La marxa de Basta Ya ha avançat darrere l'afirmació que el "pla Ibarretxe" és un xantatge
La plataforma antinacionalista Basta Ya va convocar una manifestació contra el "pla Ibarretxe" que va avançar des de la cinc de la tarda de diumenge per Sant Sebastià. Hi van ser Mariano Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero. Els convocants de la protesta, on van assistir més de 100.000 persones segons l'organització, la van fer per denunciar que el "pla Ibarretxe" no és una proposta democràtica, segons ells, sinó un xantatge polític. La tensió al País Basc també es va fer evident amb l'aparició de pintades amenaçant de mort la regidora socialista Maite Pagazurtundua, que també és víctima del terrorisme.
El lema que va presidir la marxa a Sant Sebastià des de les cinc de la tarda de diumenge va ser prou explícit: "Amb violència no és pla, sinó xantatge. Estatut i Constitució". Els membres del col·lectiu Basta Ya pretenen amb aquest acte denunciar la proposta del lehendakari, Juan José Ibarretxe, per al nou Estatut basc en considerar que no és democràtica.
Aquesta idea és compartida per diferents sectors de la societat civil i política de l'Estat que també van ser presents a la manifestació. Entre els assisitents hi havia el secretari general del PP, Mariano Rajoy, i el líder socialista, José Luis Rodríguez Zapatero. A més, també hi van ser quatre ministres del govern del PP, Rodrigo Rato, Ángel Acebes, José María Michavila i Eduardo Zaplana. Igualment hi van donar suport representants del sindicat UGT i el col·lectiu de víctimes del terrorisme. Les absències destacades, en canvi, van ser la de l'alcalde donostiarra, Odón Elorza, el coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, i el rector de la Universitat del País Basc, Manuel Montero.
Al cap d'una hora i mitja després que començés, i entre fortes mesures de seguretat, la manifestació arribava al seu final, al Boulevard donostiarra. Allà, la regidora popular de Lasarte, Vanesa Vélez, i el sindicalista de CCOO, Jon Azkue, van ser els encarregats de llegir, en castellà i en euskera, el comunicat redactat per Basta Ya. La regidora socialista Maite Pagazaurtundua va traduir uns versos en basc que ella va dedicar al seu germà Joseba, assassinat per ETA el mes de febrer passat.
Al text, s'anunciava que el "pla Ibarretxe" no és democràtic perquè suposa "el pagament d'un xantatge polític" a canvi d'aconseguir la pau. La plataforma considera contradictori que la reforma de l'Estatut sigui per als nacionalistes un projecte de convivència si al mateix temps s'anuncia que tirarà endavant si el poble basc hi dóna suport en un referèndum que el govern vol impedir com sigui.
El vicepresident primer del govern i ministre de la Presidència, Javier Arenas, ha qualificat de "crit serè de democràcia i llibertat" la manifestació. Arenas també ha tingut paraules d'elogi per a Basta Ya, perquè "han demostrat ser herois de la democràcia espanyola oposant-se a plantejaments excloents, defensant la llibertat per a tots i aplicant la seva convivència diària". Rodrigo Rato també ha donat suport a la marxa en contra del "que pot ser un intent de dividir la societat basca i portar-la a un enfrontament".
"Maite, feixista, et matarem"
La frase reprodueix les amenaces que han aparegut a la façana de la vivenda de la regidora socialista a l'Ajuntament guipuscoà d'Urnieta Maite Pagazurtundua, que havia animat tots els bascos a respondre al carrer als "totalitaris". Davant la rèplica en forma de pintada, la regidora, que ha demanat a la Guàrdia Urbana que l'esborrés abans que la veiés la seva filla de 6 anys, ha assegurat que és "l'expressió de la ràbia i l'intent d'atemorir".
Maite Pagazaurtundua ha destacat després de la manifestació la necessitat de "parar el lehendakari", Juan José Ibarretxe, en considerar que amb la seva proposta de nou Estatut provocarà la "desunió" a la societat basca. També ha advocat per la "convivència entre tots els bascos" i per oposar-se al "pla Ibarretxe" sense divisions.
Ha subratllat que des que Ibarretxe és lehendakari "no ha fet més que dividir" la societat en subscriure un suposat pacte amb ETA el 1998, l'Acord de Lizarra, i en impulsar ara una proposta que segueix en el mateix "carril".
