La justícia europea anul·la els acords comercials i de pesca entre la UE i el Marroc
La mateixa sentència deixa els seus efectes en suspens dos mesos perquè s'hi pugui presentar recurs
Previsions de forta maregassa a les aigües del Sàhara Occidental, d'on prové el 91% de les captures europees incloses en l'acord de pesca amb el Marroc. El Tribunal General de la Unió Europea diu que Brussel·les no té dret a treballar-hi perquè el Marroc no té sobirania sobre el Sàhara Occidental i perquè no té el "consentiment del poble saharaui".
La mateixa sentència deixa els seus efectes en suspens per evitar possibles "greus conseqüències sobre l'acció exterior de la Unió Europea" si l'acord s'invalida "de manera immediata" i també perquè es podria "posar en qüestió la seguretat jurídica dels compromisos internacionals assumits per la UE". El temps en què la sentència queda en suspens és de dos mesos, durant els quals s'hi podran presentar recursos.
És la resposta del Tribunal de Luxemburg als recursos presentats pel Front Polisario contra els acords de lliure comerç i productes agrícoles, i també contra l'acord de pesca subscrit entre Brussel·les i Rabat. Es tracta d'una entesa que garanteix l'estabilitat de les relacions diplomàtiques amb el Marroc i no les compromet al fet que els 27 no reconeixen la sobirania del regne alauita sobre l'antiga colònia espanyola.
Els interessos d'Espanya
Els interessos d'Espanya amb aquest acord que ara tomba el Tribunal General de la Unió Europea són estratègics, i és que de les 128 embarcacions europees que tenen accés a les aigües del Sàhara Occidental, 90 són de bandera espanyola.
Però el Front Polisario, que es considera l'únic representant del poble saharaui, ha portat sistemàticament la solució diplomàtica i comercial entre Brussel·les i Rabat davant la justícia europea i sempre s'ha sortit amb la seva.
El dilema és clar
Si el Marroc no té sobirania sobre el Sàhara Occidental no pot decidir qui té dret i qui no a pescar en les seves aigües, però de facto, ho fa. Permet que la UE accedeixi a aquelles zones de pesca a canvi de mantenir calmades les relacions.
No seria estrany, doncs, que després de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea, Rabat decidís esberlar les relacions amb Brussel·les i activar una nova crisi diplomàtica tot i que pocs minuts després de fer-se pública la sentència, la UE i el Marroc han volgut calmar els ànims. En una declaració conjunta, l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, i el ministre d'Exteriors del Marroc, Naser Burita, s'han afanyat a anunciar que faran el possible per "assegurar el marc legal que garanteixi la continuació i l'estabilitat de les seves relacions comercials".
Els dos representants han subratllat que la UE i el Marroc seguiran treballant "per desenvolupar les moltes dimensions d'aquesta aliança estratègica" i que ho faran amb "coherència i solidaritat". I és que el 2018 el mateix tribunal va invalidar els acords de pesca i el Marroc va reaccionar trencant relacions amb la Unió Europea.
La reacció, aleshores de la Comissió Europea, va ser refer l'acord però mantenint, implícitament, el reconeixement de la sobirania marroquina sobre les aigües del Sàhara Occidental; va obtenir, per tant, un acord canviat que no canviava gairebé res.
Ara, la Comissió es torna a trobar amb la mateixa posició de la justícia europea i està previst que la reacció a curt termini sigui presentar recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europa.
Es tractaria de confiar en la possibilitat que aparegui alguna discrepància entre les dues instàncies del Tribunal de Luxemburg i, mentrestant, guanyar temps per evitar desencadenar una nova crisi diplomàtica amb un soci estratègic en matèria comercial i turística, però també migratòria i de seguretat, com és el Marroc.
