Fiscalia citarà el cosí del rei emèrit i vol aclarir la legalitat del pagament a Hisenda
Joan Carles I, durant un acte al Congrés dels Diputats (Europa Press / Eduardo Parra)

Benefactor o testaferro? El paper del cosí del rei emèrit, Àlvar d'Orleans-Borbó

És el responsable de la Fundació Zagatka, que va pagar els viatges de Joan Carles de Borbó que van generar el deute amb Hisenda

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El pagament de 4,4 milions d'euros del rei emèrit d'Espanya Joan Carles de Borbó a l'Agència Tributària, conegut aquest divendres, porta cua.

El motiu és que no està clar a què correspon aquesta xifra, tot i que l'advocat de Joan Carles, l'exfiscal anticorrupció Javier Sánchez-Junco, ha assegurat que és per despeses de viatges.

Aquests viatges, fets en avions privats, els hauria pagat durant més d'una dècada la Fundació Zagatka, de Liechtenstein, gestionada per Àlvar d'Orleans-Borbó, cosí llunyà de Joan Carles.


 

La "lentitud" de la Fiscalia i l'Agència Tributària

Aquest mateix divendres, l'Associació de Tècnics del Ministeri d'Hisenda, Gestha, s'ha queixat de la "lentitud" amb què tant l'Agència Tributària com la Fiscalia estan portant la investigació.

Gestha tem que la conseqüència sigui que el rei emèrit aconsegueixi eludir les seves responsabilitats fiscals, i també les penals.

Joan Carles I i Corinna
Joan Carles I i Corinna en una imatge d'arxiu

Interrogar d'Orleans-Borbó

Segons el diari El Periódico, la Fiscalia del Tribunal Suprem va demanar fa mesos una comissió rogatòria a Mònaco, on està domiciliat, per interrogar De Orleans sobre aquests pagaments.

En les gravacions de Villarejo l'examant de Joan Carles, Corinna Larsen, assegurava que d'Orleans-Borbó era el testaferro de l'emèrit, és a dir, que l'utilitzava per amagar diners que eren seus.

D'Orleans-Borbó va negar-ho fa un any a la Fiscalia suïssa, tot i que va admetre que s'havia fet càrrec de pagar els avions, i va dir que havien costat uns 3 milions d'euros.

Els viatges de Joan Carles

Són desenes de viatges fets entre el 2007 i el 2018 amb Corinna a llocs com el Canadà, els Estats Units, el Carib, i també a Abu Dhabi, precisament on s'està ara Joan Carles.

El cosí de l'emèrit hauria assegurat llavors que el motiu era l'amistat que els uneix i per evitar-li haver d'agafar vols regulars i, per tant, aparèixer a les llistes de passatgers.

Fa un any, entrevistat a Ginebra pel diari El País, d'Orleans-Borbó va assegurar que els diners de la fundació Zagatka són seus, i que la va fundar per "ajudar les famílies reials quan ho necessitessin".

El rei emèrit Joan Carles I, en una imatge del 2014 (Foto: Casa Reial)


Tres milions o vuit?

El problema és que 3 milions no poden haver generat un deute amb Hisenda de més de 4 milions, i per això les incògnites sobre l'estratègia fiscal de Joan Carles s'han disparat.

De tota manera, al novembre, informacions periodístiques van assegurar que les despeses dels viatges havien pujat a 8 milions d'euros, xifra que explicaria els impostos pagats ara.

Però malgrat tot això, segons el digital eldiario.es, Hisenda ha obert una investigació per esbrinar l'origen tant dels impostos pagats com dels diners a què corresponen.


Propietat o donació?

Citant fonts de l'Associació Professional d'Inspectors d'Hisenda, aquest mitjà assegura que els 8 milions als quals correspondrien el pagament eren propietat de Joan Carles.

Això contradiu el que han afirmat persones pròximes al rei emèrit aquest divendres, que serien préstecs d'amics. Segons el digital El Español, serien una vintena, entre els quals, membres de la família reial d'Abu Dhabi.

El cert és que aquesta segona regularització s'ha fet a l'Agència Tributària, mentre la primera del desembre es va fer a la Comunitat de Madrid.

Això és perquè aquella sí que hauria estat per uns diners procedents de donacions, les despeses pagades amb targetes que va finançar el milionari mexicà Allen Sanginés-Krause.

El presumpte origen de Zagatka

Segons un document de la Fiscalia suïssa, la fundació Zagatka s'hauria creat amb els diners procedents d'una comissió que Joan Carles hauria rebut per la venda del Banco Zaragozano a Barclays Bank el 2003.

Fa un any, el diari britànic The Telegraph va assegurar que el llavors rei d'Espanya va rebre 50 milions d'euros com a intermediari comissionista per aquella operació.

El mural en suport al raper Pablo Hasél es va pintar aquest diumenge al migdia
El mural en suport al raper Pablo Hasél es va pintar aquest diumenge al migdia (@rocblackblock)

 

ARXIVAT A:
Monarquia
Anar al contingut