Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La pandèmia ha canviat l'Illa de Pasqua: repensa el turisme després de dos anys tancada

El poble rapanui ha descobert que és autosuficient, ha connectat amb els valors de la seva cultura i ara rep els turistes amb il·lusió, però amb limitacions

Andrea Vargas TorrentóActualitzat

Tapu. Aquest és el nom de la filosofia ancestral que ha regnat els últims dos anys a l'illa de Pasqua --oficialment Rapa Nui--, situada a uns 3.500 quilòmetres de la costa de Xile.

Sota el concepte estricte de protegir el poble rapanui –-les prop de 8.000 persones que viuen en aquesta illa carregada de misteri pels seus moais --, l'Illa de Pasqua ha tancat les fronteres durant més de dos anys.

Va ser el 4 d'agost quan l'illa va reobrir als turistes, però amb limitacions: ara hi arriben dos vols comercials a la setmana i per entrar a l'illa cal presentar una PCR negativa.

La rebuda ha estat tota una festa. Les persones que viuen a l'illa han obsequiat els visitants amb collarets, aplaudiments i música.

I també hi ha hagut retrobaments entre familiars, que feia anys que no es veien.

Un abans i un després

El poble rapanui viu majoritàriament del turisme. Abans de la covid, rebia més de 150.000 visitants a l'any. Però el confinament va canviar la seva filosofia de vida.

Els primers visitant de l'illa de Pasqua van arribar el 4 d'agost
Els primers visitants de l'illa de Pasqua hi van arribar el 4 d'agost (Reuters/Ajuntament de Rapa Nui)

L'alcalde Pedro Edmunds Paoa explica que la pandèmia ha tingut una conseqüència bona, ara són autosuficients. S'han arribat a construir més de mil horts urbans.

"Vam considerar que calia buscar la manera per solucionar el nostre problema amb els recursos. Ens vam posar a treballar i hem aconseguit l'autosuficiència de Rapa Nui."

L'anhel de controlar l'arribada massiva de gent fa anys que existeix entre les prop de 8.000 persones que hi viuen... I ara, el poble rapanui té encara més clar com vol conviure amb el turisme.

Fins i tot els que en viuen demanen una "reobertura lenta", com Mareva Rapahango, directora d'un centre de submarinisme: "Esperem que la reobertura sigui lenta, que el turisme sigui de més qualitat i no abarcar tant com abans, que estàvem saturats."

Els habitants de l'illa asseguren que el turisme, a partir d'ara, no serà com abans. Se senten més connectats amb la natura i amb els valors de la comunitat rapanui. Alguns d'ells: la cura i el respecte.

L'obertura del país també va permetre retrobaments amb familiars i amics
L'obertura de l'illa també va permetre retrobaments amb familiars i amics (Reuters/Ajuntament de Rapa Nui)
ARXIVAT A:
TurismeCoronavirus
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut