El pla de Sharon sobre la retirada de Gaza se sotmet a l'examen del referèndum del Likud
El Likud, el partit d'Ariel Sharon, celebra avui un referèndum en què els seus 193.000 militants voten el pla del primer ministre israelià que preveu la retirada dels 21 assentaments de Gaza i de quatre de Cisjordània. Els sondejos de les últimes hores indiquen que guanyarà el "no". El líder del Likud ha amenaçat amb eleccions anticipades si el seu pla no rep el vistiplau de la militància del seu partit i ha afegit que, en cas de guanyar el "no", Israel perdria ajudes importants, en referència al suport que va rebre de George Bush, a qui va visitar a la Casa Blanca.
Encara no ha acabat a Israel el referèndum que el partit d'Ariel Sharon, el Likud, celebra sobre el pla de retirada dels 21 assentaments jueus de Gaza i de quatre més a Cisjordània. És un pla impulsat per Sharon amb el suport dels Estats Units, i és dóna la paradoxa que ni convenç el sector més conservador del Likud, que el considera una derrota, ni els palestins, que el veuen clarament insuficient com a pla de pau.
El controvertit pla de retirada del primer ministre Ariel Sharon suposa la separació unilateral dels palestins i es concentra bàsicament en dos aspectes: d'una banda la retirada israeliana de la Franja de Gaza i de l'altra l'evacuació gairebé simbòlica de Cisjordània.
En què consisteix el pla de Sharon
A la Franja de Gaza, Sharon preveu la retirada de 21 assentaments jueus distribuïts al llarg del territori, on viuen més d'un milió de palestins. Aquest fet suposa l'evacuació de 7.500 colons, que es replegarien novament fora del territori. En aquest aspecte en concret, Sharon proposa la creació d'un organisme internacional que s'encarregui de la seguretat d'aquests colons i que es comprometi a mantenir la xarxa d'infraestructures bàsiques.
El projecte també preveu l'evacuació de les tropes israelianes, que mantindrien, això sí, el control de l'espai aeri i marítim. La presència militar es concentraria ara al denominat "passadís de Filadèlfia", a la frontera amb Egipte. És en aquest punt on es realitzen la majoria d'operacions de contraban d'armes cap a territori palestí i que arriben d'Egipte a través de túnels. El procés d'evacuació finalitzaria a finals del 2005.
A Cisjordània, Israel es compromet a evacuar la zona nord, que suposa bàsicament 4 dels 120 assentaments jueus que hi ha a la zona. Són els assentaments de Kadim, Ganim, Sa-nur i Homesh. Actualment a Cisjordània hi viuen 230.000 colons i més de 2 milions de palestins. Pel que fa a la presència militar, Sharon preveu una retirada de l'exèrcit circumscrita en aquest territori en concret, el del nord de Cisjordània. Tot i això es reserven el dret preventiu d'autodefensa. A la resta del territori les activitats militars continuarien a les zones on hi hagi presència israeliana, però es comprometrien a reduir el nombre de controls militars.
Finalment el pla de separació d'Ariel Sharon fixa la continuïtat de la construcció del mur de seguretat de Cisjordània, que suposa l'annexió de part del territori palestí i que Israel veu com un mecanisme per evitar la infiltració en el seu territori de terroristes suïcides i treballadors il·legals.
