Eleccions europees a França, un referèndum a favor o en contra de Macron

A menys d'una setmana de les eleccions europees a França tot està l'aire. Marine Le Pen té un lleugeríssim avantatge sobre Emmanuel Macron. I això que cap dels dos és candidat a eurodiputat. Però els comicis del diumenge 26 a França s'han plantejat com un referèndum pro o contra Macron, una mena de partit de tornada o de tercera volta de les eleccions presidencials, en què l'actual president de la República va vèncer la líder de l'aleshores Front Nacional, avui reconvertit en Reagrupament Nacional.

Macron, pressionat per totes bandes

De fet, és la primera consulta nacional des del 2017, el que els politicòlegs anomenen unes eleccions de mig mandat, encara que a Emmanuel Macron li queden tres anys a l'Elisi. Un plantejament a favor o en contra del cap de l'Estat que ve tant des de les dretes, com des de les esquerres, i també del col·lectiu dels Armilles Grogues, el moviment que fa sis mesos que ocupa els carrers del país cada dissabte, que s'ha convertit en el gran malson del govern i que ha generat una greu crisi política i social que encara es manté, tot i que ha baixat en intensitat.

Macron amb el president de la Comissió Europea, Donald Tusk, a París. Reuters

Emmanuel Macron no ha rebutjat aquest plantejament. Al contrari, conscient del que s'hi juga, ha entomat el repte i s'implica a fons perquè la llista del seu partit, Renaissance (Renaixement), aconsegueixi la victòria diumenge vinent. La possibilitat no es descarta perquè, tot i el petit avantatge de Le Pen, els instituts d'opinió parlen també de possible empat tècnic. L'acceptació del que està en joc és tan elevada que Macron és l'únic que apareix en bona part de la cartelleria del seu partit en aquestes eleccions.

En una operació que fins i tot els seus no veuen clara, la seva cara és l'única que apareix en els cartells electorals, desplaçant la candidata Nathalie Loiseau, fins fa poc ministra d'Afers Europeus, que ha fet una campanya plena d'errors i no ha aconseguit ser coneguda pels electors. Macron no descarta fins i tot intervenir en un míting al final de la campanya.

Marine Le Pen parteix com a favorita

Marine Le Pen també té tot el protagonisme a la campanya del RN i la trobes a totes les tanques, però al costat del seu candidat a l'Europarlament, el jove de 23 anys Jordan Bardella. La líder de l'extrema dreta va fins al màxim i recorda a Macron que si perd haurà de fer com De Gaulle i marxar. Una estratègia que aquests dies compta a París amb el consell de Steve Bannon, exconseller de Donald Trump, que col·labora a articular l'extrema dreta a nivell europeu.

Marine Le Pen parteix en els sondejos amb un lleuger avantatge. Reuters

El segon partit de la dreta francesa, Els Republicans, estan millorant a les enquestes amb el seu jove candidat, François-Xavier Bellamy, un professor de filosofia, catòlic radical, i que supera fins i tot en popularitat el líder del partit, Laurent Wauquiez.

El que s'ha convertit en el referent de l'esquerra en aquests moments, el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, no va tan lluny com Le Pen. També apel·la a votar contra Macron, però la seva mirada està en les presidencials del 2022. Els Insubmisos, la versió francesa de Podem, presenten la jove Manon Aubry com a cap de llista, que s'estrena a la política després de ser la portaveu d'Oxfam-France.

No votar "Ni Macron ni Le Pen" demana França Insubmisa. Reuters

La resta de l'esquerra es presenta totalment dividida i fragmentada, fins a l'extrem que alguns sondejos diuen que podrien quedar tots fora de l'Europarlament. Només la candidatura en què figura diluït el Partit Socialista podria obtenir un escó, per al seu cap de llista, el filòsof Raphaël Glucksmann. La resta, com l'excandidat del PS a les presidencials, Benoît Hamon, ara al capdavant del moviment Generation's, es quedaran sense escó.

Qui sí que revalidarà la seva acta a l'Eurocambra serà el líder d'Els Verds, Yannick Jadot, malgrat que totes les candidatures han incorporat personalitats ecologistes a les seves llistes.

El vot de càstig dels Armilles Grogues

Fins a completar les 34 llistes que s'han presentat a França, n'hi ha tres dels Armilles Grogues, però amb molt poques perspectives d'aconseguir representació, i alguns dels seus líders s'han sumat a altres candidatures d'extrema dreta. Però el que realment caldrà veure és si el vot descontent, emprenyat, del col·lectiu i els seus simpatitzants, es decanten per votar l'RN de Le Pen. Una teoria en què coincideixen molts analistes polítics francesos, que apunten que aquest vot de càstig, i antiinstitucional, se l'emportarà l'extrema dreta.

El moviment dels Armilles Grogues podria votar l'extrema dreta per castigar Macron. Reuters

El cert és que d'Europa se'n parla poc, o gens, en aquesta campanya, i les propostes s'han quedat als programes, al paper, però no als debats i ni al carrer. Potser els que més han transcendit han estat els plantejaments del president de la República, perquè són els que va escriure en la carta que fa uns mesos va adreçar a tots els ciutadans de la Unió Europea, amb el títol "Pel Renaixement", que precisament és el nom amb què ha batejat la llista del seu partit.

La iniciativa de Macron no va aixecar passions, al contrari, especialment dels seus socis alemanys, que la van menystenir. Una de les poques coses sobre Europa de les quals s'ha parlat en aquesta campanya és del mal moment de les relacions entre Angela Merkel i Emmanuel Macron, que tots dos, sense embuts, han reconegut amb claredat i amb paraules dures, desconegudes fins ara en l'eix franco-alemany. I a França ha aixecat polseguera una proposta de la nova dirigent de la CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer, de suprimir la seu d'Estrasburg del Parlament Europeu, i deixar només la de Brussel·les, que tothom ha rebutjat.

La relació entre Macron i Merkel no passa el seu millor moment.

Participació mínima fa cinc anys

Amb aquest panorama, la nit del diumenge serà transcendent per al futur del quinquenni de Macron, tot i que també caldrà tenir en compte la participació, que el 2014 no va arribar al 43 per cent. Una derrota del president francès hipotecaria la segona fase del mandat, i podria frenar el seu programa de reformes. Tothom dona per segur que comportaria un canvi de primer ministre i de govern, tot i que el cap de l'executiu, Édouard Philippe, s'ha implicat a fons en la campanya. A més, donaria impuls a Marine Le Pen, que a l'Assemblea Nacional té una representació mínima enfront l'amplia majoria absoluta de La República en Marxa i els seus partits aliats. Tant Le Pen com Mélenchon insistirien a demanar la dissolució de les cambres i unes noves eleccions legislatives amb un sistema més proporcional.

El 26M és un examen de mig mandat per a Macron. Reuters

Una victòria del cap de l'estat li permetria encarar amb tranquil·litat els tres anys que li queden de quinquenni i qui sap si optar a la reelecció el 2022. També li donarien més pes a Europa després de la solitud dels últims mesos. Una victòria i un bon paquet d'eurodiputats li donaria força per incidir en els nomenaments dels alts càrrecs comunitaris, i empènyer perquè un francès presideixi la Comissió Europea.

Tot això a l'espera de si els Armilles Grogues mantenen els seus dissabtes de protesta als carrers de les principals ciutats del país.