"La societat de la neu", de Bayona, i "Robot dreams" aniran als Oscars: tots els nominats

Juan Antonio Bayona ha aconseguit la fita d'estar nominat als Oscars, i, a més, per partida doble. "La societat de la neu" competirà per l'Oscar a millor pel·lícula internacional, però també en la categoria de millor maquillatge i perruqueria.

"La societat de la neu" haurà de competir en la categoria de millor pel·lícula internacional amb la italiana "Io capitano", la japonesa "Perfect days", l'alemanya "Sala de profesores" i la britànica "La zona de interés".

En una entrevista amb TV3 poca estona després de l'anunci de les nominacions, el director barceloní, ha destacat la dificultat d'aconseguir la nominació amb una pel·lícula de parla no anglesa i ha lloat la feina de tot l'equip que ha fet possible la pel·lícula, amb qui té la intenció de celebrar-ho:

"Ara toca gaudir una mica d'aquest reconeixement, que ho farem amb tot l'equip, així com amb tota la indústria del cinema espanyol i els amics d'Argentina, l'Uruguai, Xile... i tots els països on vam rodar la pel·lícula."

Ja fa nou anys Naomi Watts, protagonista de "Lo imposible", un altre film de J. A. Bayona, també va ser nominada a l'Oscar com a millor actriu. 

El director d'altres èxits cinematogràfics com "Lo imposible" o "Un monstre em ve a veure" és un nom conegut a Hollywood, on va dirigir "Jurassic World: El regne caigut", per encàrrec de Steven Spielberg. Aquesta superproducció, basada en la tragèdia aèria dels Andes de l'any 1972, va ser preseleccionada en 4 categories.

"La societat de la neu" opta també al Bafta com a millor pel·lícula de parla no anglesa, té 13 nominacions als Goya i es podria endur el Gaudí a la millor pel·lícula europea, a la cerimònia del pròxim 4 de febrer.

Tot això, mentre la pel·lícula continua arrasant als cinemes i a Netflix, on, en pocs dies, ja ha acumulat més de 50 milions de visualitzacions.

L'animació catalana, als Oscars

La producció catalana "Robot dreams" ha entrat en la llista de nominades a l'Oscar al millor llargmetratge d'animació. Després de guanyar el premi del cinema europeu al millor film animat, i de les exitoses estrenes a Canes o al festival especialitzat d'Annecy, també a França, la pel·lícula del director basc Pablo Berger busca ara enamorar els acadèmics de Hollywood.

Així ha viscut el moment de l'anunci de la seva nominació l'equip de la pel·lícula:

Pablo y los productores viendo la nominació: ah bueno noROBOTDREAMS AAAAAAAAAH #Oscars2024 #RobotDreams pic.twitter.com/YpYqQbF6ix

— Arcadia Motion Pictures (@ArcadiaMotion) January 23, 2024

"Robot dreams" relata sense paraules l'amistat entre un gos i el seu amic robot pels carrers de Nova York.

"Oppenheimer", al capdavant de les nominacions

La gran favorita, vist el nombre de nominacions, és "Oppenheimer", amb 13 candidatures. Serà la primera gran oportunitat del director britànic Christopher Nolan per triomfar en uns premis que se li resisteixen.

Les seves principals rivals seran "Pobres criaturas", de Yorgos Lanthimos, protagonitzada per Emma Stone, amb 11 nominacions, i "Los asesinos de la luna", de Martin Scorsese, amb 10, que repeteix amb el seu actor fetitxe, Leonardo DiCaprio.

Una mica més endarrerida en la cursa ha quedat el gran fenomen de taquilla de la temporada, la pel·lícula "Barbie", amb 8 nominacions. Amb la nominació de "Barbie", Greta Gerwig ha fet història. Els seus tres últims films, "Lady Bird", "Mujercitas" i "Barbie", han obtingut la nominació a millor pel·lícula. És la primera dona que ho aconsegueix. En canvi, ni Gerwig com a directora ni Margot Robbie com a millor actriu, han aconseguit nominació.

A "Barbie" la segueix "Maestro", amb 7, i "American Fiction", "Los que se quedan", "Anatomia d'una caiguda" i "La zona de interés", empatades a 5 nominacions.

Compten amb 2 nominacions "La societat de la neu", "Nyad" i "Vidas pasadas", i "Rustin", "El color púrpura" i "Golda" en tenen 1.

Pedro Almodóvar s'ha quedat sense opcions de tornar als Oscars amb el seu curtmetratge "Extraña forma de vida", un western de mitja hora de durada, protagonitzat per Ethan Hawke i Pedro Pascal.

Pel que fa a les interpretacions, en la categoria de millor actriu hi ha noms com Emma Stone, pel seu paper a "Pobres criaturas"; Carey Mulligan, que interpreta la dona de Leonard Bernstein a "Maestro"; Sandra Hüller, per "Anatomia d'una caiguda", i Lily Gladstone, protagonista de "Los asesinos de la luna".

Pel que fa als actors, les nominacions inclouen Cillian Murphy, pel seu paper com a Oppenheimer, i Bradley Cooper per com s'ha posat a la pell de Leonard Bernstein a "Maestro". També Jeffrey Wright, pel seu paper a "American fiction", o Colman Domingo, per la interpretació de l'activista afroamericà Bayard Rustin.

Totes les nominades

Millor pel·lícula

• "American fiction"
• "Anatomia d'una caiguda" 
• "Barbie"
• "Los que se quedan" 
• "Los asesinos de la luna" 
• "Maestro"
• "Oppenheimer"
• "Vidas pasadas" 
• "Pobres criaturas"
• "La zona de interés"

Millor direcció

• Justine Triet, per "Anatomia d'una caiguda"
• Martin Scorsese, per "Los asesinos de la luna" 
• Christopher Nolan, per "Oppenheimer" 
• Yorgos Lanthimos, per "Pobres criaturas" 
• Jonathan Glazer, per "La zona de interés"

Millor actriu protagonista

• Annete Bening, per "Nyad"
• Lily Gladstone, per "Los asesinos de la luna" 
• Sandra Hüller, per "Anatomia d'una caiguda" 
• Carey Mulligan, per "Maestro"
• Emma Stone, per "Pobres criaturas"

Millor actor protagonista

• Bradley Cooper, per "Maestro"
• Colman Domingo, per "Rustin"
• Paul Giamatti, per "Los que se quedan"
• Cillian Murphy, per "Oppenheimer"
• Jeffrey Wright, per "American Fiction"

Millor actriu de repartiment

• Emily Blunt, "Oppenheimer"
• Danielle Brooks, "El color púrpura"
• America Ferrera, "Barbie"
• Jodie Foster, "Nyad"
• Da'vine Joy Randolph, "Los que se quedan"

Millor actor de repartiment

• Sterling K. Brown, per "American fiction"
• Robert de Niro, per "Los asesinos de la luna" 
• Robert Downey Jr., per "Oppenheimer"
• Ryan Gosling, per "Barbie"
• Mark Ruffalo, per "Pobres criaturas" 

Millor guió original

• "Anatomia d'una caiguda"
• "Los que se quedan" 
• "Maestro" 
• "Secretos de un escándalo" 
• "Vidas pasadas"

Millor guió adaptat

• "American fiction"
• "Barbie"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas" 
• "La zona de interés" 

Millor pel·lícula internacional

• "Io capitano" (Itàlia)
• "Perfect days" (Japó)
• "La societat de la neu" (Espanya)
• "Sala de profesores" (Alemanya)
• "La zona de interés" (Regne Unit)

Millor disseny de vestuari

• "Barbie"
• "Los asesinos de la luna"
• "Napoleón"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas"

Millor disseny de producció

• Sarah Greenwood i Katie Spencer, per "Barbie"
• Jack Fisk i Adam Willis, "Los asesinos de la luna"
• Arthur Max i Elli Griff, per "Napoleón"
• Ruth De Jong i Claire Kaufman, per "Oppenheimer"
• James Price, Shona Heath i Zsuzsa Mihalek, per "Pobres criaturas"

Maquillatge i perruqueria 

• "Golda"
• "Maestro"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas"
• "La societat de la neu"

Millor muntatge

• Laurent Sénechal, per "Anatomia d'una caiguda"
• Kevin Tent, per "Los que se quedan"
• Thelma Schoonmaker, per "Los asesinos de la luna" 
• Jennifer Lame, per "Oppenheimer"
• Yorgos Mavropsaridis, per "Pobres criaturas"

Millor fotografia

• "El conde"
• "Los asesinos de la luna" 
• "Maestro"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas"

Millors efectes visuals 

• "The Creator" 
• "Godzilla minus one"
• "Guardianes de la galaxia Vol. 3" 
• "Misión imposible: Sentencia mortal - Parte 1" 
• "Napoleón"

Millor so

• "The Creator" 
• "Maestro" 
• "Misión imposible: Sentencia mortal - Parte 1" 
• "Oppenheimer" 
• "La zona de interés"

Millor banda sonora original

• Laura Karpman, per "American fiction"
• John Williams, per "Indiana Jones i el dial del destí"
• Robbie Robertson, per "Los asesinos de la luna" 
• Ludwig Göransson, "Oppenheimer" 
• Jerskin Fendrix, per "Pobres criaturas"

Millor cançó original

• "The fire inside", de "Flamin' hot"
• "I'm just Ken", de "Barbie"
• "It never went away", de "American Symphony" 
• "Wahzhazhe (a song for my people)", de "Los asesinos de la luna"  
• "What was I made for?", de "Barbie"

Millor pel·lícula documental

• "Bobi Wine: The People's President" 
• "La memoria infinita"
• "Four daughters"
• "To kill a tiger" 
• "20 días en Mariúpol"

Millor pel·lícula d'animació

• "El nen i la garsa", de Hayao Miyazaki iToshio Suzuki
• "Elemental", de Peter Sohn i Denise Ream 
• "Nimona", de Nick Bruno, Troy Quane, Karen Ryan i Julie Zackary
• "Robot dreams", de Pablo Berger, Ibon Cormenzana, Ignasi Estapé i Sandra Tapia Díaz
• "Spider-Man: Creuant el Multivers", de Kemp Powers, Justin K. Thompson, Phil Lord, Christopher Miller i Amy Pascal

Millor curtmetratge de ficció

• "The After"
• "Invencible"
• "Knight of fortune"
• "Red, white and blue"
• "La maravillosa historia de Henry Sugar"

Millor curtmetratge documental

• "The ABCs of book banning"
• "The barber of Little Rock"
• "Island in between" 
• "The last repair shop"
• "Nai Nai & Wài Pó"

Millor curtmetratge d'animació

• "Letter to a pig"
• "Ninety-five senses"
• "Our uniform" 
• "Pachyderme"
• "War is over! Inspired by the music of John & Yoko"

La gala dels Oscars, el 10 de març, una hora abans

La gala dels Oscars 2024 es farà el diumenge 10 de març, matinada de dilluns 11 a Catalunya, al Dolby Theatre de Hollywood. El presentador serà l'humorista, actor, guionista i productor Jimmy Kimmel, que ja ho va ser l'any passat i en les edicions de 2017 i 2018.

Una novetat d'aquesta 96a edició és que, per primera vegada, la cerimònia començarà una hora abans del que és habitual, quan siguin les 4 de la tarda a Los Angeles, la 1 de la matinada hora catalana.