Tarragona

El cargol que protegeix la muralla de Tarragona, únic lloc de la Península on viu

Aquest és l'únic hàbitat a la Península d'aquesta espècie del sud de Mallorca i Cabrera i ara es vol saber com i perquè hi va arribar potser fa 2.000 anys

Actualitzat

A Tarragona s'està estudiant l'origen d'un cargol que viu a la muralla i que, al contrari del que podríem pensar, no fa malbé la pedra. Fa temps que se sap que hi és, però ara es vol saber perquè, de tota la península, només se n'ha trobat aquí. 

La investigació aportarà informació sobre la necessitat de protegir aquesta espècie a la ciutat. És un animal beneficiós que no només protegeix la roca, sinó que és un indicador de la qualitat de l'aire.

El cargol serp podria fer més de 2.000 anys que menja el liquen de la muralla de Tarragona (CCMA)

A Mallorca en diuen "caragol de serp" perquè sembla una petita serp enroscada. A la península Ibèrica d'Allognathus Companyonii només n'hi ha a la muralla de Tarragona i en dues zones enjardinades properes a la catedral. Els naturalistes calculen que n'hi ha uns 1.300 individus.

Aquesta espècie és endèmica del sud de Mallorca i Cabrera. A Tarragona l'estan estudiant per saber des de quan habita la muralla i com hi va arribar. 

Es creu que potser fa 2.000 anys que es troba en aquest hàbitat, i Txiqui López, tècnic de medi ambient i naturalista, explica que les diverses hipòtesis que s'estudien van des de les cultures talaiòtiques fins a raons de creences màgiques o la pura casualitat.

"Si és per alguna causa que tingués relació amb la cultura talaiòtica, que és una de les teories que tenim en compte, o alguna cosa relacionada amb el món fèric o simplement ha estat una arribada accidental, i que ha aprofitat els monuments petris de la ciutat per instal.lar-se."

Investiguen com i per què va arribar aquesta espècie endèmica de les illes (CCMA)

Ferran Aguilar, consultor ambiental i fotògraf naturalista, destaca els beneficis que aporta aquest animal, que viu exclusivament dels líquens que troba a la roca ferma i del paper protector que té.

"Explota l'únic bé que li queda per menjar, que són els líquens. Aquesta espècie el que fa és menjar el liquen que hi ha a la roca. No és un problema, tot el contrari, el que fa el cargol és protegir la roca."

Aquesta espècie protegeix la pedra i és un biomarcador de la qualitat de l'aire (CCMA)


Protegir aquesta espècie

La segona fase de la investigació inclou estudis genètics que hauran d'aportar més informació i ajudar a decidir si cal demanar alguna manera de protecció per aquest caragol.

Per Hermán Pinedo, regidor de Patrimoni de Tarragona, defensa la protecció i la presència d'aquest cargol a la ciutat.  

"És una connexió molt forta entre l'ecosistema propi de Tarragona, -que existeix-,  i la història de Tarragona, perquè, al final, aquest animals no són de la península Ibèrica, sinó que són de les illes. Preguntar-nos perquè han arribat aquí explica molt de la nostra història, com a societat i com a comunitat. És importantíssin protegir-los i no danyar-los."

El caragol és un biomarcador sobre la qualitat de l'aire perquè el liquen de què s'alimenta creix a les roques més allunyades de la contaminació causada pel trànsit.
 

ARXIVAT A:
Medi ambientCiènciaIlles Balears
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut