El segon nanosatèl·lit català s'enlaira des de l'Índia amb sis experiments a bord

Ha estat desenvolupat per un equip d'estudiants i professors de la UPC
El segon nanosatèl·lit català s'enlaira des de l'Índia amb sis experiments a bord

El segon nanosatèl·lit català s'enlaira des de l'Índia amb sis experiments a bord

Ha estat desenvolupat per un equip d'estudiants i professors de la UPC
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
Un dels nanosatèl·lits desenvolupats a la UPC

Un dels nanosatèl·lits desenvolupats a la UPC

El nanosatèl·lit 3Cat-1, desenvolupat al NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per un equip d'estudiants, s'ha elairat aquesta matinada des del Centre Espacial Satish Dhawan, de Sriharikota, a l'Índia. Es tracta del segon nanosatèl·lit català que es posa en òrbita. El primer va ser el 3Cat-2, que es va enlairar el 15 d'agost del 2016. 

Tot i ser el segon d'arribar a l'espai, el 3Cat-1 és  el primer d'una nissaga pròpia de petits satèl·lits experimentals. Aquests nanosatèl·lits, del tipus CubeSat, són dispositius molt petits, formats per combinacions de cubs d'uns deu centímetres de costat. Pesen entre un i deu quilograms. Es construeixen amb components comercials estandarditzats i per això els poden desenvolupats grups d'estudiants universitaris i investigadors.

La miniaturització de components permet que puguin tenir moltes de les prestacions dels satèl·lits més grans. La nau InSight de la NASA, que va arribar a Mart aquest dilluns, portava dos nanosatèl·lits.
 

Amb sis experiments a bord

El satèl·lit s'ha situat en una òrbita a 504 quilòmetres d'alçada. Els instruments que porta serviran per dur a terme diversos experiments d'observació de la Terra i de validació de tecnologies espacials. Entre aquests hi ha un transistor de grafè desenvolupat a Suècia. L'experiment servirà per comprovar el comportament del grafè en les agressives condicions de l'espai. 

També s'analitzarà l'efecte de partícules energètiques altament carregades mitjançant un comptador Geiger comercial. Un altre experiment és un sistema microelectromecànic que servirà per mesurar, per primer cop in situ, l'atac de l'oxigen monoatòmic -present en òrbites de baixa alçada- a un polímer amb possibles aplicacions en electrònica.

Un altre experiment posarà a prova un nou sistema de recol·lecció d'energia ambiental creat al NanoSat Lab. Una nova tecnologia desenvolupada per transmetre energia a l'espai sense fils i una càmera fotogràfica que permetrà efectuar fotografies de la Terra des de l'espai completen els sis experiments que porta el 3Cat-1.

El seguiment del 3Cat-1 es portarà a terme des de l'estació ubicada a l'Observatori Astronòmic del Montsec. Aquesta instal·lació de la Generalitat de Catalunya la gestiona l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), organisme que ha finançat íntegrament el nanosatèl·lit.
 

Quatre anys i mig d'espera

El 3Cat-1 s'havia d'haver llançat fa quatre anys i mig. Quan tot estava preparat l'abril del 2014, perquè s'enlairés des de Rússia, la guerra entre aquest país i Ucraïna va fer cancel·lar tots els llançaments. Al juliol del 2015 havia de ser un coet Falcon 9, de l'empresa SpaceX, el qui portés el nanosatèl·lit. Però dues explosions de coets Falcon 9 van obligar a anul·lar-ho.

Finalment, ha estat el coet indi PSLV-C43 el que ha posat el giny en òrbita.
 

Integrar assignatures d'enginyeria en un decímetre cúbic

Els CubeSats s'han dissenyat al Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits (NanoSat Lab), de la UPC. Es tracta d'un laboratori impulsat per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), amb el suport de l'IEEC. Un dels seus responsables, Adriano Camps, professor del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, valora molt positivament el fet que aquests ginys puguin ser desenvolupats per estudiants:

"Dissenyar, construir i testejar CubeSats al NanoSat Lab ha estat una experiència única i molt enriquidora. Estic molt satisfet d'haver ajudat a formar i madurar desenes d'enginyers, integrant pràcticament totes les assignatures de Telecomunicacions i Electrònica en un decímetre cúbic."

Per la seva banda, Ignasi Ribas, director de l'IEEC, ha explicat que aposten per desenvolupar nanosatèl·lits, "ja que creiem que és un àmbit en expansió i que està cridat a democratitzar l'accés a l'espai".
 

Comercialitzar serveis

Els nanosatèl·lits permeten comercialitzar serveis, des de les imatges que capten fins a les dades que capturen o els experiments que permeten desenvolupar. El 3Cat-2, per exemple, duia tres experiments per demostrar la viabilitat de diverses tecnologies de sistemes de navegació per satèl·lit per a usos de teledetecció i per provar instrumentació per a una futura missió de l'Agència Espacial Europea (ESA).

ARXIVAT A:
Ciència Tecnologia

VÍDEOS RELACIONATS