El tribunal no accepta que Villarejo declari sobre si el CNI tenia un avís del 17A
L'exinspector de la Policia Nacional va explicar divendres que el CNI ja sabia del risc de l'atemptat a Barcelona
Aquest dilluns s'ha reprès el judici del 17A. El president del tribunal pels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils no accepta que l'excomissari Villarejo hi declari com a testimoni. Els advocats defensors el volien citar després que va explicar que el CNI havia estat alertat d'un atemptat per una font considerada poc fiable perquè treballava per als serveis secrets marroquins.
Aquestes declaracions les va fer divendres en el judici en contra d'ell per calúmnies a l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán. El president del tribunal ha denegat aquesta declaració perquè diu que no es tracta d'una revelació extraordinària feta en el judici oral.
L'advocat d'un dels acusats, Dris Oukabir, en nom de totes les defenses, ha argumentat al tribunal que el testimoni de Villarejo podria anar bé per aclarir el paper de l'imam de Ripoll, Es Satty, com a agent doble al CNI i al servei secret marroquí. El president del tribunal, el magistrat Félix Alonso Guevara, ho ha tallat d'arrel:
"Denegat. El que vagi dient aquest senyor no afecta el judici. Hauria de ser una revelació extraordinària que passés en un judici. No pertoca."
L'informe dels invetigadors policials
En el judici, els investigadors de la policia han situat els acusats Dris Oukabir i Houli Chemlal a la cèl·lula terrorista de Ripoll. Sobre Oukabir, han assegurat que és un integrant i no un col· laborador. Aquestes afirmacions han provocat les protestes de Driss Oukabir i el magistrat Guevara li ha cridat l'atenció. "Ja parlarà quan li toqui", li ha dit. Driss li ha replicat que no es podia defensar i que no es recordarà de tot. "Doncs ho apunta, com fem tots", li ha indicat Guevara.
Els pèrits policials han detallat que Driss es va autoadoctrinar a partir del febrer del 2017 i que Mohamed Houli, un altre dels acusats, va participar en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils. També que la cèl·lula volia atemptar accionant cotxes bomba a distància.
També ha declarat el responsable de la investigació dels Mossos, que ha explicat que la cèl·lula es va autofinançar amb els seus sous i amb la venda de vehicles i robatoris diversos. El cost del que van adquirir per cometre atacs eren uns 5.500 euros.
El responsable de la investigació assegura que l'inici de la gestació de la cèl·lula es pot datar el 2015, poc després de l'arribada d'Abdelbaki es Satty a Ripoll. Els investigadors asseguren que l'imam ja planejava atemptar des del 2015 i que es va dedicar a buscar joves radicalitzats, fins que els va trobar. L'any 2017 es materialitza atac perquè la consigna era atacar al territori europeu.
