La llei d'amnistia comença el tràmit parlamentari: com serà el procés al Congrés i al Senat
Un cop acabat el recorregut al Congrés, la llei passarà al Senat, on els populars podrien dilatar-ne la tramitació fins a dos mesos
Aquest dimarts es dona el tret de sortida a la tramitació parlamentària de la llei d'Amnistia. Començarà així un recorregut que portarà el text pactat amb els independentistes al Congrés i al Senat. A la cambra alta toparà amb la majoria absoluta del PP, que té intenció de dilatar-ne la tramitació.
Tot i això, la previsió del govern espanyol és que s'aprovi a tot estirar al març. ERC estudia si presentarà esmenes al text aprovat per Junts i el PSOE per donar-li la màxima seguretat jurídica i garantir que cap represaliat independentista quedi fora de l'amnistia.
178 diputats a favor
Pedro Sánchez ha volgut donar celeritat a l'aprovació de la proposició de llei d'amnistia, que es tramitarà per la via d'urgència per retallar al màxim els terminis.
El ple donarà la llum verda a la tramitació de la llei, que amb els vots a favor dels partits que van facilitar la investidura (PSOE, Sumar, Podem, PNB, EH-Bildu, ERC, Junts i BNG) tret de Coalició Canària, sumarà 178 diputats, una majoria suficient.
El PP vol posar en evidència els socialistes
El PP pressiona els socialistes i, tal com va passar en la tramitació de la reforma del Codi Penal, els populars tornaran a sol·licitar aquesta vegada que la votació es faci a viva veu.
La secretària general del PP, Cuca Gamarra, diu que d'aquesta manera cadascun dels diputats socialistes, que acusa de frau electoral, hauran de "donar la cara" i afegeix que "seran els primers a no complir la paraula donada de no aprovar una amnistia". El reglament del Parlament permet que la votació es faci per crida dels diputats si ho demana una cinquena part del ple, un requisit que el PP compleix.
Per la seva part, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegria, ha carregat contra la demanda dels populars, però assegura que no hi haurà dissidències a les files socialistes.
ERC estudia presentar-hi esmenes
Un cop passada la primera votació al ple, la norma entrarà a la comissió corresponent perquè els partits puguin presentar esmenes al text que s'ha registrat, el que van pactar i signar a Brussel·les Junts i el PSOE.
Els de Carles Puigdemont defensen el text i asseguren que no hi presentaran esmenes. El secretari general del partit, Jordi Turull, assegura que gairebé la meitat del redactat és aportació de la seva formació.
Abans de la negociació amb Junts, el PSOE va pactar amb ERC una llei d'amnistia que havia d'incloure també Tsunami Democràtic i els CDR de l'operació Judes, però no van tancar cap text de la norma, com sí que ho van fer els socialistes amb Junts.
Els republicans ara estudien el text que el PSOE va pactar amb Junts per blindar-lo jurídicament i assegurar-se que no hi ha escletxes que impedeixin la seva aplicació en tots els casos de repressió a l'independentisme. Per això no descarten la presentació d'esmenes, alhora que adverteixen que l'acord polític per l'amnistia no està en perill.
Per la seva banda, tant el PSOE com Junts adverteixen que no estan disposats a acceptar canvis substancials al text i només es mostrarien disposats a fer-hi retocs tècnics.
El PP intenta dilatar la tramitació
Un cop acabat el recorregut al Congrés, la llei passarà al Senat, que disposa de 20 dies naturals per aprovar les iniciatives urgents. Però el PP ha forçat una reforma del reglament de la cambra alta per donar-li potestat per decidir si és pertinent o no aplicar el procediment d'urgència a les proposicions de llei que envia el Congrés. D'aquesta manera, els populars podrien dilatar la tramitació de la llei al Senat fins a dos mesos, el límit establert per als projectes no urgents.
Un cop la llei d'amnistia estigui aprovada, seran els jutges els que hauran d'aplicar-la de "manera preferent i urgent". La llei els dona dos mesos com a màxim per prendre una decisió i encara que es presentin recursos no es pot suspendre el procés.
L'amnistia abraça un període temporal que va del 2012 fins al dia d'entrada a registre de la llei, el 13 de novembre.
La seva aprovació ha de permetre oblidar els delictes relacionats amb el procés, com ara tota l'organització i finançament de la consulta del 2014 i el referèndum del 2017 i totes aquelles activitats vinculades que hagin estat considerades delicte. També les causes de responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes, així com les protestes provocades per la sentència, especialment la causa de Tsunami Democràtic, complexa per l'acusació de terrorisme, i els CDR.
La llei no fa cap referència al lawfare, malgrat que el concepte aparegui a l'acord polític entre Junts i el PSOE condicionat a una sèrie de comissions parlamentàries. El PSOE, de fet, nega que existeixi aquesta persecució política i sosté que seran els jutges els que hauran de dir si la llei d'amnistia afecta causes que vagin més enllà del procés.
