La fusió del gel dels pols portarà més fred al nord-oest d'Europa i més calor a l'Àrtic

La fusió del gel polar no farà augmentar el nivell dels mars i oceans tant com es pensava, però tindrà més efectes dels que es temien en el clima mundial. Aquestes són les dues conclusions que es publiquen en dos articles a la revista "Nature".

Primer, les bones notícies. L'estudi encapçalat per Tamsin Edwards, del King's College de Londres, ha fet una nova previsió sobre l'augment del nivell del mar.

L'objectiu principal era esbrinar si tenia validesa la hipòtesi del col·lapse dels espadats de gel. Aquesta idea suposa que quan es desprèn una gran extensió de gel, els grans espadats que queden sense suport cauen pel seu pes. I que aquest gel té un impacte important en l'augment del nivell del mar.

Els autors han analitzat l'augment del nivell del mar en tres períodes càlids diferents: el Pliocè -fa uns 3 milions d'anys-, l'últim període interglacial -fa entre 115.00 i 130.000 anys- i el període 1992-2017. Han observat que no cal tenir en compte aquesta caiguda dels espadats per explicar els augments que es van observar en aquestes tres èpoques.

La troballa és important, perquè basant-se amb aquest mecanisme que feia caure els espadats de gel el 2016 un estudi va preveure que el nivell del mar pujaria un metre a finals de segle. Ara, els nous càlculs diuen que en el pitjor dels casos augmentaria uns 39 centímetres, i que el més probable és que augmenti 14 o 15 centímetres respecte al nivell actual. Segons una de les autores, Natalya Gomez, de la Universitat McGill, al Canadà, l'augment no serà igual a tot arreu:

"No serà com si augmentés el nivell de l'aigua en una banyera. En alguns llocs, com a les illes del Pacífic, hi haurà un gran augment, però a prop dels pols el nivell del mar baixarà."

Més impacte en el clima

Però la mala notícia és que el gel que es fongui i vagi a parar al mar provocarà efectes molt més contundents del que es creia. Així ho expliquen en el segon estudi els investigadors liderats per Nicholas Golledge, de la Universitat Victoria de Wellington (Nova Zelanda).

Segons els autors, l'impacte de la fusió del gel no s'ha tingut prou en compte en els models climàtics, perquè s'ha considerat que és un procés lent d'efectes a llarg termini. Els autors de l'estudi demostren que aquests efectes es poden notar abans i que, a més, poden ser especialment greus.

Així, expliquen que l'aigua molt freda que el gel aporta als oceans té un gran impacte en la circulació dels grans corrents d'aigua. Així, alteraria el gran corrent que transporta aigua calenta des dels tròpics fins a l'Atlàntic Nord. Això provocaria en poques dècades grans canvis en el clima. A més, tindria un efecte multiplicador, perquè provocaria la fusió de més gel, que potenciaria el fenomen.

Com a resultat, hi hauria temperatures més elevades a l'Àrtic, a l'est del Canadà i a l'Amèrica Central. En canvi, les temperatures baixarien al nord-oest d'Europa. Golledge adverteix que amb les polítiques actuals, els efectes poden ser devastadors.

"Amb les actuals polítiques globals anem cap a un augment de 3 o 4 graus respecte als nivells preindustrials. Això causarà un augment significatiu de l'aigua que entrarà als oceans procedent de la fusió del gel a Groenlàndia i a l'Antàrtida. Segons els nostres models, això canviarà els nivells de l'escalfament a tot el món."

Golledge també diu que fins i tot si s'aconsegueix estabilitzar el clima, el fenomen seguiria la seva inèrcia, però "si es redueixen de forma dràstica les emissions, se'n podrien limitar els impactes".