El Museu Picasso dedica una exposició al marxant, editor i escriptor Daniel-Henry Kahnweiler
ACN Barcelona - L'exposició 'Daniel-Henry Kahnweiler marxant i editor', comissariada per Brigitte Leal, mostra la personalitat de Kahnweiler i les seves facetes de marxant, editor i escriptor. La mostra al Museu Picasso se centra en punts rellevants de la vida de Kahnweiler com l'impacte de les dues guerres, la relació amb Alemanya, la importància dels seus escrits i les seves exposicions i el lloc particular que hi ocupa Picasso. De fet, Kahnweiler va ser el marxant exclusiu del pintor entre els 50 fins la seva mort l'any 73. L'exposició, que es podrà visitar fins al 19 de març del 2023, inclou obres del mateix Picasso, Georges Braque, André Masson, Fernand Léger, Juan Gris i Paul Klee, entre d'altres.
L'exposició és el resultat de la col·laboració entre el Museu Picasso i el Centre Pompidou de París. La institució ha fet possible el préstec de més de 100 obres de la col·lecció Kahnweiler-Leiris que custodia i que provenen de la donació de Louise i Michel Leiris al Museu nacional d'art modern el 1984.
En declaracions a l'ACN, Brigitte Leal ha dit que a la mostra es veuen totes les facetes de Kahnweiler, a través de les obres que va col·leccionar, buscar i comprar. "Són obres mestres del segle XX perquè són les del cubisme de Picasso, de Georges Braque i de Fernand Léger". Ha remarcat que també hi ha obres d'altres artistes destacats com Juan Gris, André Masson o Paul Klee.
Entre les obres exposades la comissària en recalca dues: La primera, 'Camí de L'Estaque' de Georges Braque, del 1908, el quadre que, segons ha detallat, va inaugurar el cubisme i estava a la galeria Kahnweiler. La segona, l'escultura de Picasso 'El got d'absenta' amb la qual el pintor "va inaugurar les seves experiències amb l'escultura".
Kahnweiler i Barcelona
El projecte també posa en valor la relació de Kahnweiler amb Catalunya a través de dos artistes que va apadrinar, l'escultor Manolo Hugué i el pintor Josep de Togores, i a través de la Sala Gaspar de Barcelona. De fet, la comissària de l'exposició Brigitte Leal ha remarcat "la relació estreta" del marxant amb Barcelona i el Museu Picasso. "Ell va ser el pont entre França i Espanya, les dues pàtries de Picasso", ha dit.
Així, la proposta inclou el paper de l'alemany i la seva galeria en el tiratge de l'obra gràfica original de Picasso i en la tramesa dels exemplars dedicats a Jaume Sabartés al seu museu barceloní.
Leal ha recalcat que l'exposició també mostra documents, subhastes, fotografies i una sèrie de retrats de Pablo Picasso de Kahnweiler. També s'exposen els seus llibres il·lustrats que mostren la seva afició per la poesia d'avantguardia. "És un conjunt molt complet de la creativitat de Kahnweiler".
Trajectòria
D'origen alemany, Daniel-Henry Kahnweiler va escollir París per obrir-hi la seva galeria l'any 1907, al número 28 de la rue Vignon. Les poques exposicions i presentacions que hi organitza fins al 1914 el converteixen en el marxant pioner del cubisme. Va ser promotor de Georges Braque, Pablo Picasso, André Derain i Maurice de Vlaminck, i després de Juan Gris i de Fernand Léger i va bastir una xarxa internacional de col·leccionistes cubistes, com Hermann Rupf, Roger Dutilleul, Vincent Kramar, Serguei Sxukin i Gertrude Stein. Kahnweiler es va fer editor per reunir els poetes i els pintors del grup cubista: Apollinaire i Derain, a L'Enchanteur pourrissant, el 1909; Max Jacob i Picasso, a Saint-Matorel, el 1910, entre d'altres.
Com explica el Museu Picasso, en el context de la Primera Guerra Mundial, el 1914, Kahnweiler, que és pacifista, es refugia a Suïssa sota la protecció de Hermann Rupf, però el fons de la galeria és embargat com a bé enemic i es dispersa després de quatre subhastes que tenen lloc entre els anys 1921 i 1923. El 1920 s'inaugura, al número 29 de la rue d'Astorg de París, una nova galeria que porta el nom del soci de Kahnweiler, André Simon, des d'on se segueixen defensant els artistes històrics de la galeria, tret de Picasso, vinculat ara a Paul Rosenberg, i a la qual s'incorporen noms nous com l'escultor Henri Laurens o els catalans Manolo Hugué i Josep Togores.
Esclata la Segona Guerra Mundial i aquest cop Kahnweiler, per la seva condició de jueu, n'és un objectiu. El conflicte comportarà el tancament d'aquesta segona galeria, que ressorgirà de les seves cendres el 1957, amb el nom de Louise Leiris, fillastra de Kahnweiler i casada amb Michel Leiris. Després de la mort de Kahnweiler, l'any 1979, i de Louise Leiris, el 1988, la galeria, ubicada al número 8 de la rue Monceau, continua l'obra de Kahnweiler, en particular a través d'exposicions memorables dedicades a Picasso.
