Els escoltes reclamen que se'ls reconegui per la feina d'educació crítica als joves
El moviment escolta, que aviat complirà 100 anys, ha tingut a Catalunya un paper molt important, no tan sols des del punt de vista educactiu i formatiu, sinó també del de la reivindicació nacional. Però, amb el temps, l'escoltisme ha anat canviant i avui el moviment es planteja nous reptes. Alguns són els que es debaten aquest cap de setmana en el marc del Primer Congrés de Caps Escoltes que es fa a Barcelona.
Han canviat les xiruques per botes de muntanya més còmodes, i també més cares. Reclamen deixar de ser vistos com un grup de joves que només fan titelles i van d'excursió a la muntanya, equipats amb la motxilla i la guitarra. Volen, sobretot, que se'ls reconegui com un col·lectiu que educa joves sota la premissa d'ajudar-los a pensar i a ser crítics amb allò que els envolta.
Més d'un miler de caps dels Minyons Escoltes Guies Sant Jordi, l'agrupació escolta més nombrosa de Catalunya, s'han reunit aquest cap de setmana a Barcelona per reflexionar sobre el futur del col·lectiu. Durant dos dies han participat en debats i tallers sobre democràcia i participació, o interculturalitat i identitat nacional.
Aquesta associació escolta catalana té agrupaments a gairebé un centenar de ciutats, amb 15.000 membres, 3.000 dels quals són caps d'agrupament.
