de la Perona està documentat des de l'any 1945. El 1947, quan Eva Perón, dona del president de l'Argentina Juan Domingo Perón, va visitar Barcelona, el barri va rebre el nom amb què se l'ha conegut sempre.

Amb un veïnat compost inicialment per persones procedents d'arreu d'Espanya, en els últims anys de la seva existència la població era majoritàriament gitana. Amb l'enderroc d'altres nuclis de barraques com el Somorrostro, la Perona es va convertir en un dels últims grans barris barraquistes de Barcelona, amb una població que superava les 4.000 persones en 650 barraques. El reallotjament en pisos va ser un procés llarg i difícil.

En aquest reportatge es pot veure com era el barraquisme a Barcelona:

Esteve Lucerón, que mai ha guanyat diners amb la fotografia, va seguir fotografiant els veïns de la Perona al llarg de la complexa transició fins als nous habitatges, en alguns casos amb condicions a vegades inicials no gaire millors que a les barraques. Lucerón sempre ha mantingut un contacte amb ells. Ara una sobtada malaltia ha impedit que el fotògraf pogués assistir a la inauguració de l'exposició que ha comissariat. El de la Perona és el treball de la seva vida, i un important llegat fotogràfic.

"Un reportatge que sigui un seguiment que duri nou anys de tot un col·lectiu de persones, de veïns, és excepcional."

Jordi Calafell ho posa en context: "Per a la ciutat de Barcelona aquest és un llegat d'importància capital. Gràcies a les seves fotografies coneixem el que era el barri de la Perona."

L'exposició "Esteve Lucerón. La Perona, l'espai i la gent" es pot visitar gratuïtament a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins al 22 de maig del 2022.