Jaume Plensa parla amb nens d'ESO: "El material que més m'agrada són les idees"

Jaume Plensa exposa la seva obra al MACBA fins al 22 d'abril. Està molt sol·licitat però ha accedit a ser entrevistat per un grup d'estudiants d'ESO que li han preguntat sobre la seva obra per al programa InfoK, del Super3. Ho han fet a la mateixa exposició del Museu d'Art Contemporani de Barcelona on mostra les seves escultures. La conversa ha anat així:

Quin és el teu material preferit per fer servir a les escultures?

"Això és una bona pregunta. Jo crec que el material que més m'agrada són les idees. Us asseieu en una cadira i penseu i això és el material més barat que podeu trobar en el mercat en aquests moments. Sempre us porta a territoris inexplorats i extraordinaris."

En què t'inspires per fer les teves obres?

"L'obra que encara no he fet és la millor. Quan acabes una peça només li veus defectes. I llavors vols fer la següent per corregir tot el que has fet malament a la primera. I això és, potser, el motor que no sé si es pot dir inspiració però que et fa que treballis."

Què et va inspirar per fer notes musicals en les teves obres?

"La relació amb la música ve del meu pare, que tocava el piano a casa, i jo m'amagava a dintre quan era molt petitet. És un instrument de percussió, el piano, que percuteix les cordes i quan sona tot vibra i tu vibres amb ell i sembla que tot l'univers vibra amb tu."

Per què vas escollir ser escultor i no escriptor o poeta, si t'agrada tant la poesia?

"Perquè vaig néixer al Mediterrani i necessito tocar les coses."

Per tu és important el silenci en els teves obres?

"Aquest concepte d'obres hermètiques que estan amb els ulls tancats és per convidar l'espectador que faci el mateix i miri tota la bellesa interior que ocultem i que, per vergonya, pudor, per educació o per respecte, sempre tenim una excusa per no acabar de treure mai fora."

Hi ha algunes obres que no tenen un significat important...

"Perquè tu i jo pensem coses diferents de la mateixa peça. Evidentment jo tinc un punt de sortida però no vol dir que sigui el bo."

Creus que el teu estil d'escultura ha canviat en 30 anys?

"Has de provar coses per saber si et funcionen. Si no proves, no fas. El que no parla diuen que no s'equivoca."

Quan acaben la conversa es fan una foto de grup i, tot seguit, els nens expliquen què pensen de Plensa. Aquestes han estat les respostes:

"És molt humil, molt proper, et fa sentir còmode."

"Té una manera de pensar diferent i única."

"És un valent perquè la gent el podria criticar per com pensa i, tot i així, sempre expressa com se sent, com pensa..."