Els sondejos pronostiquen una majoria PSE-PP
Les enquestes publicades fins ara sobre les eleccions d'Euskadi, la del CIS i la del govern basc, marquen tres tendències molt clares: Ibarretxe guanya però no pot governar, populars i socialistes sumen la majoria absoluta i l'esquerra abertzale il·legalitzada demostra la seva força a través del vot nul.
El PNB, segons ambdós sondejos, serà el partit més votat i passarà dels actuals 22 escons a 27 o 28. Els socialistes són els que més creixen i passen de 18 parlamentaris a 26. En canvi, els populars es desinflen. Antonio Basagoiti no conservaria els 15 parlamentaris que ara té i es mou en una forquilla que va dels 11 als 13 escons. Eusko Alkartasuna també baixa: de set passaria a tenir-ne tres o quatre. L'Ezker Batua de Javier Madrazo es queda com està, amb tres representants, i Aralar dobla i passa d'un a dos parlamentaris.
Pel que fa al partit de Rosa Díez, Unión Progreso y Democracia, mentre els tècnics del CIS li atorguen un escó, els sociòlegs del govern basc el deixen fora del Parlament.
Amb la calculadora a la mà, Ibarretxe no podria formar govern perquè els números no li quadren. La suma del PNB, EA, Ezker Batua i Aralar no li garanteix la majoria absoluta, fixada en els 38 parlamentaris. Sí que arriben a aquest número i, inclús el superen, la unió de socialistes, populars i d'UPyD. L'ombra d'un govern basc de signe constitucionalista comença a perfilar-se com una possibilitat real, a l'espera de conèixer la voluntat política dels que serien els seus protagonistes, un cop les urnes confirmin el que asseguren els sondejos. No s'ha d'ignorar una altra porta que les enquestes també deixen ben oberta des del punt de vista de l'aritmètica política: un acord entre socialistes i penebistes.
L'enquesta de l'executiu de Vitòria dona també pistes sobre quin pot ser el comportament electoral de l'esquerra abertzale il·legalitzada que ha fet una crida a favor del vot nul. Les dades del sondeig són prou significatives sobre aquesta qüestió. Si en els comicis autonòmics de 2005 el vot nul no va arribar a l'1%, ara oscil·laria entre el 7 i el 15%. Cal tenir present que fa quatre anys l'esquerra abertzale va obtenir nou parlamentaris gràcies al Partit Comunista de les Terres Basques, formació que va sumar el 12'44% dels vots. Tenint en compte totes aquestes dades, en cas que s'haguessin pogut presentar a les eleccions de l'1 de març, els independentistes mantindrien vuit escons i només en perdrien un, precisament el que guanyaria Aralar a Guipúscoa.
No cal dir que totes les variables que recullen les dues enquestes poden saltar pels aires en cas que ETA decideixi entrar en campanya amb un atemptat.
Des de fa setmanes, el Departament d'Interior basc ha posat en alerta màxima tots els efectius de l'Ertzaintza. Els responsables policials d'Euskadi temen un atac d'ETA a pocs dies de la cita amb les urnes.
Pel que fa al partit de Rosa Díez, Unión Progreso y Democracia, mentre els tècnics del CIS li atorguen un escó, els sociòlegs del govern basc el deixen fora del Parlament.
Amb la calculadora a la mà, Ibarretxe no podria formar govern perquè els números no li quadren. La suma del PNB, EA, Ezker Batua i Aralar no li garanteix la majoria absoluta, fixada en els 38 parlamentaris. Sí que arriben a aquest número i, inclús el superen, la unió de socialistes, populars i d'UPyD. L'ombra d'un govern basc de signe constitucionalista comença a perfilar-se com una possibilitat real, a l'espera de conèixer la voluntat política dels que serien els seus protagonistes, un cop les urnes confirmin el que asseguren els sondejos. No s'ha d'ignorar una altra porta que les enquestes també deixen ben oberta des del punt de vista de l'aritmètica política: un acord entre socialistes i penebistes.
L'enquesta de l'executiu de Vitòria dona també pistes sobre quin pot ser el comportament electoral de l'esquerra abertzale il·legalitzada que ha fet una crida a favor del vot nul. Les dades del sondeig són prou significatives sobre aquesta qüestió. Si en els comicis autonòmics de 2005 el vot nul no va arribar a l'1%, ara oscil·laria entre el 7 i el 15%. Cal tenir present que fa quatre anys l'esquerra abertzale va obtenir nou parlamentaris gràcies al Partit Comunista de les Terres Basques, formació que va sumar el 12'44% dels vots. Tenint en compte totes aquestes dades, en cas que s'haguessin pogut presentar a les eleccions de l'1 de març, els independentistes mantindrien vuit escons i només en perdrien un, precisament el que guanyaria Aralar a Guipúscoa.
No cal dir que totes les variables que recullen les dues enquestes poden saltar pels aires en cas que ETA decideixi entrar en campanya amb un atemptat.
Des de fa setmanes, el Departament d'Interior basc ha posat en alerta màxima tots els efectius de l'Ertzaintza. Els responsables policials d'Euskadi temen un atac d'ETA a pocs dies de la cita amb les urnes.
