La brutalitat dels Terços de Flandes no ha deixat petjada genètica en la població

Agressions sexuals i brutalitat, però sense deixar petjada genètica en la població actual. Aquest seria el resum de l'actuació dels Terços de Flandes segons una recerca liderada per Maarten Larmuseau, del Laboratori de Biodiversitat i Genòmica Evolutiva de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). En l'estudi hi ha col·laborat Francesc Calafell, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). ,

Publicat a l'"American Journal of Physical Anthropology", l'estudi es titula "La llegenda negra de la presència espanyola als Països Baixos: verificant les creences compartides sobre el llinatge genètic". Aquest títol es justifica al principi recordant que

"Les atrocitats comeses per l'exèrcit espanyol als Països Baixos en el segle XVI estan tan arrelades en la memòria col·lectiva de les societats belga i holandesa que generalment s'assumeix que les marques d'aquesta història estan presents en el seu llinatge genètic".

Així, es creu que les persones de cabells i pèls foscos són descendents dels soldats espanyols.

La clau és el cromosoma sexual masculí

L'estudi s'ha basat en el cromosoma Y, que només suposa l'1% del genoma masculí però és el responsable de les característiques anatòmiques i fisiològiques dels homes. Com que només es transmet per línia masculina, s'utilitza per fer seguiment de poblacions.

En aquest estudi es van estudiar les freqüències, en una mostra d'homes belgues i holandesos, de dues variants del cromosoma Y molt més freqüents a la península Ibèrica que a la resta d'Europa: la R1b-Z195 i la R1b-SRY2627. La mostra la formaven 116 voluntaris que coneixien la seva genealogia per via paterna, que tenien avantpassats que vivien a Malines, Aalst, Anvers o Zichem abans de l'any 1700, i els cognoms dels quals havien estat documentats en alguna d'aquestes ciutats a finals del segle XVI. Les quatre ciutats van ser saquejades i destruïdes entre 1572 i 1578.

Els resultats indiquen que les freqüències de les variants eren molt similars entre flamencs originaris de les ciutats arrasades i la resta dels habitants de Flandes. I que, a més, també eren molt semblants a les d'àrees veïnes, com el nord de França, on gairebé no va haver-hi presència espanyola.

La conclusió, doncs, és que l'impacte dels atacs de les tropes de Felip II en la variació genètica no va ser prou significatiu com per haver deixat una petjada evident en l'ADN de les poblacions autòctones actuals, ni tan sols en homes que descendeixen de les comunitats que van ser víctimes de la Fúria Espanyola durant la segona meitat del segle XVI.

Tal com assenyala Francesc Calafell:

"La troballa no refuta la brutalitat de les tropes espanyoles, sinó que posa de manifest que pocs dels naixements fruit de les agressions sexuals que van perpetrar van sobreviure i originar llinatges presents en la població belga actual".

Els terços eren unitats militars d'infanteria. Felip II va enviar terços a Flandes per ocupar el territori i sotmetre'l a un control polític i religiós més estricte. Al segle XVI, durant aquesta ocupació, es van atacar diverses ciutats. Els fets, coneguts pel nom de la Fúria Espanyola, van incloure violacions, robatoris i assassinats a gran escala, i van ser d'una gravetat inusual fins i tot per a l'època.