L'elefanta Happy al seu tancat del zoo del Bronx
L'elefanta Happy al seu tancat del zoo del Bronx (Reuters)

"Happy no és feliç": la lluita per reconèixer drets humans a una elefanta de Nova York

Una ONG reclama que se li apliqui l'habeas corpus, una figura legal pensada per defensar les persones detingudes de manera arbitrària

Josep Maria Camps ColletActualitzat

Happy és una elefanta asiàtica que té 51 anys i en porta 45 captiva, des del 1977 al zoo del Bronx, a Nova York, i els últims 16 anys sola en un tancat de 4.000 metres quadrats.

El 2002 va perdre el seu company de sempre, Grumpy, perquè el van sacrificar després que l'atac de dos altres elefants el deixés malferit i no es pogués recuperar.

L'altra elefanta del zoològic, Patty, viu en un recinte similar i totes dues estan separades per una tanca, però poden veure's i tocar-se.

Les elefantes Happy i Patty, al zoo del Bronx separades per una tanca (Reuters)

Figura legal pensada per a humans

Fa quatre anys, l'ONG Nonhuman Rights Project (NRP), Projecte Drets No Humans, amb base a Florida, va anar al jutjat per reclamar que la portessin a un dels dos santuaris per a elefants que hi ha als Estats Units.

Ho van demanar fent servir una figura legal pensada per a humans, l'habeas corpus, que s'invoca en els casos de detenció arbitrària decidida per una autoritat.

És un procediment amb molta tradició al món anglosaxó i present en els règims democràtics, i NRP al·lega que la llei de Nova York no defineix "persona", i reclama que s'apliqui a Happy.


Tercer intent

Dos tribunals havien desestimat la reclamació, i ara l'han tornat a defensar davant del Tribunal Superior d'Apel·lacions de l'estat de Nova York.

L'han argumentat assegurant que els elefants tenen vides socials molt complexes en les quals la família té molta importància, i que Happy té una voluntat equivalent a la humana:

"Té interès a prendre les seves pròpies decisions, amb qui vol estar, on va, què fa, què menja, i el zoo li prohibeix prendre cap d'aquestes decisions per ella mateixa."

 

Elefants i gossos

Alguns dels set jutges del tribunal han escoltat les argumentacions amb escepticisme, i han preguntat per què haurien d'aplicar l'habeas corpus si no se l'alliberarà, sinó que se la confinarà en un altre espai, més gran i amb altres elefants, això sí.

Una de les jutges, Jenny Rivera, s'ha mostrat preocupada per si atorgar l'habeas corpus a Happy podria suposar un precedent per a reclamacions per a altres espècies:

"Això vol dir que jo no podria tenir un gos?"

Monica Miller, advocada d'NRP, ha defensat que els elefants són molt més intel·ligents que els gossos, que comparteixen habilitats cognitives amb els humans i que Happy és especialment intel·ligent, perquè va ser el primer elefant a passar un test d'autoreconeixement:

"Està científicament comprovat que Happy és autònoma. A més, els elefants es feliciten els uns als altres després d'expulsar un enemic, són una espècie molt especial i única."


El zoològic es queixa

Per la seva banda, Ken Manning, advocat del zoològic del Bronx, ha dit que no es pot aplicar l'habeas corpus perquè Happy no està detinguda il·legalment, i han acusat NRP d'utilitzar-la per als seus fins:

"NRP està utilitzant Happy de la mateixa manera que han utilitzat animals en altres casos en el seu esforç per capgirar segles de lleis d'habeas corpus per imposar la seva pròpia visió del món: que els animals no haurien d'estar als zoològics."

El zoo del Bronx el gestiona una altra ONG, la Wildlife Conservation Society, WCS, fundada el 1895, que també gestiona els altres tres zoològics de Nova York i té desenes de programes de conservació animal en quatre continents.

WCS ha emès un comunicat en què acusa NRP d'haver aportat el testimoni d'especialistes en el comportament dels elefants a la natura, però no als zoològics, i de no tenir coneixement real sobre com és Happy:

"Al zoo del Bronx ens centrem en el que és millor per a Happy, no en termes generals, sinó com a individu amb una personalitat única i diferent."

Happy, un dels set nans de Blancaneu

NRP ha contraatacat explicant la història de Happy: capturada probablement a Tailàndia juntament amb 6 elefants més, va ser portada als Estats Units i venuda per 800 dòlars a un zoològic a l'aire lliure a Florida.

Allà els van posar els noms dels 7 nans de Blancaneu, i els van exhibir fins al 1977, quan els van separar i van vendre Happy i Grumpy al zoo del Bronx, on també l'han fet servir per actuacions i exhibicions d'habilitat.

O persona, o cosa

En el debat hi ha participat el filòsof australià Peter Singer, pioner des de fa dècades dels drets dels animals, que ha demanat la llibertat per a Happy en un article publicat aquesta setmana:

"El problema és que legalment o ets una persona o una cosa, no hi ha terme mig, i els tribunals fins ara han assumit que tots els animals no humans són coses."


Ara caldrà esperar la decisió del Tribunal Superior d'Apel·lacions de Nova York, que no ha precisat encara quan es pronunciarà sobre aquest cas.

Les reivindicacions dels drets dels animals van fer un pas endavant a Espanya aquest gener, quan es van modificar tres lleis per prioritzar el benestar de les mascotes a l'hora de decidir el seu futur en separacions matrimonials o herències.

 

 

ARXIVAT A:
Drets humansMaltractament animal
Anar al contingut