"Ens defensarem costi el que costi", testimonis d'afganesos que combaten els talibans

L'imperi de la por avança imparable, restituint l'estricta llei islàmica amb què van governar el país fins a l'any 2001

Actualitzat

Ningú sembla poder aturar l'avanç dels talibans a l'Afganistan. Són ja vuit les capitals regionals que han caigut a les seves mans en els últims sis dies. Fins i tot les zones que històricament més s'havien resistit al control dels insurgents estan sucumbint una darrere l'altra.

La retirada de l'exèrcit dels Estats Units estava supeditada al fet que els talibans no agredissin les tropes nord-americanes mentre preparaven la seva marxa, però les tropes insurrectes en cap moment es van comprometre a un alto el foc cap a les autoritats afganeses.

Des d'aleshores, l'imperi de la por ha anat guanyant terreny sense trobar gaire resistència per part de l'exèrcit afganès, teòricament garant de l'estabilitat al país, entrenat durant vint anys per Occident.

Soldats afganesos a la ciutat de Lashkar Gah, al sud del país (Europa Press/Sanaullah Seiam)

Davant d'aquesta situació límit, sols davant del perill, alguns líders regionals s'alien amb el poble, disposats a combatre els talibans fins a les últimes conseqüències.

És el cas de la governadora del districte de CharkintSalima Mazari, que és d'ètnia hazara, una minoria perseguida pels insurgents:

 "La gent ha venut les seves vaques per comprar armes. Són al front dia i nit. Si les forces estrangeres s'estan retirant, què se suposa que hem de fer?"

A mesura que conquereixen territori, els talibans restitueixen l'estricta llei islàmica amb què van governar el país fins a l'any 2001. Per a les dones com Mazari, qualsevol alternativa és preferible a veure com els insurgents "trepitgen drets humans i priven les dones d'oportunitats laborals i educacionals".

Per això, ja fa dos anys i mig que a Charkint lluiten contra els talibans, tot i que admeten que la situació ha empitjorat en els últims mesos.

El cap de la policia del districte, Sayed Nazir, assegura que lluitaran fins al final contra els talibans: "Facin el que facin, no els deixarem que es facin amb el control de la nostra gent ni que posin els peus a la nostra terra. Costi el que costi, farem el que calgui per salvar la nostra terra"

 

Pànic a una nova onada de refugiats

El panorama a l'Aganistan és tan desesperant que uns 60.000 ciutadans han decidit no quedar-se a comprovar si els talibans acaben triomfant en la seva missió. 

Alguns governs estrangers, com el d'Espanya, ja han anunciat que evacuaran els afganesos que van treballar per als seus militars i cooperants.

Però els centenars de milers de persones restants hauran d'espavilar-se pel seu compte. Grècia té assumit que molts d'ells acabaran arribant a les seves fronteres, i ha demanat més implicació per part d'Occident.

Una nena en un camp de desplaçats afganesos a Kabul (Efe/Jawed Kargar)

Les ordres de Washington i Brussel·les de retirar les tropes de l'Afganistan no conviden els grecs a pensar que tindran gaire suport en aquest sentit.

Els afganesos que ja són a territori europeu podrien tenir més sort que els seus compatriotes atrapats a l'infern talibà. Països Baixos i Alemanya han anunciat que aturen la repatriació de ciutadans als qui havien rebutjat la demanda d'asil. 

 

ARXIVAT A:
AfganistanTalibans
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut