Extreuen ADN d'escarabats conservats en ambre, però "Parc Juràssic" encara queda lluny

L'escarabat de l'ambrosia, anomenat també perforador de la fusta, va quedar atrapat per la resina d'un arbre. La resina es va fossilitzar i l'escarabat hi va quedar atrapat. I ara un equip de científics ha estat capaç d'extreure l'ADN de l'escarabat.

Que ningú pensi, però, en ADN molt antic, de fa milions d'anys. Les mostres d'ambre tenen entre dos i sis anys d'antiguitat. Tot i així, és un gran avenç haver demostrat que és factible obtenir aquest ADN, tenint en compte que dintre de l'ambre se solen descompondre les partes toves -on hi hauria el material genètic- i només queda l'exoesquelet, format per quitina.

L'estudi l'ha publicat a la revista "Plos One". L'han dirigit David Peris i Kathrin Janssen, de la Universitat de Bonn, i hi ha participat Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). Delclòs va ser precisament el director de la tesi doctoral de Peris.

Les mostres de resina fossilitzada provenen de l'arbre Hymenaea verrucosa i van ser recollides en diferents expedicions, entre el 2013 i el 2015, a boscos de Madagascar.
 

Recuperar ADN molt antic

L'objectiu de la recol·lecció era estudiar com els arbres resinífers podien originar jaciments d'ambre amb abundància d'insectes atrapats. I l'estudi que comentem pretenia esbrinar quant de temps es pot conservar l'ADN en aquestes mostres.

En el cas del gènere Homo, s'ha extret ADN de fa unes desenes de milers d'anys. I l'ADN més antic obtingut fins ara correspon a un rinoceront que va viure fa 1,7 milions d'anys i es va extreure d'una de les seves dents.
 

Però els intents d'extreure ADN d'insectes conservats en ambre han resultat infructuosos i, en alguns casos, objecte de controvèrsia científica. Els resultats anunciats mai no s'han pogut reproduir.

Per evitar errors, l'equip va establir un protocol estricte i així garantir la correcció dels resultats. Els autors creuen que aquest procediment pot ser utilitzat a partir d'ara per recuperar ADN antic de mostres d'ambre.
 

El que han vist és que la degradació, com explica Delclòs, "és molt ràpida, en pocs anys, i que hi ha contenidors en el registre fòssil que permeten conservar l'ADN amb molta més facilitat que no pas les resines, a diferència del que es pensava".

El pas, fet amb resines d'entre dos i sis anys d'antiguitat, sembla petit, però permet avançar amb una tècnica més fiable. Així ho veu el doctor Delclòs:

"Caldrà anar fent nous anàlisis amb resines cada cop més antigues —i potser amb noves tècniques— per poder establir el límit temporal de la conservació d'una molècula tan làbil com l'ADN. Així doncs, podem afirmar que la novel·la de Michael Crichton o la pel·lícula 'Parc Juràssic' encara són material de ficció."