El Museu Episcopal de Vic estrena una exposició única amb peces de luxe d'art romànic fetes amb ivori
ACN Vic.-El Museu Episcopal de Vic estrena aquest divendres l'exposició 'El luxe dels ivoris romànics'. Es tracta d'una mostra que gira al voltant d'un dels materials més cobejats en la producció d'objectes artístics de luxe al llarg de la història. Un dels comissaris de l'exposició, Marc Sureda, ha explicat que, gràcies a la cessió que n'ha fet el Museu de Cluny de París, serà una ocasió "excepcional" per veure una dotzena peces d'aquest tipus i poder parlar d'art romànic des d'una perspectiva diferent. Tot i que l'ivori d'elefant és el més conegut, a l'exposició també es podran descobrir obres d'art fetes amb ivori de morsa o ossos de balena. Precisament, una de les peces més espectaculars de la mostra és una volta de bàcul del segle XII feta amb ivori de morsa.
"La fascinació per l'ivori ve de lluny", ha destacat una de les comissàries de l'exposició, Judit Verdaguer. Serà durant l'època del romànic i preromànic que es genera la producció d'objectes fastuosos destinats tant al culte com als àmbits domèstics. Verdaguer ha assenyalat que l'ivori era una expressió de "luxe, devoció i una manifestació de prestigi social". De la mateixa manera que ho eren l'or, l'argent o els esmalts. A l'alta edat mitjana, sobirans i dignataris eclesiàstics el valoraven com un mitjà per expressar la glòria de Déu. I és d'aquesta manera que l'ivori es comença a fer present als altars amb plaques de dimensions mitjanes destinades a les cobertes de llibres litúrgics, tríptics, tríptics devocionals o aplics de mobiliari. L'alt cost de l'ivori d'elefant va fer que gairebé arreu de l'Europa romànica es treballés amb materials substitutius, que produïen un efecte semblant però resultaven molt més assequibles. Els ullals de morsa, les dents d'hipopòtam, els ossos de balena - comercialitzats per mariners bascos- o els ossos i banyes de grans mamífers com el cérvol també van ser treballats pels especialistes de l'ivori medievals. Ivori d'elefant, morsa i balenaJudit Verdaguer ha explicat que l'exposició es divideix en tres grans àrees que es basen en les tres procedències més habituals de l'ivori: ivori d'elefant africà, ivori dels canins de morsa i imitacions d'ivori amb ossos de cetacis com la balena. A partir de cada objecte també se n'expliquen els usos, els llocs de producció o quins espais decoraven, per exemple. "Hem estirat tots els fils que els objectes ens permeten explicar", ha destacat Marc Sureda. Segons Sureda, entre les joies que es poden veure a l'exposició, algunes de les quals són veritables treballs d'orfabreria, hi ha les plaquetes de Crist beneint els emperadors Otó II i Teòfano, de la Crucifixió i de sant Pau. El luxe de l'ivori civil es visualitza amb objectes com una arqueta de Sicília o una del regne nassarita de Granada. Una altra peça destacada és l'olifant de grans dimensions (un corn elaborat amb un ullal d'elefant).Un 'partner' natural del Museu de ClunyMarc Sureda ha explicat que normalment el Museu de Cluny no cedeix dotze peces tan valuoses de la seva col·lecció permanent. El fet que estiguin reformant el museu i l'agermanament que ve de fa anys del centre francès amb el Museu Episcopal de Vic ha facilitat l'arribada de les peces. "Ens visualitzem com un 'partner' natural amb el Museu de Cluny perquè compartim una identitat romànica", ha assenyalat Marc Sureda.El comerç internacional de marfil d'elefant va ser prohibit l'any 1989. Judit Verdaguer ha assenyalat que això els ha obligat a haver de justificar "molt bé" el trasllat d'aquestes peces i explicar que no hi havia l'objectiu de vendre-les.Per últim, el director del MEV, Josep Maria Riba, ha posat en valor la funció del museu per posicionar l'art medieval "al lloc que li pertoca", i fer que amb exposicions com aquesta el públic pugui obtenir una visió àmplia de tot allò que representa l'art romànic.
