Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Impuls a la "llei Rhodes" contra abusos a menors: "És massa tard per a mi, no per a ells"

Save the Children demana unitat als partits en la tramitació de la Llei de Protecció a la Infància i a l'Adolescència davant la Violència

Redacció Actualitzat
TEMA:
Menors

Se la coneix com la "llei Rhodes" perquè així és com la va batejar Pablo Iglesias. El vicepresident del govern espanyol i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 es referia d'aquesta manera al pianista britànic James Rhodes, que va ser víctima abusos sexuals quan era petit, en la llei de protecció als menors que estava preparant.

Rhodes, que viu a Espanya des del 2017, ha estat un dels principals impulsors d'aquesta Llei orgànica de protecció integral a la infància i a l'adolescència davant la violència. Aquest dimarts se n'aprova la tramitació al Consell de Ministres.

Rhodes recorda que les entitats porten "massa anys" reclamant aquesta norma i fent-ne campanya.

"Sovint busco alguna mena de significat als drames del meu passat, alguna cosa que m'ajudés a comprendre-ho, i avui, per primer cop, sento que he trobat aquest significat."

Rhodes ha qualificat la llei com una oportunitat de millorar coses per als nens i les nenes.

"És massa tard per a mi, però per a ells, no."

Que es tramiti d'urgència i que augmenti el termini de prescripció són dues de les peticions que fan les entitats de defensa de la infància, experts i víctimes davant l'aprovació de la llei.


Reclamen unió política

En la seva tramitació parlamentària, reclamen que totes les forces polítiques treballin en la mateixa direcció, sense picabaralles, com ha explicat el director general de Save the Children, Andrés Conte.

"El que esperem de totes les forces polítiques és que la protecció de la nostra infància durant la tramitació parlamentària estigui per sobre de totes les disputes partidistes, que el benestar dels nens ens uneixi davant de tantes coses que ens divideixen."

Vicki Bernadet, supervivent d'abusos sexuals i presidenta de la fundació que porta el seu nom, planteja que el termini perquè els delictes prescriguin comenci a comptar a partir dels 40 anys del denunciant, i no dels 30 com preveu la llei.

"Quan més revelacions hi ha és quan la víctima se sent amb certa independència física, econòmica i social i dona el pas important d'explicar els abusos de la seva infància."

Fins ara, podien denunciar a partir dels 18 anys. I a l'assetjador li prescrivia el delicte en 5, 10 o 15 anys, en funció de la gravetat.

Els experts asseguren que aquests delictes acostumen a denunciar-se entre els 35 i els 50 anys.

L'any passat es van entregar 500.000 firmes al Congrés demanant la no prescripció dels abusos sexuals als menors.


Llei integral de defensa del menor

Les organitzacions de defensa dels menors celebren que la llei sigui integral: aborda mecanismes de prevenció, la detecció precoç, la protecció de les víctimes i la reparació dels danys.

Consideren un pas endavant que es reconegui totes les formes de violència, en tots els àmbits.

I veuen amb molt bons ulls, per exemple, que es pugui recollir una sola vegada el testimoni de la víctima en tot el procediment judicial, ja que, a vegades, han de declarar fins a quatre cops en diferents instàncies.

En aquest sentit també voldrien que hi hagi jutjats especialitzats, no només amb jutges, sinó també amb fiscals i advocats.

James Rhodés va ser víctima d'agressions sexuals a l'escola quan era petit
James Rhodes va ser víctima d'agressions sexuals a l'escola quan era petit


El paper de l'escola

El pianista James Rhodes ha explicat que quan un professor va veure que li baixava sang per les cames no va fer res i els abusos van continuar durant molts anys.

"Quin fàstic. Amb aquesta llei hauria tingut l'obligació legal de fer alguna cosa."

La llei planteja crear una nova figura a les escoles, la del coordinador de benestar i protecció, i generalitza el deure de comunicar qualsevol situació de violència sobre infants i adolescents a les autoritats.

Als centres docents s'hauran d'establir protocols d'actuació davant d'indicis d'assetjament sexual, ciberassetjament, assetjament escolar, violència masclista, suïcidi, autolesió i qualsevol altra mena d'agressió.

Segons dades de Save the Children, ara només un 15% de casos de violència es remeten a les autoritats competents.

El president de la Plataforma d'Organitzacions d'Infància, Carles López, ha destacat que Espanya sigui el primer país del món amb una llei d'aquest tipus.

"Estarà a l'avantguarda en la protecció dels drets de la infància."


Per la via d'urgència

L'elaboració de la llei va arrencar el 2016. Han passat més de tres anys fins que el Consell de Ministres li donarà la llum verda per ser tramitada al Congrés dels Diputats.

Les ONG defensen la necessitat d'aprovar-la per via d'urgència per reduir a la meitat els terminis per a l'aprovació definitiva, com ha expressat Andrés Conde.

"No estem parlant d'un fenomen anòmal, petit o puntual, sinó que existeix de manera sistemàtica i amb falta d'atenció pública."

Tot i les reclamacions, les entitats celebren que comenci la tramitació i confien que entre tots "es poleixi el text i s'hi incorporin millores". Així ho han expressat en una roda de premsa telemàtica en què han participat els representants de Save the Children, de la Plataforma d'Organitzacions d'Infància, del Comitè dels Drets del Nen, Vicki Bernadet i James Rhodes.

 

La futura llei preveu un concepte ampli de violència que abasta tota mena de perjudici o abús físic, psicològic o emocional, incloses les agressions o abusos sexuals, els càstigs físics, el descuit o el tractament negligent.

També inclou un nou catàleg de delictes contra menors i adolescents comesos a través d'internet.

ARXIVAT A:
Menors

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut