Els discursos dels presidents autonòmics s'omplen de retrets a Catalunya

La majoria de presidents autonòmics fan discursos de Cap d'Any. El president Puigdemont el va fer aquest dissabte i el va difondre a través de les xarxes. Va parlar de Catalunya, dels resultats del 21D i de negociació i diàleg.

Catalunya també ha marcat el discurs de la resta de presidents. La situació política ha estat present en molts discursos, però sis representants han mencionat directament Catalunya. Són els presidents d'Aragó, Galícia, Astúries, Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa. L'últim a afegir-s'hi ha estat el valencià Ximo Puig.

Puig: "No tot pot ser Catalunya"

El president de la Generalitat Valenciana ha afirmat que la qüestió catalana no ha de ser una excusa per no atendre les altres demandes territorials:

"Patim una crisi territorial que té Catalunya com la seua expressió més evident. Però tot no és, no pot ser, Catalunya. Per això els valencians desitgem una solució al problema de Catalunya, però això no pot distraure'ns, no pot retardar les reformes necessàries al conjunt del sistema territorial."

Puig ha reclamat com a mèrit propi que empreses catalanes hagin traslladat la seu al País Valencià:

"Hem sigut l'autonomia on s'han traslladat les empreses i els bancs, buscant la seguretat jurídica."

El president valencià ha exigit un nou sistema de finançament autonòmic, una demanda en què han coincidit diversos dels seus homòlegs.

Lambán: l'escenari

L'exemple més cridaner de referència a Catalunya és el de Javier Lambán, president d'Aragó. Per l'escenari i per les paraules. Lambán ha fet el seu discurs al monestir de Sixena, envoltat de les obres que van tornar protegides per la Guàrdia Civil en plena aplicació de l'article 155.

Lambán, del PSOE, ha assenyalat Catalunya com el problema més gran que té l'Estat:

"La qüestió catalana és el problema més gran que té Espanya i, segurament, per veïnatge, Aragó és la comunitat més afectada. Implicar-nos en la solució és obligada defensa dels nostres interessos."

Núñez Feijóo: el càstig

El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat directament que es castigui políticament Catalunya pel procés independentista.

El líder del PP ha contraposat Catalunya amb el model gallec, basat, segons ell, en la convivència i la cohesió. Núñez Feijóo ha dit que els atacs a la Constitució no poden quedar impunes i que s'ha d'anar més enllà de les conseqüències jurídiques.

"L'independentisme va atemptar greument contra la Constitució i, per tant, contra el nostre Estatut d'Autonomia. A més de les conseqüències jurídiques inevitables que aquests fets puguin produir, hi ha d'haver conseqüències polítiques. La deslleialtat no es pot premiar amb finançaments a mida o projectes que no garanteixen el respecte a la llei."

Núñez Feijóo ha centrat una bona part del discurs en les dades econòmiques, tot i que amb referències indirectes a Catalunya; per exemple, quan ha afirmat que les empreses inverteixen a Galícia i no en fugen.

Els drets de Castella i la sedició d'Extremadura

El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, també ha estat dur amb l'independentisme, que diu que té clar "on és el precipici" i anuncia que no estarà al marge de la situació política perquè, diu, li va el seu finançament.

"Com a representat del rei a Castella-la Manxa, no m'estaré de braços plegats. No veuré com una cosa aliena el que passa a Catalunya. Estan en joc els nostres drets, la nostra sanitat, la nostra educació, el nostre finançament. Que ningú s'enganyi, a tots ens hi va en el debat nacional."

Des d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara ha volgut agrair la feina de la policia i la Guàrdia Civil.

"En un any tan complex per al nostre país com ha estat aquest, amb l'intent de sedició d'alguns polítics de Catalunya, vull manifestar la defensa dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, que han donat la cara per nosaltres."

El president asturià, Javier Fernández, ha estat més moderat, però ha parlat d'"any difícil per a Espanya" i de "fractura de Catalunya en dues comunitats".

L'amistat de Susana Díaz

L'altra cara de la moneda ha estat la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, que ha enviat un missatge positiu.

"Amb la convicció que responc a un sentiment molt majoritari a Andalusia, voldria aprofitar per enviar a tots els catalans i catalanes un missatge clar i nítid d'afecte i amistat."