Escoles d'alta complexitat, contra els canvis de qualificació amb dades prepandèmia

A les portes del final de curs, l'escola Alexandre Galí de Barcelona ha sabut que al setembre deixarà de ser una escola de màxima complexitat, com fins ara.

El Departament d'Educació actualitza aquesta catalogació dels centres educatius cada quatre anys, d'acord amb tot un seguit de dades econòmiques i socials de les famílies dels centres.

Quan veuen que una part important de l'alumnat pot tenir necessitats especials, classifiquen l'escola amb alguna de les diferents categories de complexitat que hi ha. A primària n'hi ha tres: màxima, alta o estàndard, mentre que a secundària la complexitat es cataloga en quatre categories diferents.

Les dades que el departament fa servir per apujar o abaixar aquesta classificació dels centres són de fa dos cursos, i aquest és el problema que veuen tant les escoles com les famílies. Opinen que, sobre el paper, la situació socioeconòmica de les seves famílies és millor, però asseguren que, a la pràctica, la pandèmia ha empitjorat molt la situació a moltes llars, i que això no s'ha tingut en compte.

"Aquí a la Barceloneta hi ha moltes famílies que viuen del turisme i de l'hostaleria, i molta gent està afectada pels ERTO. Hi ha dues famílies que han estat desnonades aquest curs, i una altra està a l'espera perquè s'ha acollit a la moratòria, i tot això no es reflecteix a les dades de la renda del 2018-2019", explica Irene Martínez, de l'Associació de Famílies d'Alumnes de l'escola Alexandre Galí.

L'escola Alexandre Galí, de la Barceloneta, ha passat de tenir una complexitat màxima a estàndard.

"És un canvi molt fort, molt brusc, és passar d'un estat i s'han saltat dos esglaons, perquè per ser una escola de màxima complexitat tens més professorat, i això es perd, d'entrada", es lamenta Marga Durà, mestra de l'escola.

Aquesta baixada els implicarà tenir menys professorat i menys recursos extres que fins aquest curs, malgrat que ara tenen molts més alumnes qualificats com a vulnerables i amb beques menjador que fa dos cursos.

És una reivindicació que estan fent altres escoles i instituts de Catalunya amb la mateixa problemàtica, i que alguns veuen com una retallada encoberta.

El Departament d'Educació, però, ho nega amb rotunditat. Asseguren que aquestes baremacions es fan cada quatre anys perquè es creuen moltes dades de l'Idescat, com la formació, la renda o el país d'origen dels progenitors, uns estudis molt complexos que no es poden fer amb les dades del curs anterior. I veuen com els efectes de la pandèmia repercutiran en la següent recatalogació.

Amb la nova baremació 175 centres baixen de grau, 214 pugen, i la immensa majoria del total de 755 centres amb algun nivell de complexitat que hi a Catalunya, el mantenen.

El conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, assegura que "tots els centres que perden classificació de complexitat continuaran tenint recursos de complexitat".

De tota manera, admet que "és molt possible" que "alguns" dels centres perdin recursos humans, tot i que ha insistit que han treballat perquè "aquesta pèrdua no existeixi o existeixi de forma molt més atenuada".

Escoles i famílies, però, voldrien que aquests reforços es mantinguin no només aquest curs, sinó fins que hi hagi la nova baremació. D'aquesta manera demanen que, en un any de pandèmia, el Departament -a més d'incloure nous centres de complexitat- mantingui els altres com estaven.