Estan bojos, aquests bilbaïns!!
Avui sortir als carrers de Bilbao és com posar-se unes ulleres en blanc i vermell. Els colors de l'Athletic ho inunden tot. Qualsevol racó, finestra, balcó o aparador és un bon lloc per col·locar-hi una bandera del club biscaí.
Enllaç a altres textos de l'autor
Dani Gómez Amat
Redactor de política a "El matí de Catalunya Ràdio"
Aquest matí el metro estava ple de gent que anava a la feina amb la bufanda i la samarreta de l'Athletic, amb les butxaques plenes d'il·lusió i amb els ulls sorpresos quan han descobert a la solapa de la meva jaqueta un petit pin amb l'escut del Barça que, des de fa dies, llueixo amb orgull quixotesc. Un minúscul gest de reivindicació blaugrana que és com una gota davant del tsunami "zuri-gorri" que m'ofega. Els meus dos fills -bascocatalans del Barça- també fan tot el possible per contenir l'onada gegant a la ikastola.
Les oficines, els mercats, les botigues, els bars i els restaurants s'han convertit en improvisades grades on la febre dels "lleons de San Mamés" guanya graus a mesura que s'acosta l'hora de la final. Bilbao ha embogit i els habitants exerceixen més que mai de bilbaïns que diuen i fan "bilbaïnades". La passió futbolística portada a l'extrem els ha esmolat encara més una de les seves característiques genètiques: la fatxenderia. El tòpic es compleix, en dono fe. Són exagerats fins al límit i no coneixen la humilitat, però saben riure's de si mateixos. Això, unit al fet que fa 25 anys que no posen una copa nova a les vitrines, ha conduït els bilbaïns de l'Athletic a l'èxtasi de Mestalla.
La festa que viuen per haver arribat a la final és com si celebressin ja la consecució de la Copa del Rei. Perquè estan convençuts que el trofeu els pertany i que la història i la filosofia del club -cap jugador estranger, només gent formada al planter de Lezama- els converteixen en guanyadors. Milers de bascos han acomiadat l'equip al crit de "Barça entzun, Athletic txapeldun"!! (Barça escolta, Athletic campió). I s'ho estan passant d'allò més bé.
Des de Bilbao s'han seguit amb expectació els últims partits del Barça a la Lliga i a la Champions, i també amb el gens dissimulat desig que, contra el Chelsea o el Vila-real, es lesionessin Iniesta, Messi, Xavi o Eto'o. La fatxenderia que despleguen amaga un profund respecte pel joc del Barça. El temen, i molt. Feia goig veure les cares espantades del aficionats de l'Athletic, setmanes enrere, després del 2-6 al Santiago Bernabéu. Aquella nit van tornar a casa amb la fatxenderia entre les cames, però en les últimes hores l'han recuperada i l'han intensificada: "Que guanyi el pitjor!", m'ha dit per telèfon un amic de l'Athletic aquest matí que ja és a València escalfant l'ambient.
Em reservo l'última paraula. Si avui cau derrotat l'Athletic -i espero que sigui així- demà no faré cap ostentació de victòria. Guardaré silenci i esperaré que el millor Barça de la història es marqui la més gran "bilbaïnada" de la història guanyant els tres títols la mateixa temporada.
Daniel Gómez
Les oficines, els mercats, les botigues, els bars i els restaurants s'han convertit en improvisades grades on la febre dels "lleons de San Mamés" guanya graus a mesura que s'acosta l'hora de la final. Bilbao ha embogit i els habitants exerceixen més que mai de bilbaïns que diuen i fan "bilbaïnades". La passió futbolística portada a l'extrem els ha esmolat encara més una de les seves característiques genètiques: la fatxenderia. El tòpic es compleix, en dono fe. Són exagerats fins al límit i no coneixen la humilitat, però saben riure's de si mateixos. Això, unit al fet que fa 25 anys que no posen una copa nova a les vitrines, ha conduït els bilbaïns de l'Athletic a l'èxtasi de Mestalla.
La festa que viuen per haver arribat a la final és com si celebressin ja la consecució de la Copa del Rei. Perquè estan convençuts que el trofeu els pertany i que la història i la filosofia del club -cap jugador estranger, només gent formada al planter de Lezama- els converteixen en guanyadors. Milers de bascos han acomiadat l'equip al crit de "Barça entzun, Athletic txapeldun"!! (Barça escolta, Athletic campió). I s'ho estan passant d'allò més bé.
Des de Bilbao s'han seguit amb expectació els últims partits del Barça a la Lliga i a la Champions, i també amb el gens dissimulat desig que, contra el Chelsea o el Vila-real, es lesionessin Iniesta, Messi, Xavi o Eto'o. La fatxenderia que despleguen amaga un profund respecte pel joc del Barça. El temen, i molt. Feia goig veure les cares espantades del aficionats de l'Athletic, setmanes enrere, després del 2-6 al Santiago Bernabéu. Aquella nit van tornar a casa amb la fatxenderia entre les cames, però en les últimes hores l'han recuperada i l'han intensificada: "Que guanyi el pitjor!", m'ha dit per telèfon un amic de l'Athletic aquest matí que ja és a València escalfant l'ambient.
Em reservo l'última paraula. Si avui cau derrotat l'Athletic -i espero que sigui així- demà no faré cap ostentació de victòria. Guardaré silenci i esperaré que el millor Barça de la història es marqui la més gran "bilbaïnada" de la història guanyant els tres títols la mateixa temporada.
Daniel Gómez
