Barcelona

Els dubtes, els silencis i les reflexions de Plensa, en una exposició al MACBA

Mostra retrospectiva de l'escultor que torna a exposar a Barcelona després de més de 20 anys de no fer-ho

Actualitzat

Jaume Plensa torna al MACBA després de 23 anys amb una gran retrospectiva. És una mostra que recull peces creades al llarg de tota la seva trajectòria artística. I té un significat especial perquè salda un deute amb l'escultor.

"A l'entrada del museu hi ha un cartell que posa que es va inaugurar el 28 de novembre de 1995. Jo hi era, en aquella exposició inaugural. D'aquella exposició inaugural a avui, he desaparegut del museu, i és com si tornés al cap de 23 anys. I fa il·lusió, la veritat."

La mostra repassa la trajectòria de Plensa des dels anys 80 amb una vintena de peces, emmarcades en grans instal·lacions que juguen amb les paraules i el so per generar silenci i reflexió.
 

 

A l'inici del recorregut hi ha un immens signe d'interrogació plantat a terra que simbolitza el dubte i la incertesa, temes recurrents en la seva obra.
 

 

El visitant creuarà, també, una espectacular cortina de lletres amb la declaració universal dels drets humans.

"Jo crec que hauríem de tornar-ho a llegir perquè crec que és un poema meravellós d'intencions. No complim ni una sola coma d'aquest text. Però d'alguna manera hem tingut la capacitat de crear-lo."

 

 

L'exposició marca el retorn de l'artista, amb peces fetes d'esperit i de matèria. Instal·lacions de sons subtils. I escultures que conviden al silenci. Hi ha el Plensa dels últims anys, el més conegut.

 

 

Hi trobem l'escultor dels caps serens i introspectius, però també el conceptual dels anys 80 i 90, quan començava a experimentar amb escultures massisses de ferro colat.

 

 

No ha pogut instal·lar l'escultura que havia projectat per a la plaça dels Àngels, a l'entrada del Macba. I finalment ha creat un jardí escultòric darrere del museu, en un espai en desús.
 

 

La retrospectiva del MACBA coincideix amb una altra instal·lació que acaba d'inaugurar al Palau de Cristall de Madrid.

A més, fa pocs dies que la Universitat Autònoma de Barcelona l'ha investit doctor "honoris causa". És l'any de Plensa i el moment que el públic de casa pugui retrobar-se amb l'artista i amb l'obra que ha fet al llarg de quaranta anys.

Notícia relacionada: L'"Ànima" de Plensa, a l'hospital de Sant Joan de Déu

Mentre el mapa de les seves escultures al món s'expandeix sense parar, amb més i més ciutats que aspiren a tenir un dels seus caps monumentals, aquí, mai no ha acabat d'obtenir el mateix reconeixement.

No va prosperar el projecte d'un cap de grans dimensions que volia instal·lar prop del mar, a Barcelona.

"Crec que era una peça que ens podia vincular molt amb l'ADN de la ciutat, que sempre ha sigut una ciutat d'avantguarda. Aquesta peça jo no la feia per als polítics. La feia per als ciutadans."

I va ser la pressió ciutadana la que va aconseguir que l'escultura "Carmela" es quedés de manera permanent davant del Palau de la Música.
 

 

L'escultor va cedir gratuïtament a la seva ciutat el famós cap de nena que es va instal·lar al carrer de Sant Pere Més Alt l'abril del 2016. Va ser amb motiu de l'exposició sobre Plensa que va acollir el Palau. I l'Ajuntament va defensar que calia tenir a la ciutat una obra representativa seva.

La mostra "Jaume Plensa" es podrà visitar al MACBA fins a l'abril.

VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut